La prioritat nacional del PP

Alberto Núñez Feijóo va acabar la campanya a les últimes eleccions generals el juliol del 2023 amb una crida al vot útil. “Vull governar sense xantatges ni lligams”, va dir a Màlaga, en al·lusió a Vox. Un govern de coalició amb la formació de Santiago Abascal era la seva última prioritat. Tres anys després, el PP ha canviat d’estratègia i ha naturalitzat els acords amb Vox. Avui ho explica Javier Gallego a La Vanguardia . Núñez Feijóo i Abascal han arribat a la conclusió que la política de confrontació que han mantingut sempre, i que va ser especialment agressiva a la campanya del 2023, va ser un dels elements que van permetre a Pedro Sánchez aconseguir una majoria alternativa. D’alguna manera, el discurs del PP contra Vox va ser un bumerang contra les opcions del partit de Génova, ja que molts electors temien l’arribada dels d’ Abascal al govern d’ Espanya.

Un cop apresa la lliçó, el PP ha deixat clar que la seva prioritat nacional és Vox. Que a Núñez Feijóo li encantaria governar en solitari, però la voluntat dels electors, expressada de manera clara a les darreres eleccions a Extremadura, Aragó, Castella-la Manxa i Andalusia, és la coalició entre tots dos. Per tant, l’estratègia dels populars els mesos que queden fins a les eleccions continua sent normalitzar la relació amb Vox i evitar el soroll. Sobretot, això: transmetre una imatge d’harmonia entre totes dues formacions, exempta de tensions. Per això, el PP ha acceptat les condicions imposades per Vox, com la prioritat nacional en matèria d’immigració, i ha evitat una repetició electoral a les quatre comunitats on s’ha votat aquest any.

Encara més, Feijóo ha desistit d’atreure al seu partit els dirigents díscols o expulsats de Vox, com Iván Espinosa de los Monteros i Javier Ortega Smith, per no enterbolir la bona relació que hi ha avui amb Abascal. És la mateixa estratègia seguida pel PPE a Europa: res de cordons sanitaris ni esforç de seducció per atreure l’extrema dreta cap al pacte. Ja veurem si la lluna de mel entre el PP i Vox es manté en el temps. Aquest és un altre argument que esgrimeix Sánchez per allargar la legislatura tant com pugui.