“No es pot pactar amb el PP; si poguessin, ens ficarien a la presó”

Antoni Castellà (Barcelona, 1970) opina que la sentència de la justícia europea que avala l’amnistia reforça el paper de Carles Puigdemont. Creu, en aquesta entrevista celebrada dijous a Barcelona, que Sánchez esgotarà la legislatura i veu molt lluny els pactes amb el PP.

No preveig que Puigdemont no sigui líder i candidat després de la sentència del TJUE” El futur de JxCat

Quina repercussió té a Junts l’aval a l’amnistia?

Més que canviar coses, reafirma que l’estratègia estava bé. La via europea es tanca amb una victòria.

També és un triomf del PSOE?

Sí. És un exemple que, quan les coses s’acorden i es compleix, hi ha rèdit. Aquesta llei és un dels pocs compromisos que el PSOE compleix i té un recorregut positiu a la Unió Europea.

Fa temps que Puigdemont està allunyat dels focus. Exerceix de líder?

Sí. Que no sigui en el dia a dia és la gran anomalia. El nostre líder i candidat no pot jugar amb els mateixos instruments que la resta, però qualsevol posicionament es decideix amb ell.

A la seva formació tothom demana que torni..., malgrat que alguns volen obrir una nova etapa.

No s’ha pogut presentar mai a unes eleccions en igualtat de condicions. Tancar l’anormalitat i la repressió és que s’hi pugui presentar. Això ho ha de decidir ell i consensuar-ho amb el partit.

El retorn serà un revulsiu?

Crec que ho ha de ser per a la gent que va confiar que tenim dret a decidir. El principal repte que té Junts és recuperar les institucions catalanes per construir el màxim possible i donar-los força amb un nou cicle del catalanisme polític. Prat de la Riba va establir les bases, Macià va recuperar la Generalitat, Pujol li va donar contingut, el cicle Maragall-Mas va voler redefinir la relació amb l’ Estat i, davant la impossibilitat, Puigdemont exerceix el dret a decidir. Això té conseqüències. Tot i això, crec que Puigdemont és qui ha de marcar la línia de cap a on ha d’anar el catalanisme els pròxims deu anys. De tot aquest cicle hi ha d’haver un segon pas i aquest és el debat que tenim. Puigdemont el pot liderar.

Diuen que decidirà ell. Tot i això, si no repeteix, no és convenient designar de seguida un candidat?

No preveig aquesta possibilitat. Encara menys després de la sentència del TJUE. La victòria és que el president pugui tornar i presentar-se a unes eleccions amb total normalitat. Després personalment pot decidir el que sigui.

El context no és el del 2017.

Per això parlava de les diferents fases del catalanisme. Hem d’evolucionar i veure quin és el pas següent en el context actual. Per primer cop la Generalitat està en mans d’un partit que no és d’obediència catalana.

Ja hi va haver dos tripartits.

Però ara el Govern només està en mans d’un partit d’obediència espanyola. I no em satisfà dir-ho, però no crec que el PSC de Salvador Illa sigui homologable al de Pasqual Maragall.

El ministre Puente va suggerir que Puigdemont torni i planti cara al Suprem.

Això és cinisme. El PSOE ja té prou feina amb els seus escàndols per anar opinant...

És possible pactar amb el PP?

Ara mateix no. El PP té un discurs..., si pogués, ens ficaria tots a la presó. Haurien de fer un gir copernicà en la seva percepció sobre el fet nacional català i el que ha passat aquests anys. I això no es contradiu amb el fet que pensem que el Govern de Sánchez està esgotat.

Artur Mas opina que els pactes puntuals amb el PP només seran possibles si torna Puigdemont.

Ho veig molt lluny. Caldria preguntar-se si el retorn de Puigdemont canvia l’actitud del PP i fins i tot el seu model nacional..., però la pregunta no és per a nosaltres. Soc escèptic.

De vegades fa la sensació que no aprofiten la seva influència.

Crec que l’hem portada al límit. Es va acordar l’amnistia a canvi de la investidura, però també hi ha hagut beneficis per als autònoms, les pimes, els malalts d’ ELA, o s’ha desencallat el finançament per a la dependència. En altres partits que suposadament són influents no hi sé trobar exemples. Si influir és fer de crossa i donar oxigen a un Govern perquè sobrevisqui, nosaltres no juguem. Influir és aconseguir coses concretes.

Què faran amb el model de finançament? La seva esmena pot permetre que passi l’examen.

