Consell de Cent

En aquests moments els preus dels locals comercials als trams més capdavanters de l’eix verd del carrer Consell de Cent dupliquen els que es registraven fa cinc anys, un any abans que el 2022 comencessin les obres. A més, avui dia un habitatge costa aquí prop del doble de la mitjana de Barcelona. La pacificació va fer d’aquest vial en altre temps de barri i més aviat inhòspit, anodí i de passada l’últim gran aparador de la ciutat. La seva revolució també és la punta de llança de la transformació de l’ Eixample.

Segons un estudi de la consultora immobiliària Laborde Marcet, les rendes comercials al tram més sol·licitat, entre els carrers Balmes i Pau Claris, s’ha encarit un 96% des del 2021. El metre quadrat de la zona més sol·licitada ha passat, per tant, dels 45 euros al mes als 88. La punta és entre la rambla Catalunya i el passeig de Gràcia, amb preus entre 105 i 115 euros. “Aquesta evolució reflecteix la consolidació del carrer com un dels eixos comercials amb més projecció de la ciutat i el creixent interès de marques i operadors per formar part d’aquest nou entorn urbà”.

“L’evolució de Consell de Cent –continua l’estudi de Laborde Marcet– reflecteix una tendència cada vegada més visible a Barcelona: la demanda comercial es concentra en ubicacions de qualitat”. Aquests consultors destaquen “l’arribada a la zona d’operadors de més posicionament i conceptes vinculats a la restauració experiencial, les botigues de marca, el disseny i la cultura. Entre els casos més recents destaquen els de Circolo Popolare, Flabelus i La Central. L’entrada de marques prèmium es produeix sobretot el 2024”.

També trobem en aquest eix set gelateries, nou locals de brunch, 12 supermercats 24 hores, 21 cafeteries d’especialitat... i un parell de merceries. Perquè amb aquesta pressió immobiliària prioritzen sobretot els negocis dirigits al visitant ocasional: a l’ expat i al turista, i també als veïns d’altres barris de la ciutat i també de l’àrea metropolitana que venen a passar-hi un dissabte. Aquí les cues es registren principalment davant els comerços de reconstituents açais (margalló del Brasil), de iogurt grec amb toppings , de colossals cafès molt freds coronats de nata...

Un passeig entre el parc Joan Miró i el passeig Sant Joan també revela que el comerç de proximitat no ha desaparegut de Consell de Cent i els seus voltants. Que al costat d’una tirallonga de restaurants cajun, ramen i d’altres també molt exòtics trobem ferreteries, bars de barri, fleques de tota la vida... Únicament funciona una botiga de records, una de senyals personalitzats. Tot i això, el passeig també mostra com sobretot la part de la Dreta corre el risc de convertir-se en un parc temàtic. De fet, a l’Esquerra ja posen la seva barba a remullar.

A les associacions de veïns de la Dreta i de l’Esquerra de l’Eixample expliquen que aquesta reforma ha suposat una gran millora de la vida quotidiana de la gent que viu aquí. “Sempre procures passar per Consell de Cent, vagis on vagis... Aquests dies té una temperatura fins a quatre graus per sota de la de, per exemple, Diputació”. “Veïns, escoles i entitats tornen a fer ús de l’espai públic. Aquest eix és un nou punt de trobada ciutadà”. “Al final el govern de Jaume Collboni ho va haver d’acceptar i començar a cuidar-lo”.

Els veïns diuen que l’obertura de l’eix verd va suposar una gran millora de la seva qualitat de vida

El problema, afegeixen des de l’Esquerra i des de la Dreta, és que aquesta transformació també va alimentar unes tendències que van començar fa temps i que també alteren la vida quotidiana de la gent. “No va ser la pacificació de Consell de Cent el desencadenant del procés de gentrificació que viu bona part de l’ Eixample”. “ Fa molts anys que la pressió turística redueix el nombre de veïns de la Dreta”. “I últimament aquesta pressió s’expandeix per l’Esquerra com una taca d’oli”.

L’estudi de Laborde Marcet també recull que el metre quadrat de l’habitatge utilitzat voreja els 5.865 euros, “amb increments interanuals que superen el 10%”, mentre que en el conjunt de Barcelona, afegeixen aquests consultors, el preu mitjà se situa en els 3.254 euros. “Els valors més elevats tenen lloc als trams centrals, amb una mitjana d’uns sis mil euros, mentre que cap als extrems els preus es moderen, malgrat que sempre es mantenen molt per sobre de la mitjana de la ciutat”.

I trobar un pis de lloguer a Consell de Cent ja s’ha convertit en una experiència molt frustrant. És més senzill trobar un apartament turístic. Aquests dies un parell de nits per a un parell d’adults costen uns 675 euros. També és més fàcil aconseguir una habitació en un pis compartit per a diversos mesos. Últimament s’acosten als 800 euros al mes. “Descobreix un nou concepte de coliving [coallotjament] per als que busquen un estil de vida flexible, amb disseny, comunitat i serveis”, diu un de tants anuncis penjats.

Perquè després de seleccionar lloguer Consell de Cent als portals més visitats apareixen centenars d’anuncis, però la majoria d’aquests pisos són als voltants, i els pocs que sí que són a Consell de Cent són de temporada, per arrendar entre un i onze mesos. Un àtic de 50 m2i una habitació costa 2.460 euros al mes; un pis de 69 m2i dues habitacions amb piscina comunitària, 4.900, un altre de 128 i dues habitacions, 8.500 euros... Almenys el netegen una vegada a la setmana. Parlem ara de l’ona expansiva d’aquesta revolució.

“El 2024 vam explicar que, de les 607 finques de propietat vertical presents a la Dreta de l’Eixample –expliquen a l’associació de veïns d’aquest barri–, 116 havien estat adquirides sobretot per fons d’inversió amb l’objectiu d’extingir els contractes de lloguer, reformar els habitatges i arrendar-los com a productes d’alt standing. I aquesta primavera hem comprovat que el nombre d’edificis envoltats en aquests processos havia pujat a 141. D’aquesta manera, el nombre de persones afectades va passar de 5.000 a 6.200”.

Tot això alimenta la pèrdua de veïns i el creixement d’una població flotant. D’aquí també la proliferació de cafeteries d’especialitat, restaurants exòtics i brunchs. “És un problema que es forja des de fa anys –continuen en aquesta associació–. Als setanta el barri sumava 73.000 veïns, i actualment, 43.000 i uns 29.000 llits turístics”. De fet, el de la Dreta és el barri de Barcelona amb més pisos turístics legals, uns 1.700 d’un total d’uns 10.700.

Una habitació en un pis compartit fàcilment costa entorn dels 800 euros

I al costat de l’Esquerra adverteixen que aquest fenomen s’estén. “Fa tres anys, arran del cas de la Casa Orsola, vam començar un estudi i vam identificar 44 edificis de propietat vertical en aquests processos. Al gener ja havíem documentat 68 casos, i avui dia la xifra s’eleva fins als 90 edificis. Calculem que tots aquests casos afecten unes 3.000 persones. Parlem en molts casos de famílies que fa dècades que viuen aquí. I al barri encara hi ha 859 edificis de propietat vertical”.