“Aliança europea per deportar”

Els camps de deportació de migrants fora de la Unió Europea estan cada vegada més a prop de ser una nova realitat. Cinc països de la Unió Europea –els Països Baixos, Dinamarca, Àustria, Grècia i Alemanya– han format la seva pròpia aliança per estudiar on poden crear, de manera compartida, un nou “centre de retorn” de migrants que copiï el model dels centres creats per Giorgia Meloni a Albània. Encara no tenen cap lloc decidit ni en volen revelar els candidats per por que descarrilin les negociacions, però sí que hi ha treballs tècnics en marxa per trobar tant el model adequat com els possibles tercers països disposats a acollir migrants comunitaris a canvi de privilegis en els tractes amb la UE, com visats o preferències comercials.

Els Països Baixos, Dinamarca, Àustria, Grècia i Alemanya s’associen per tirar endavant el projecte

La fórmula és semblant a la de la “coalició de voluntaris” per defensar Ucraïna en cas d’un alto el foc. En lloc d’aportar soldats o tancs, en aquesta aliança per deportar es busca compartir contactes diplomàtics, una pluja d’idees per al naixement d’una d’aquestes estructures que a Brussel·les ja es coneix com una “solució innovadora” per posar fre a la immigració.

No volen revelar els candidats a allotjar les instal·lacions per por que descarrilin les negociacions

Tot i que a priori semblava una aventura complicada de materialitzar, sobretot pels dubtes legals que desperten aquests centres, els polítics d’aquests països no volen que es demori més i ho veuen com un objectiu realitzable a curt termini. El ministre de Migració neerlandès, Bart van den Brink, ha assegurat que esperen donar més detalls sobre la concreció del pla ja a la tardor. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha anat més enllà posant una data i dient que entre el 2026 i el 2027 naixerà el primer centre de deportació fora de la Unió Europea. Tot i que és socialdemòcrata, Frederiksen és una de les grans defensores d’aquest sistema contra la immigració.

Els danesos creuen que el primer “centre de retorn” pot estar a punt l’any que ve

La seva posició és clarament popular en un Consell Europeu amb una majoria de governs conservadors. En l’última cimera europea a Brussel·les, 19 països van anar més enllà signant una carta que demanava a la Comissió Europea que doni suport financerament a aquests polèmics centres amb fons europeus. “Liderarem personalment el camí perquè les nostres visions es facin realitat”, assegurava la carta conjunta, publicada pel Govern italià. “ Encoratgem els estats membres a estar disposats a buscar aquestes solucions i a col·laborar amb possibles socis. Així mateix, encoratgem la Comissió a continuar donant suport als estats membres en aquests esforços, fins i tot amb recursos financers, i convidem l’Acnur, l’ OIM i altres organitzacions internacionals pertinents a participar activament en el procés”, continuava.

La Comissió estudia finançar-los amb fons europeus gràcies a una Eurocambra escorada a la dreta

De moment, l’ Executiu comunitari espera que hi hagi alguna proposta concreta per posicionar-se, i un portaveu va respondre, quan li van preguntar per la qüestió, que “els pròxims passos estan en mans dels estats membres”. Però, si la UE deixa aquesta carpeta a les mans dels Vint-i-set, la direcció és clara, ja que els governs també han acordat que treballaran en el disseny d’un instrument financer emmarcat en el pròxim pressupost comunitari –que es negocia ara– per finançar amb fons comunitaris els centres de deportació a l’estranger.

Tot és possible gràcies a l’acord recent entre el Consell (els estats) i el Parlament Europeu per al polèmic reglament de retorns que, entre altres coses, avala que els estats membres creïn centres de detenció i deportació de migrants en tercers països com els que Itàlia ha construït a Albània. L’ Eurocambra, més escorada que mai, va celebrar la llum verda al tràmit final amb un esclat de la ultradreta, que va corejar “ send them back” ( envieu-los de tornada, en anglès) davant l’estupor de l’esquerra comunitària, que va respondre amb “ shame on you” (feu vergonya) evidenciant la profunda divisió que crea la norma. Després, la presidenta de la Cambra, Roberta Metsola, va condemnar els càntics “agressius” i els enregistraments de vídeos fets a altres diputats i va prometre el següent: “[prendre] les mesures necessàries per garantir que les escenes que vam presenciar el mes passat no es repeteixin mai”.

L’afer preocupa el Consell d’Europa, el principal organisme europeu de control dels drets humans, que ha enviat cartes als ministres encarregats de política migratòria d’aquests cinc països per advertir-los que els centres de retorn i altres acords per traslladar ciutadans estrangers a tercers països plantegen “riscos considerables per als drets humans”, incloent-hi els maltractaments i la detenció arbitrària. L’autor del document, el seu comissari per als Drets Humans, Michael O’Flaherty, els presenta “quatre mesures de salvaguarda”: una avaluació exhaustiva dels riscos per als drets humans abans d’emprendre qualsevol acció, que els plans estiguin subjectes a un seguiment rigorós i que es regeixin per acords jurídicament vinculants amb garanties de drets exigibles, i també que s’enfrontin a l’escrutini parlamentari, judicial i públic.

Mentre que Alemanya o Itàlia no tenen tants miraments, Espanya i França han reiterat clarament als seus col·legues europeus les seves reticències al projecte. En l’última cimera comunitària, no només Pedro Sánchez va indicar que és un “ trompe-l’oeil , si es vol, que simplement malgastarà recursos econòmics, i que Europa no en té gaires”, sinó que també el president francès, Emmanuel Macron, es va mostrar escèptic quant a aquesta qüestió. “Respecto molt els que ho volen fer, però no hi estic d’acord, ni des d’un punt de vista pragmàtic ni de principis. Crec que no té res a veure amb la política europea”, va afirmar el líder francès. També va expressar els seus dubtes sobre la seva eficàcia: “Per començar, no he vist mai funcionar un centre de retorn en un tercer país”.