Només les llars de més renda són més riques que abans de la crisi

La saviesa popular assegura que de les crisis se’n surt més fort, però només els més rics a Espanya es poden aplicar la dita. Almenys això es desprèn de les dades de l’ Enquesta Financera de les Famílies del Banc d’Espanya, segons la qual només les llars del percentil més elevat de renda, el 10% amb més ingressos, han aconseguit superar en riquesa neta –en termes reals– la riquesa que tenien abans de la recessió del 2008. La resta ni tan sols l’han recuperada.

Una dècada i mitja després, el patrimoni net de les famílies amb més capacitat econòmica havia augmentat un 15%, fins a arribar als 742.000 euros, segons l’última dada disponible (2024) de l’enquesta publicada aquest any. En contrast, el tram següent més alt de riquesa –el que se situa entre els percentils 80 i 90 en una distribució de les dades en cent parts iguals– era un 9% per sota del nivell previ a la crisi, cosa que ha ampliat la bretxa entre el 10% més ric i la resta de la població. A això s’hi afegeix que ni la riquesa mitjana, de 345.000 euros, ni la mediana, de 161.000 euros, havien recuperat els nivells anteriors a la bombolla immobiliària, amb una caiguda especialment acusada –superior al 30%– en el cas de la riquesa mitjana.

L’estalvi a casa s’ha destinat en gran part a amortitzar deute, cosa que ha reduït la inversió

Són diversos els factors que expliquen tant més desigualtat entre els diferents nivells de renda com el fet que el patrimoni de la immensa majoria de les llars encara sigui inferior al d’aleshores. El primer factor és que el preu mitjà dels habitatges en termes reals, és a dir, ajustat per l’efecte de la inflació, es manté per sota del preu màxim que va aconseguir el 2008, cosa que afecta de ple la riquesa neta de la població espanyola, el principal actiu de la qual continua sent majoritàriament l’habitatge on resideix.

“A més, la capacitat que tenien abans les famílies per comprar un habitatge era més gran que ara”, afegeix l’economista i analista financer Javier Santacruz, que ho atribueix a un finançament menys accessible i a uns salaris que, en termes reals, són més baixos.

Així mateix, l’economista assenyala un altre aspecte clau per entendre la lenta recuperació de la riquesa neta els últims 18 anys: “La crisi va causar un efecte desestabilitzador a les llars, que va provocar que bona part de l’estalvi es destinés a amortitzar deute i que el nou endeutament hagi estat molt més prudent” com a conseqüència del comportament diligent que han tingut les entitats financeres per evitar el crèdit dubtós. Símptoma d’això és que, en el primer trimestre d’aquest any, el deute de les famílies amb relació al producte interior brut es va situar en mínims històrics des del 1999, ja que va representar el 42,5% del PIB, pràcticament la meitat que durant la Gran Recessió.

En la mateixa línia s’expressa Carles Méndez, professor d’ Economia i director del màster d’ Anàlisi Econòmica de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): “Les llars que estan en els percentils de renda entre el 80 i el 20 en molts casos han focalitzat l’estalvi a pagar hipoteca, i aquí s’hi percep la gran diferència amb el percentil superior, llars que no només tenen habitatge, sinó també altres actius, com accions, fons d’inversió i més capacitat d’inversió”. Ho corroboren les dades del Banc d’Espanya: els actius financers guanyen pes en el patrimoni de les famílies a mesura que el percentil de renda augmenta. Mentre que a les llars més pobres els actius financers representen el 17% del total, a les llars més riques arriben gairebé al 29%. A més, les llars més riques inverteixen els diners en actius més productius.

Per tant, com més capacitat d’estalvi i inversió, menys possibilitats que la riquesa s’estanqui en períodes de recuperació econòmica. Tot i això, “les llars amb rendes mitjanes o baixes depenen molt del salari i de la revalorització de l’habitatge habitual per crear riquesa, tot i que no totes les llars són propietàries”, afegeix Méndez. De fet, les llars que no tenen un habitatge en propietat són molt més pobres que les llars que són propietàries de casa seva: 6.000 euros de riquesa neta davant 239.000, respectivament. Es constata, doncs, que “l’habitatge continua sent el principal motor de riquesa de la immensa majoria de les famílies”, sentencia Santacruz.

Tampoc no s’ha de passar per alt cap altre factor que ha frenat la renda disponible de les llars: l’augment de la pressió fiscal per la no actualització de trams i beneficis fiscals de l’impost sobre la renda. Això ha elevat el tipus efectiu de l’IRPF de les classes baixes i mitjanes i ha neutralitzat gran part de les pujades salarials destinades a compensar l’augment dels preus, tal com posa de manifest un estudi recent de la Pimec.

Finalment, Méndez remarca la importància de virar el model productiu “per millorar la riquesa del país”, basant-lo en sectors transables que puguin competir més enllà de les fronteres i oferir llocs de treball amb salaris més elevats. “Això faria que la gent fos menys pobra”, conclou.