La caiguda de les renovables augmenta la dependència exterior de Catalunya

Catalunya va reduir l’any passat un 3,1% la producció elèctrica amb fonts renovables i, paral·lelament, va augmentar la demanda un 2,7%, de manera que, consegüentment, va incrementar el dèficit en el balanç d’importacions i exportacions d’electricitat. Dit d’una altra manera, es va fer més dependent de l’exterior en l’àmbit de l’electricitat.

El resultat és que les energies lliures d’emissions de gasos van aportar un 15,3% de la demanda elèctrica, 0,9 punts menys que el 16,2% del 2024. D’aquesta manera, s’allunya dels objectius recollits en la planificació energètica (la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, Proencat), que planteja com a meta aconseguir per al 2030 que el 50% de la demanda vingui de fonts renovables, bàsicament eòlica i fotovoltaica.

Catalunya va veure incrementada l’any passat la dependència energètica a causa de la producció més baixa amb renovables i el lleuger increment de la demanda, que ha fet que la seva cobertura amb electricitat autòctona hagi estat més baixa que la del 2024, segons conclou l’informe de l’ Observatori de les Energies Renovables a Catalunya del 2025.

“No avancem a la velocitat que caldria en la incorporació de la generació amb renovables, que fonamentalment són l’eòlica i la fotovoltaica”, resumeix Jaume Morron, un dels autors de l’estudi. “I no avancem perquè els tràmits per a les autoritzacions continuen sent llarguíssims”.

Catalunya va reduir el 2025 un 3,1% la producció elèctrica amb fonts renovables

Les energies renovables van aportar el 2025 un total de 6.940,68 GWh (un 3,1% menys que l’any anterior), xifra que no permet reduir la dependència energètica.

Cal tenir en compte que la ­demanda elèctrica total va ser el 2025 de 45.250,5 GWh, i que es van haver d’importar 7.144,97 GWh de fora ( Aragó i França); és a dir, Catalunya ­importa més electricitat que la que genera amb renovables: 7.144,97 GWh importats davant els 6.940,68 GWh de renovable. És la seva particular pèrdua de sobirania energètica.

Tot i això, si la dependència de l’exterior ha crescut, és perquè el 2025 es va produir una davallada de les fonts renovables, especialment de l’eòlica. Va ser un mal any per a aquest sector.

L’eòlica va generar un 16,8% menys electricitat que l’any ­anterior (2.360,62 GWh) i va cobrir el 5,2% de la demanda, ­mentre que amb la solar fotovoltaica (excloent-ne l’autoconsum) va produir un 17,5% més (495,14 GWh) i va aportar l’1,1% de la demanda elèctrica. El creixement de la fotovoltaica és notable, però no compensa la pèrdua que pateix l’eòlica.

“I no avancem perquè els tràmits per a les autoritzacions continuen sent llarguíssims”

La hidroelèctrica va ser la primera font renovable i la tercera font del balanç elèctric global, ja que cobreix el 8,4% de la demanda. I la generació nuclear absorbeix gairebé la meitat de la producció (22.812,07 GWh), augmenta un 2,9% més que l’any anterior i representa el 50,4% de la demanda elèctrica.

I per què es continua endarrerint l’enlairament de les renovables?

Morron atribueix la davallada, en primer lloc, a les llargues tramitacions. El dèficit en aquest balanç d’intercanvis amb l’exterior és històric, “de manera que és sorprenent la lentitud del Govern a l’hora de tramitar els projectes de renovables”, diu, “ja que els projectes amb renovables són l’única manera que té Catalunya per cobrir les importacions i l’augment de la demanda d’electricitat que hi haurà en el futur”.

Tot i això, també hi ha incidit el fet que en l’etapa del govern d’ERC s’optés, segons explica, per una mena de planta de producció petita, cosa que, a més de ser més car (qüestió que no té impacte a Catalunya, ja que el preu és únic per a Espanya), suposa obtenir una producció més baixa. A més, “com que hi ha més projectes, s’encallen en la tramitació: perquè es triga el mateix a tramitar una planta de 50 MW que una de 5 MW”, sentencia. “La pèrdua de sobirania energètica no s’ha de llegir en termes independentistes, necessitem aplicar el criteri de proximitat, d’energia ‘quilòmetre zero’, per disposar-ne tan a prop com sigui possible”, afegeix aquest expert.

Catalunya importa més electricitat que la que genera amb les fonts renovables, segons l’informe

La demanda elèctrica total a Catalunya va ser el 2025 de 45.250,5 GWh i s’ha de multiplicar fins a arribar als 99.200 MW el 2050, cosa que exigeix imprimir un ritme de creixement més alt que el 2,2% anual per descarbonitzar els diferents sectors de l’energia cap a mitjan segle, segons les previsions del Proencat. “I això només es pot aconseguir amb renovables. Per això, hem d’espavilar!”, diu vehement.

El 2025, la capacitat renovable neta va augmentar només 78,51 MW (12,2 MW eòlics i 73,34 MW solars fotovoltaics, excloent-ne en aquest últim cas l’autoconsum). Concretament, la nova capacitat eòlica correspon als dos aerogeneradors de l’ampliació del parc eòlic Colladetes, al Perelló, al Baix Ebre, amb 12,2 MW incorporats durant l’any.

L’informe presenta entre els capítols més positius l’abundant cartera de projectes eòlics fotovoltaics. “Hi ha prou matèria primera per arribar al 2030 complint els objectius, això és assegurança en el cas de la fotovoltaica però no tant en el cas de l’eòlica, en què caldria multiplicar els esforços”, diu Morron. Entre els projectes més significatius del 2026 destaca l’entrada en funcionament dels nous parcs fotovoltaics, com ara el d’Alcarràs (més de 400 MW). S’han identificat 231 projectes de parcs eòlics i 1.107 projectes de parcs solars fotovoltaics terrestres.

La situació és diferent segons la tecnologia. En el cas de la solar ­fotovoltaica sobre terreny, des dels 415,90 MW ara en servei, i comptant els que s’hi afegiran aquest any i els que estan en ­tramitació, es poden superar àmpliament els 4.458 MW, la meta per al 2030. En canvi, en el cas de l’eòlica terrestre, els 1.418,35 MW eòlics actuals afegits als 27 MW en construcció i els 1.361,19 MW en tràmit faran que la potència total se situï en 2.806,54 MW.

L’informe presenta entre els capítols més positius l’abundant cartera de projectes

Però això només és gairebé la meitat dels 5.234,20 MW eòlics previstos per als objectius que es deurien assolir al 2030.