L’entrada xinesa a l’automòbil europeu i el futur de Seat... ...mentre la Cambra i Foment exploren l’ Est

Espanya s’ha convertit en el gran cap de pont d’entrada a Europa dels fabricants xinesos d’automòbils, amb més de mitja dotzena de projectes d’inversió i producció. En la majoria dels casos, es tracta de projectes d’acoblament de vehicles, incorporant-hi components produïts a Europa fins a arribar al llindar que permeti deixar de pagar aranzels.

La setmana passada es va anunciar l’acord entre Ford i Geely. Pedro Sánchez ha celebrat l’arribada d’aquestes inversions i en el cas de València ha destacat que suposen una garantia de futur per als milers de llocs de treball que estaven en risc en una factoria que produïa 100.000 vehicles, tot i que la seva capacitat és de gairebé 400.000 vehicles.

Cedint el 34% d’ Almussafes a Geely, Ford dona entrada a un soci xinès en la seva capacitat ociosa –i, amb això, en un mercat europeu en què fa una dècada que la seva quota cau– a canvi de 221 milions d’euros. La marca nord-americana continua sense definir la seva estratègia a llarg termini al continent després d’una dècada de retrocés i pèrdua constant de quota de mercat que ha alimentat els rumors sobre la seva possible retirada total. L’empresa xinesa entra al mercat europeu i rebaixa l’impacte dels aranzels.

El moviment Ford és l’últim d’una llarga cadena de negociacions o especulacions sobre possibles acords semblants en què participarien Stellantis-Leapmotor ( Saragossa i Madrid), també amb Dongfeng ( França); Nissan-Chery ( el Regne Unit), o Volkswagen-BYD ( Alemanya). Chery, a més, ja produeix a Espanya des del 2024, a les antigues instal·lacions de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, a través de la marca Ebro. Un reconeixement dels tradicionals fabricants europeus, japonesos i nord-americans que l’automòbil xinès en devora els mercats. Les aliances o els tancaments sembla que en són les alternatives.

Volkswagen el gran constructor europeu es prepara per emprendre una profunda reestructuració, que inclou el possible tancament de quatre factories i una reducció de l’ ocupació de fins a 100.000 treballadors. És la resposta a la forta caiguda de les vendes al seu primer mercat, la Xina. L’anunci i la mateixa conjuntura del sector a Europa han sembrat inquietud sobre el futur de Seat, la seva gran filial espanyola, que dirigeix Markus Haupt, i sobre la qual sempre plana la incògnita sobre el seu encaix futur al si del grup alemany. Primera empresa industrial de Catalunya, amb 13.000 empleats directes.

Oliver Blume, el conseller delegat de Volkswagen, va afirmar a l’abril, en una conferència de resultats del primer trimestre, que estudiava “si hi ha oportunitats per als nostres socis xinesos a Europa”, segons Reuters i Bloomberg. Actualment, el grup alemany manté acords amb diversos fabricants xinesos ( Saic, Jac, Faw i Xpeng), tot i que les fonts consultades apunten a la primera firma com a hipotètica candidata més destacada per a alguna operació de desembarcament a Europa acompanyada pel grup alemany. Oficialment, no es qüestiona la continuïtat de Seat al grup alemany i es descarta qualsevol canvi, però molts experts al sector veuen l’empresa com a candidata per ser l’objecte d’alguna aliança amb una empresa xinesa. El grup espanyol ha produït beneficis operatius de 122 milions durant el primer semestre d’aquest any.

+++

Les empreses catalanes i espanyoles veuen de bon ull la política del Govern central d’acostament al gegant xinès, tant per buscar inversions com pensant a obrir mercats per als seus capitals i productes. Una alternativa davant l’erràtica política comercial dels EUA. Així, mentre les empreses xineses avancen posicions a Espanya i Europa, les seves homòlogues catalanes també avancen posicions i exploren els mercats de l’est, amb un èmfasi especial a la Xina. Tot i que la competència és molt complexa en aquests països, especialment la Xina, on l’ Estat decideix quines són les regles de la competència i fins on poden arribar els inversors externs.

La setmana passada, Salvador Illa va iniciar la seva tercera visita oficial a Àsia, acompanyat dels responsables de la Cambra de Barcelona, encapçalats per Josep Santacreu. Abans, el president havia visitat la Xina, el Japó i Corea del Sud. Durant l’ estada al Vietnam, a més de signar acords de col·laboració amb les autoritats del país, el president i els empresaris han visitat les instal·lacions de diverses empreses que ja operen al país, com Simon (material elèctric), Relats (tèxtil), Tucal (tubs i vàlvules) i Savall Chocolate. Després del Vietnam, la comitiva continuarà el trajecte cap a la ciutat-Estat de Singapur. El Vietnam és un dels països receptors d’activitats industrials que la Xina externalitza a mesura que escala el nivell de qualitat de la pròpia producció.

I aquesta setmana és Foment, la gran patronal, la que emprèn un viatge a la Xina. El grup, amb el president de l’organització gremial, Josep Sánchez Llibre, al capdavant, té l’objectiu principal d’inaugurar una oficina de representació a Shanghai, la capital econòmica i financera del gegant asiàtic. Serà la quarta, després de les que ja té operatives al Marroc, Porto i Brussel·les.

L’oficina de la patronal catalana s’ubicarà a les instal·lacions de la multinacional HRC, fabricant de components cablats per a automòbil, el vicepresident del qual és Jordi Aranega. Entre les empreses que participen en la visita hi ha Agrolimen, Idiada, la Lliga de Futbol, CaixaBank, Banc Sabadell, Grifols, Almirall, Desigual, Ficosa, Applus o Aritex, entre d’altres. També se signarà un acord amb la Cambra de Comerç local.