Trump acusa 60 països de promoure el treball forçat per aplicar-los aranzels

S’aixeca un altre mur comercial. Tal com estava previst, el Govern del president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar dijous a la matinada nous aranzels d’entre el 10% i el 12,5% a les importacions procedents de 60 països i economies, decisió que sustenta la base legal en una investigació sobre “esforços insuficients per combatre el treball forçat”. La mesura cobreix el 99,4% del valor de les compres nord-americanes de l’exterior. La decisió arriba poques hores després que caduquessin els anteriors drets de duana provisionals del 10%.

“Els Estats Units han tingut una prohibició d’importacions vinculades al treball forçat durant gairebé un segle i l’apliquen rigorosament”, va afirmar el representant de Comerç dels EUA, Jamieson Greer. “Ja és hora que els nostres socis comercials facin el mateix”. Actualment, les principals investigacions que han dut a terme sobre aquests abusos laborals l’OIT i les Nacions Unides afecten Birmània, la Xina i Corea del Nord i en cap cas aquesta àmplia gamma de països escollits per Trump.

La UE evita polemitzar i confia que el gruix del seu pacte comercial amb els EUA es mantingui

Sorprèn especialment la inclusió de la Unió Europea. Els règims laborals europeus tenen les normes laborals més estrictes del món en aquest apartat. L’argument és que Brussel·les encara no ha implementat el cos normatiu que prohibeix vendre o exportar productes fabricats amb aquestes pràctiques abusives, que entrarà en vigor el desembre del 2027. La representant de Política Exterior, Kaja Kallas, va dir que les motivacions dels EUA “no tenen fonament”.

La decisió fixa un aranzel global del 10% per a la Unió Europea i restableix exempcions per a productes com el suro i els diamants, a més de mantenir les que ja hi ha per a aeronaus, medicaments genèrics i els seus compostos químics.

Per això, el portaveu comunitari Olof Gill es va mantenir conciliador. Va qualificar la nova política aranzelària dels EUA com “un impuls positiu” de cara a explorar noves formes de col·laboració. Brussel·les va signar amb Washington fa un any un pacte comercial que preveia un aranzel màxim del 15%, de manera que la proposta actual és un mal menor.

En canvi, la resposta en altres països va ser molt més dura. Com al Japó. “Malgrat que la indústria i el comerç del nostre país operen d’acord amb les normes internacionals, és lamentable imposar aranzels amb l’argument de falta de mesures de prohibició d’importació de productes fabricats mitjançant el treballat forçat”, va dir el portaveu governamental.

Al Brasil, l’ Administració de Luiz Inácio Lula da Silva va dir que, “davant la falta d’un fonament legal intern que avali la seva política comercial proteccionista”, els Estats Units “van optar per manipular un tema tan important” per imposar un nou impost­.

Aquesta decisió representa el segon cop aranzelari que han aplicat els Estats Units contra el país sud-americà l’última setmana després del gravamen del 25% que va entrar en vigor dimecres per suposades pràctiques “deslleials”. Segons una anàlisi de la Cambra Americana de Comerç per al Brasil, els nous aranzels elevaran fins al 37,5% la càrrega acumulada sobre les exportacions del país sud-americà.

El primer ministre de Nova Zelanda, Christopher Luxon, va objectar que “la investigació nord-americana no ha aportat proves significatives que avalin les acusacions relatives al treball forçat”, mentre que el Govern d’ Austràlia va denunciar que aquestes tarifes són “injustificades i incompatibles” amb l’acord de lliure comerç que tenen signat amb Washington.

Per la seva banda, els EUA ja s’enfronten a diverses patates calentes. El president Trump solia presumir dels diners que recaptava pels ingressos aranzelaris. Però al juny aquesta tendència es va invertir i es va registrar una pèrdua de 26.000 milions de dòlars, ja que el Govern va començar a tornar els aranzels que el Tribunal Suprem havia declarat il·legals.

Així mateix, els drets de duana han acabat repercutint sobre els preus i actualment l’economia nord-americana és la que té la inflació més elevada entre els ­països del G-7, un 3,5%.