El decret d’habitatge incorpora bonificacions fiscals als propietaris

El Govern espanyol ja ha compartit amb els grups parlamentaris l’ esborrany del reial decret llei per respondre al que anomena “emergència habitacional”, que aprovarà dimarts en la reunió del Consell de Ministres. Un text encara obert, subjecte a les negociacions en marxa i que, sens dubte, en tindrà d’altres posteriorment, en el període de tràmit parlamentari. No serà fàcil sumar prou vots a les Corts, tot i que el Govern central ho intenta amb un ampli ventall de mesures per provar d’acontentar totes les forces polítiques.

En aquest esborrany subjecte a canvis, a què ha tingut accés La Vanguardia , l’ Executiu espanyol hi proposa mesures de diferents tipologies per fer front al problema de la falta d’habitatge disponible al mercat. El text inclou iniciatives “per protegir la funció social de l’habitatge i fer front a l’especulació” i mesures fiscals i tributàries en aquesta matèria. Així mateix, tracta d’incrementar i protegir el parc públic d’habitatge, fomentar la promoció d’habitatge assequible i aplicar mesures en matèria de transparència.

Un dels aspectes més destacats consisteix en un seguit de bonificacions fiscals als propietaris que lloguin els habitatges, i als llogaters, en determinats casos. En concret, els propietaris se’n beneficiaran si no apugen els preus en la renovació dels contractes, sobretot en el cas de llogaters joves.

Així, es proposa una bonificació del 100% en l’IRPF del rendiment net positiu per a l’arrendador quan es renovi un lloguer que inclogui la clàusula d’actualització anual del contracte anterior o quan subscrigui un nou contracte amb un altre arrendatari “sempre que la renda inicial sigui inferior al límit màxim del preu aplicable conforme al sistema d’índexs de preus de referència”.

Quan no es donin aquestes circumstàncies, la deducció va disminuint fins al 70%. En concret, serà del 95% si l’habitatge és en una zona tensionada i si l’inquilí té un màxim de 35 anys, d’un 90% quan l’habitatge sigui en una zona tensionada, i d’un 85% quan l’arrendatari tingui fins a 35 anys. En la resta dels casos, la bonificació seria d’un 70%.

També els inquilins tindran bonificació fiscal. Les persones de menys de 35 anys que lloguin un habitatge com a habitual en zones tensionades es podran deduir el 10,05% de les quantitats pagades.

Un altre aspecte d’aquest text és que prohibeix la pròrroga dels actuals contractes de lloguer de temporada. S’hi especifica que quedaran extingits sense possibilitat de pròrroga quan s’acabi el termini de durada pactat. També s’hi afegeix que caldrà especificar de manera expressa la causa que motiva el desplaçament temporal de l’arrendatari. “Aquesta causa haurà de ser real i acreditable, i haurà de recaure sobre l’arrendador la càrrega de la prova de la seva existència”, assenyala el decret. A més, especifica que la durada haurà de ser superior als 31 dies (límit per als lloguers turístics), tot i que no haurà de superar els 12 mesos, en funció de les seves causes. Més enllà d’aquests 12 mesos, ja es consideraria habitatge habitual.

La norma endureix la fiscalitat a les socimis, excepte a les dedicades a pisos assequibles

A més, el nou decret modifica la llei que regula les socimis (societats anònimes especialitzades en la inversió immobiliària) perquè se n’endureixi la fiscalitat llevat de si es dediquen als immobles assequibles.

Estaran sotmeses a un gravamen especial del 15% sobre l’import dels beneficis obtinguts en l’exercici que no sigui objecte de distribució entre els seus accionistes. En el cas de les socimis que es dediquin a l’arrendament d’habitatges, el gravamen especial serà del 25% sobre els beneficis que no es distribueixin.

Tot i això, aquest gravamen especial del 25% es reduirà a la meitat quan els habitatges destinats a lloguer a un preu assequible siguin més d’un 80% del seu parc total, i desapareixerà quan, a més de complir aquesta condició del 80% de lloguer assequible, l’import dels beneficis obtinguts que no sigui distribuït es reinverteixi, en un termini de tres anys, en habitatges destinats a lloguer assequible.

Una altra innovació del paquet de mesures és la creació de l’anomenat compte d’estalvi i inversió Finance Europa, una eina per incentivar els ciutadans a invertir els estalvis en mercats de capitals, en inversions productives.

El text explica que aquest compte estarà configurat com una relació contractual entre un inversor particular i una entitat financera o d’inversió autoritzada, i estarà composat per un compte operatiu d’efectiu i un compte de valors associat.

La norma també preveu una modalitat específica anomenada compte d’estalvi i inversió Finance Europa Reinversió, pensada per als propietaris d’habitatges que reinverteixin determinades plusvàlues obtingudes per vendes.

L’esborrany estableix que les inversions es podran destinar a accions de societats amb domicili o activitat principal a la Unió Europea, com també a fons d’inversió que compleixin els requisits fixats per la nova normativa, mentre que exclouen operacions amb palanquejament, derivats, vendes en descobert, préstec de valors o qualsevol altra fórmula que permeti assumir riscos superiors al capital aportat.

El compte d’estalvis europeu incentiva els ciutadans a destinar estalvis a inversions productives

Un punt del decret que serà polèmic és la reforma de la llei del sòl que incorpora. La rigidesa de la reglamentació actual és un element que es considera crític en la falta de construcció de nou habitatge, per la fàcil paralització amb què es produeixen els projectes d’habitatges. Podem ha denunciat que aquesta modificació implicaria legalitzar projectes urbanístics il·legals i eliminaria el dret d’un antic propietari de recuperar un terreny expropiat per interès públic si no es fa servir per aquesta finalitat, afirma el partit.

El decret també inclou la ja anunciada pròrroga de lloguers fins al 30 de juny del 2028. L’anterior congelació de lloguers, que el Congrés va tombar a l’abril, cobria fins a finals del 2027. D’aquesta manera, s’amplien en gairebé un milió de persones els beneficiaris potencials d’aquesta mesura, segons càlculs de Sumar, els grans impulsors de la mesura.