Begoña Gómez, davant el jurat

El jutge Juan Carlos Peinado ha aconseguit el seu objectiu i farà seure Begoña Gómez, dona del president Pedro Sánchez, al banc dels acusats, davant un jurat popular. Gómez serà jutjada a l’ Audiència Provincial de Madrid –en una data per determinar–, per presumpte tràfic d’influències i malversació, dos delictes que correspon d’enjudiciar al tribunal del jurat. Seran, per tant, nou residents a la Comunitat de Madrid els que decidiran sobre la seva culpabilitat o no culpabilitat, i també en el cas de la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez, acusada de malversació.

La institució del jurat no és aliena a la història judicial d’ Espanya. Ha estat present en diferents períodes els últims dos segles i ara regeix des del 1995, legitimada en la participació directa del ciutadà en els afers públics que estableix la Constitució.

Els tribunals ciutadans s’han popularitzat, a més, en pel·lícules d’advocats, però es tracta d’un procediment minoritari. El 2024, últim any amb dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), es van celebrar 517 judicis amb jurat. El 1996 n’hi va haver 531 i van arribar a 785 el 1998. Però a partir del 1999 se’n va observar una caiguda, a causa de la desconfiança que el jurat despertava entre els juristes, cosa que fins i tot portava a excloure aquesta mena de tribunal si algun dels delictes que es jutjaven quedava fora del seu àmbit competencial. Una reforma legal i un acord del ple del Tribunal Suprem el 2017 van corregir la qüestió i es va recuperar la mitjana d’uns 500 judicis a l’any.

El jurat és una fórmula residual, però seria un error subestimar la seva potència: dels 517 judicis del 2024 citats, en un 92,9% la sentència va ser condemnatòria, més que en la resta dels judicis. Això passa cada any. Però aquesta dada cal posar-la en context. Fonts del CGPJ indiquen que “la major part de la càrrega del jurat són els delictes de sang i és molt difícil que processin algú per un assassinat i que finalment sigui innocent”. El patrimoni probatori que pot tenir un homicidi és infinitament més gran que un judici per violació de domicili, un altre delicte que veu el jurat i que és més difícil de provar, afegeixen. Per això no s’han de fer pronòstics de futur a partir de l’alt percentatge de condemnes: “La gent quan ve de jurat fa la seva feina, és una tècnica que està ja validada, són 30 anys”.

El 2024 es van celebrar 517 judicis amb jurat, i en un 92,9% dels casos la sentència va ser condemnatòria

La llei orgànica 5/1995 regula el tribunal del jurat, que és competent per enjudiciar els delictes tipificats en una desena de preceptes penals: homicidi, amenaces, omissió del deure de socors, violació de domicili, suborn, tràfic d’influències o malversació, entre d’altres. Els judicis se celebren a les audiències provincials i els membres del jurat (nou titulars i dos suplents) s’elegeixen per sorteig a partir del cens. El requisit és ser espanyol, major d’edat, saber llegir i escriure i ser veí d’algun municipi de la província on s’ha comès el delicte que es jutjarà. La llei exclou policies i autoritats i també advocats, jutges, fiscals i professors de dret, entre d’altres. Un magistrat de l’audiència provincial corresponent presideix el tribunal i s’encarrega d’instruir el jurat.

El dia del judici se cita una vintena de candidats –les parts poden fer descarts– i s’elegeixen onze jurats, que assistiran a totes les sessions del judici –fins i tot podran plantejar preguntes per escrit–, però quan finalitzi la vista oral només els nou titulars es retiraran a deliberar.

Incomunicats amb l’exterior, l’obligació del jurat és arribar a un veredicte. Sobre què deliberen? El magistrat els lliura l’objecte de veredicte: és un qüestionari sobre fets favorables i fets desfavorables als acusats, en què, al final, especifica el fet o fets delictius pels quals cada acusat haurà de ser declarat culpable o no culpable.

Els jurats no necessiten saber de lleis. S’han de pronunciar sobre els fets: si han quedat provats o no al judici. Debaten cada punt i voten i cadascun anota si creu que ha quedat provat o no i per què. Es requereixen set vots per considerar provat un fet contrari a l’acusat, i cinc vots si és favorable. Si tenen dubtes, han de votar a favor de l’acusat. Si s’obté la majoria necessària respecte als fets provats, se sotmet llavors a votació la culpabilitat o no culpabilitat de cada acusat per cada fet delictiu imputat, amb aquestes majories.

Els jurats no han de saber de lleis; decideixen sobre els fets, si han quedat provats o no al judici

Al final es redacta una acta amb les conclusions i el veredicte. Si és congruent, una vegada llegit a la sala de vistes el jurat cessa en les seves funcions.