Reivindicacions d’altura amb vista a l’Aneto

Demà sortirem d’hora, a les 6 h, hem d’evitar les hores fortes de calor”, deixa clar el Ramon la tarda anterior a la nostra cita per pujar el tossal de les Roies de Cardet. Els pastors es mouen per la muntanya per cuidar els ramats, però són pocs els que van a la recerca de cims per plaer. El Ramon, amb 120 vaques a càrrec seu, és una excepció. Li agrada córrer pel Pirineu i esquiar, però ara, amb un fill i una filla de poca edat, disposa de poc temps per a les seves aficions. Abans de les 6 h del dia 9, ja ha arribat amb el totterreny al punt de trobada, la Casa Farré d’Avall, l’hotel familiar que gestiona a Barruera la seva germana, la Cecília. La ruta habitual al pic que ha triat coronar s’inicia en un sender que surt del poble, al final del carrer Major, però el Ramon proposa començar una mica més amunt, a l’ermita de Sant Salvador.

Així doncs, pugem amb el seu vehicle per una pista, oberta només als veïns, fins a Sant Salvador, a més de 1.500 metres d’altitud. Ens estalviem una hora de pujades en una altra jornada d’elevades temperatures. Alguns trams de l’itinerari coincideixen amb el de l’explosiva cursa vertical Cara Amon, que amb només 4,5 quilòmetres ofereix 1.380 metres de desnivell positiu fins al cim, que la vall de Boí comparteix amb Vilaller.

Les vaques del Ramon pasturen als prats de Barruera; només queden dos ramats al poble

La majoria d’excursionistes que elegeixen la vall de Boí prefereixen endinsar-se al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i es perden racons solitaris i amb molts atractius. Roies de Cardet, la muntanya de Barruera, sí que consta al repte 100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya ( FEEC), una iniciativa pensada per donar a conèixer el territori.

Aquesta sèrie no pretén ser una descripció al mil·límetre de la ruta a seguir, qui vulgui emprendre-la disposa d’aplicacions mòbils i de mapes. El que no ofereixen les apps són les reflexions de personatges com el Ramon, el nostre guia. En tot cas, les marques de l’esmentada Cara Amon faciliten l’itinerari.

El Ramon és un vaquer vocacional que a l’hivern compagina la cura de les vaques amb una altra feina a l’estació d’esquí de Boí Taüll, on condueix una màquina retrack. L’estiu és una estació intensa, cal fer provisió de pastura per als mesos més gèlids i controlar el ramat que des del 20 de maig pastura a la muntanya. “És una feina molt esclava, si estàs sol és dur, afortunadament m’ajuden el pare i l’ oncle, i després tenim la incertesa de si plourà, de si els animals agafaran alguna malaltia..., però ara els vedells es paguen millor que anys enrere”, explica mentre enfilem cap a la Pala de Sadornal, a gairebé 2.000 metres. Allà trobem un gran ramat d’ovelles i albirem un grup de cabirols que quan s’adonen de la nostra presència descendeixen a gran velocitat. Més endavant, el Ramon suggereix caminar amb tacte per superar un pas des del qual accedim al cim.

La recompensa supera de llarg l’esforç, hem invertit menys de tres hores a coronar els 2.444 metres a un ritme còmode, xerrant i parant per fer fotos. La vista de 360 graus ens ofereix la perfecta silueta del Turbó, la serra de Gia, la muntanya de Castanesa, el Vallibierna, l’ Aragüells, l’agulla de Franqueville, el Maldito, l’ Aneto, el Mulleres i molt més. A les 9.30 hores, acomodats al costat del vèrtex geodèsic, la temperatura encara és agradable i agraeixo haver matinat molt. La llum és fantàstica i ens regalem un llarg descans per esmorzar i fotografiar l’entorn. El Llamp, el gos del Ramon, pidola sense èxit per un trosset de xolís, el conegut embotit. Després s’acosta a un ramat de cabres que també han coronat les Roies de Cardet.

El descans es prolonga durant més d’una hora xerrant dels esculls i la burocràcia que asfixien el sector primari.

Quan baixem albirem una columna de fum cap a la Val d’Aran que posteriorment verifiquem que es tracta d’un foc de vegetació a Ròca de Tolosa, a la vall d’ Horno. Aquesta ha estat una setmana d’incendis a Catalunya en què s’han repetit les crítiques per la poca gestió forestal i la pèrdua de sòl agrícola. Molts discursos dels polítics sobre la necessitat de promoure el paisatge mosaic, però poca acció en aquest sentit. El Ramon està cremat per les traves a què s’enfronta el seu món. “Abans totes les cases del poble tenien vaques, ara només continuem dos. Els animals netejaven la muntanya i el ramader tenia llibertat per, si ho considerava necessari, cremar un ginebrer. Ells sabien què s’havia de fer, ara no et deixen fer res a la muntanya i tot es va embrutant”, lamenta mentre assenyala el camí del descens per un coll en direcció al Cap de Gelada i després cap a l’Esterilló. Més endavant, a la dreta, surt una pista que passa primer al costat de la cabana de la Llastra amb una pleta i després per la de Cornella fins a arribar altre cop a l’ermita de Sant Salvador, cap a les 12.45 h. En total, 6 hores i 15 minuts, incloent-hi les parades, per fer poc més de nou quilòmetres amb 895 metres de desnivell positiu.

Només hem coincidit en el descens amb el Xavi, el pastor de Castilló de Tor que pujava a controlar les ovelles, i a baix amb un suós turista pedalant a la seva bicicleta elèctrica, a més d’un ramat d’eugues i les vaques del Ramon, a la llunyania. Però ningú al cim. Una delícia d’excursió amb el plus de les reflexions d’un ramader vocacional. Només un consell: alerta amb les paparres.