Prova que ets humà

cada dia passa més sovint: estàs treballant amb l’ordinador, proves d’obrir un programa o entrar en un web i, de sobte, topes amb aquesta ordre en temps verbal imperatiu: prova que ets humà. Per passar la barrera has de prémer el botó “no soc un robot”. O identificar lletres i números de cal·ligrafia lisèrgica. O triar, en un mosaic de fotos, les que contenen un arbre –o una cadira­ o una copa...– i descartar-ne la resta.

Quan l’encertes, apareix a la pantalla un Success! ( “Èxit!”) que et dona com una eufòria. Que bé! Soc humà!, mussites joiós. Com si per un moment haguessis temut que ja no ho eres.

Els humans ja hem d’assegurar a màquines robotitzades que no som robots

Aquests controls són una eina de seguretat anomenada Captcha. ( Res a veure amb Chatka, el cranc reial capturat als mars d’ Okhotsk, Bering o Barentsz). Estan ideats per combatre els bots que volen remenar les nostres xarxes i explotar-les de manera il·lícita. Fins aquí, bé... Però també són una llauna i un motiu de reflexió.

Són una llauna perquè creix cada dia el nombre de tasques de gestió que se’ns imposen en l’univers digital, ja sigui per tenir tractes amb el banc, fer compres o renovar claus d’accés. I són motiu de reflexió perquè... ¿on ens dirigim els éssers humans quan hem d’assegurar-li a una màquina que no som robots, quan ja són per tant aquestes màquines robotitzades les que validen la nostra condició humana?

Abans teníem per humà l’ésser intel·ligent i creatiu, caracteritzat per la seva capacitat per al pensament abstracte i el llenguatge complex, amb dots empàtics i morals, etcètera. No ho dic jo, sinó la IA. Però això que sap la IA sembla que ho van oblidant molts humans, que dediquen incomptables hores a navegar i seguir, a donar likes i a abismar-se en scrolls que minen la seva voluntat, la seva creativitat o la seva condició proactiva, acostant-los al perfil del robot.

La ultradreta afirma que estem en vigílies d’un gran reemplaçament. Ja ho veurem. Però potser no seran altres humans, nascuts lluny d’aquí però amb un potencial igual que el nostre, els que ens reemplaçaran, sinó els robots. Cada un d’aquests “prova que ets humà” ja és un indici ben negre.