La segona estrella representa per a Espanya pujar un esglaó en la història del futbol. La roja, altre cop campiona del món i ja el millor combinat nacional del segle XXI, s’ha colat al grup de seleccions més premiades. Els de Luis de la Fuente van aconseguir el cim esportiu més important i llustrós, amb la consegüent admiració de l’esport rei, però el trofeu aixecat per Rodri a Nova Jersey té una transcendència que depassa el terreny de joc. L’impacte és mundial també en l’àmbit l’econòmic i social.
La final amb l’Argentina, i tot el torneig en general, va suposar un aparador incomparable en el futbol i gairebé en qualsevol altre sector. Costaria de trobar un país on no s’hagi seguit el Mundial més llarg fins ara. “L’impacte passa per les audiències, sobretot les internacionals. Als EUA, que és el mercat més rendible, ha estat molt bèstia, s’ha acostat al nivell de la Super Bowl. Aquesta visibilitat fa Espanya més atractiva”, explica per a aquest diari Guillem Graell, exdirector de marca del Barça en la seva etapa al club i fundador de la consultora esportiva D2F Partners.
La FIFA triga uns quants mesos a recopilar les dades d’audiències totals, després d’analitzar els números de tots els països, però al territori de les barres i estrelles ja ha transcendit que la final del campionat la van veure 63 milions de persones. Totes van comprovar com la roja, a còpia de desenvolupar una tasca col·lectiva impecable i amb uns valors de treball exemplars, va assolir la glòria. Més enllà del futbol, ara la Federació (RFEF), els jugadors espanyols i fins i tot Espanya com a país recolliran els fruits comercials, financers i d’imatge d’aquest èxit.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.