Si l’ Estat posa els mateixos diners extres amb el model anterior més o menys guanyem el mateix. Aquest model simplifica i és més àgil però no modifica el resultat final. Presentarem una esmena a la totalitat perquè necessitem un altre model. Catalunya ha canviat, tenim molta més població, la tensió dels serveis públics és enorme, les mancances en infraestructures les veiem. És una qüestió de supervivència i ara és el moment de tenir un concert. El Govern necessita els vots i, si hi ha eleccions, veurem què ve...

Què proposen?

El nostre text alternatiu és per transitar cap al concert, tot i que és dubtós que surti. La llei seguirà el tràmit i llavors veurem si el PSOE està disposat a canviar el model. Nosaltres no bloquegem, si es tramita, no discutirem aquest model per als altres, però exigim que Catalunya surti de la Lofca (finançament de les comunitats autònomes), com les Canàries. No només n’està fora Euskadi.

Llavors votaran en contra del que hi ha ara sobre la taula.

Sí. Tenim els serveis públics col·lapsats i cal fer un canvi cap a un model productiu de valor afegit. Necessitem més musculatura financera que mai i el nou model no respon a res.

No veuen cap millora?

Hi ha més diners al pot, però és per l’increment de la recaptació. Una part d’aquests diners són dels catalans. Cal trencar-ho i és un repte del catalanisme polític. Ho hem de frenar.

Es vol aprovar un nou decret d’habitatge. Inclourà propostes seves, però no totes.

De moment, amb el que hi ha no n’hi ha prou per aprovar-ho. Si hi ha prou mesures que considerem que són bones, hi votarem a favor. I, si no, el tombarem sense complexos. Com hem fet sempre.

Diuen que volen millorar la condonació del FLA.

S’hauria de condonar tot, ara és més o menys un 20%.

Quan creu que hi haurà eleccions generals?

Només ho sap Sánchez..., si ho sap. Però la meva intuïció és que esgotarà la legislatura tant com pugui i més. És bastant lamentable, perquè la legislatura està esgotada i està envoltat per massa casos de corrupció.

Creu que el procés podria rebrotar si governen PP i Vox?

No m’ha agradat mai la idea que el moviment d’alliberament nacional només funcioni com una reacció. PP i Vox, sobretot pels plantejaments de Vox, és una mala notícia per a nosaltres.

Els sondejos consoliden una tendència des de fa mesos: Aliança puja i vostès baixen.

No podem fer servir les enquestes com un instrument per decidir. No tenim el candidat en el dia a dia, a les sessions de control..., no ho pots avaluar igual. Ens mesuren sense el capital més important que tenim. Junts s’ha de preocupar de ser alternativa al Govern d’ Illa.

Amb els pressupostos Illa pot acabar la legislatura. Faran canvis al grup de Junts?

No es preveu, tot i que hem de debatre com començar el curs polític. Hem equilibrat la denúncia del que va malament amb les propostes, però Illa està molt escorat i condicionat pels comuns i Esquerra.

Hi ha possibilitats d’arribar a acords puntuals amb el PSC?

Cal preguntar-ho a Illa. Hem presentat moltes iniciatives i sempre ens tanquen la porta. A Illa li agrada molt la retòrica d’allargar la mà però no s’ha aproximat mai a res que no sigui el tripartit d’esquerres a l’eix social i el tripartit espanyolista a l’eix nacional.

Els alcaldes del PSC i els seus demanen de fer fora els ocupes.

Seria lògic que hi hagi acord. Espero que el PSC rectifiqui i s’aproximi a les tesis de Junts, també en política econòmica i fiscal o en el model industrial del país.

Vostè no va formar part de Convergència, però sí de CiU. Va ser un error enterrar el partit?

Ja ho vaig dir llavors. Va ser un error, jo no ho vaig entendre. Aleshores hi va haver una crisi a Volkswagen i van adoptar decisions dràstiques però no van canviar de nom.

No creu que Junts hauria de recuperar l’esperit negociador de CiU? No plantegen negociar més qüestions amb el Govern?

Jo crec que no l’hem perdut, però no som al Govern. Per negociar has de tenir palanques i quan en tenim en fem servir, però em sorprèn que alguns membres de Junts que parlen del llegat convergent demanin sociovergència. L’alternativa a Convergència era el PSC i viceversa. Es poden fer lleis de país i acords, però la sociovergència no ha existit mai.