Adeu al llenguatge del ventall

Els estudiosos afirmen que cada dia mor alguna ­llengua al món. Però a més de les llengües, els humans fem servir altres llenguatges per comunicar-nos, com ara el gest, l’actitud corporal, les imatges... Un d’aquests llenguatges, que va ser molt popular en societat quan no hi havia xarxes socials, era el del ventall.

Mercedes Rodríguez Collado, del Museu del Romanticisme, explica en un document del Ministeri de Cultura que des del segle XVIII les dones de totes les classes socials el feien servir com a mitjà de seducció, mitjançant un joc de gestos i moviments. Però qui ho va petar va ser el fabricant de vanos francès Louis Duvelleroy, que, “cap al 1860, va difondre aquest llenguatge inventat del ventall, que en realitat era una estratègia comercial per augmentar-ne la venda”.

Hi ha poques bosses de mà que en aquesta època no continguin un vano d’emergència

Com que no hi ha un Institut d’Estudis del Ventall, el llenguatge no està fixat científicament, però les fonts consultades contenen força coincidències. Per exemple, posar el vano obert damunt del cor expressa amor; acostar-lo tancat als llavis equival a llançar un petó; si s’acosta a la templa, és que es pensa en aquella persona; tancar lentament el vano envia un missatge de pertinença; en canvi, tancar-lo de manera ràpida significa un no com una casa de pagès... Són uns apunts del natural, però podríem trobar més gestos i significats diversos.

Tot i que els vanos no s’han deixat de fer servir, les actuals onades de calor encadenades els fan cada vegada més presents arreu, amb propostes i dissenys diversos, fins i tot com a suport publicitari. És a dir, hi ha poques bosses de mà que en aquesta època no continguin un ventall d’emergència. I aquestes bosses de mà són tant de dones com, cada vegada més, d’homes. Fins i tot els guiris en compren i, com explicava la setmana passada Llucia Ramis en la seva columna, “també compren vanos, tot i que no sàpiguen ventar-se i per fer-ho moguin el braç sencer aixecant el colze”, de manera que aconsegueixen l’efecte contrari, augmentar la calor corporal en lloc de refrescar-se.

Avui, amb la revifalla climàtica i la tendència a recuperar coses perdudes, semblava que el ventall podria tornar a fer servir bona part d’aquell llenguatge, però la tecnologia no s’atura i ha creat un giny que n’amenaça seriosament l’existència: el ventilador de mà. Amb la fal·lera que algunes persones demostren per l’aparell, aviat algú idearà una carcassa que s’acoblarà amb el telèfon, de manera que en una sola mà ho podrem fer anar tot i l’altra mà quedarà lliure per gratar-se el nas o el que calgui.