Els barcelonins flirtegen amb l'individualisme i la desconfiança en un gir de valors socials

L'enquesta de valors socials és una de les eines que millor radiografien als barcelonins. En la seva edició número vuit (es realitza cada quatre anys des del 1998) s'intueix un gir ideològic, amb un acusat repunt d'actituds individualistes i materialistes que reforcen una posició cada vegada més conservadora de la societat. Els que es consideren progressistes encara són majoria, però perden pes banderes tradicionals com la llibertat, la igualtat o el feminisme (sobretot entre els homes joves). També s'imposa una incertesa creixent davant assumptes com l'habitatge, la seguretat o el sou. Curiosa paradoxa, ja que tot això succeeix en una etapa de bonança econòmica que porta a sostenir, resa el document municipal en el seu apartat de conclusions, que els valors progressistes “apunten símptomes de cansament i desgast”.

L'enquesta –una mica més de 2.000 entrevistes realitzades entre a mitjans de novembre del 2025 i febrer del 2026– reitera el que ja reflecteixen en els últims temps els baròmetres municipals sobre la crisi habitacional i el malestar per la sensació d'inseguretat. Per contra, preocupa menys que mai l'atur i es desploma la inquietud davant les situacions de pobresa i desigualtat a la ciutat a pesar, entre altres coses, que a la capital catalana mai en la història moderna no havia dormit tanta gent al carrer. O sigui, la visió de ramat deixa pas a l'individu, el que condueix a la inevitable pregunta: com hem arribat fins aquí? És una suma de molts factors que el mateix sondeig va desgranant.

Valors com la llibertat o la igualtat assoleixen els nivells més baixos de la sèrie històrica, mentre que la necessitat de sentir-se segurs toca sostre després de disparar-se 16 punts percentuals des del 2021 (l'enquesta anterior). També està en números de rècord la demanda de privacitat. Continuen sent franca majoria els que defensen estendards occidentals clàssics, però amb registres a la baixa que no s'havien assolit mai.

Així les coses, cauen en picat el pacifisme, l'ecologisme o la defensa del multiculturalisme, mentre que ja són gairebé els mateixos els que defensen que els que abjuren del sistema capitalista mentre que abans s'imposaven per golejada els detractors. Respecte a això últim, i vinculat amb el mercat laboral, els que veuen el fet d'estudiar com una eina per formar-se com persona han caigut del 49,3% de l'any 2018 al 36,2% actual, mentre que guanyar més diners sedueix ja al 6,8%, el doble què en les anteriors consultes municipals.

El canvi de tendència també s'identifica en el model de règim polític predilecte. La defensa de la democràcia va arribar al 90,3% el 2006. Ha anat baixant suaument i ara està en el seu moment més agre –malgrat que manté una franca majoria–, amb un 77,7% de suport. Per contra, els defensors de l'autoritarisme són ja el 6,6% (més que mai) i els que els és igual una cosa que l'altra també registren plusmarca amb un 12,7%, cosa que demostra el creixent desinterès de la societat respecte de la política.

Casa bé amb les dades que avaluen l'opinió sobre certes actituds greus: la violència es justifica molt més que abans, la pena de mort es veu malament però no tant com en el passat, es dispara el rebuig de l'ocupació il·legal i no reciclar és de mal veí, però tampoc ens passem amb els quals barregen mocadors de paper amb el plàstic dels cromos del Mundial.

Tot això succeeix en una societat cada vegada menys confiada i recelosa dels altres, amb molt poc interès per la paternitat; en la qual, diu el document en les seves conclusions, estudis i feina recuperen una visió utilitarista i no són una finalitat en si mateixos sinó, cada vegada més, un medi per garantir una vida material.

Sobre les volences polítiques, els mateixos analistes municipals parlen d'un “malestar democràtic que es manifesta en la desconfiança cap a la política i cap a les institucions, l'escepticisme cap a la democràcia i l'obertura a certs discursos autoritaris”. Però la cosa no acaba allà: “En sintonia amb aquest replec de les posicions progressistes i postmaterialistes, existeix una decantació de la ciutadania des de l'esquerra cap al centre i la derecha”.

És just assenyalar, prossegueix l'anàlisi, que el gir a la dreta, encara que és general en l'enquesta, és més intens entre els homes joves, fenomen que es reflecteix en cada cita electoral, quan les posicions més extremistes aconsegueixen gran suport entre els electors menys experimentats.

La crisi del sentit de comunitat queda fidelment reflectida en l'apartat que parla sobre la participació en diferents formes d'acció política. L'enquesta de valors socials registra el valor més baix de la sèrie històrica pel que fa a formar part d'una manifestació o una vaga, firmar una petició de suport a una causa qualsevol o acudir a una reunió sobre temes de barri o de ciutat.

Pel que fa a les institucions, el nivell de confiança puja respecte als sondejos anteriors quan es pregunta pels sindicats, els tribunals de justícia, la policia, l'exèrcit, la monarquia i els governs de l'Estat, de la Generalitat i de l'Ajuntament. Cau, en canvi, la fe en les oenagés, la Unió Europea i l'ONU. Pel que fa al sentiment de pertinença, els que només senten catalans registren el nivell més baix des del 2006, mentre que els només espanyols o els més espanyols que catalans marquen el millor percentatge des del 2002.

Aquest és l'escenari ideològic amb què Barcelona arriba a les eleccions del 23 de maig del 2027. La capital catalana continua sent paladí de progressisme, però menys que mai.