PISA Catalunya: què va ocórrer i què continua sense resposta

Catalunya ha quedat fora de l'informe internacional de PISA 2025 (Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes) impulsat per l'OCDE. Aquesta organització ha decidit no publicar l'estudi específic de la comunitat al considerar que una desviació de la mostra impedeix que els resultats siguin representatius del conjunt de l'alumnat català. Encara que les puntuacions apareixeran a l'informe nacional d'Espanya, les dades catalanes no podran comparar-se ni amb altres països ni amb altres comunitats autònomes ni amb edicions anteriores. ¿Cómo és possible que una taxa d'exclusió quatre vegades superior al màxim recomanat per l'OCDE no anés detectada a temps? Quins mecanismes de control van fallar?

Antecedents

El problema es troba en l'exclusió de 591 alumnes de la mostra —el 23,22 % dels estudiants inicialment seleccionats—, molt per sobre del límit màxim del 5 % que recomana l'OCDE. La majoria d'aquelles exempcions (493) corresponien a alumnes amb discapacitats cognitives, emocionals o conductuals, a més de 92 estudiants amb un domini insuficient de la llengua de la prova i sis amb discapacitat física. S'hi va afegir un 7% d'abstencions, també per sobre del límit.

Al retirar de la prova un número tan elevat d'alumnes, la mostra no és representativa del sistema educatiu i no reflecteix amb fiabilitat al conjunt de l'alumnat català de 15 anys. Per aquest motiu l'OCDE considera que les dades no poden utilitzar-se per comparar el rendiment educatiu de Catalunya amb el d'altres territoris.

Falta per saber qui era responsable de verificar que els criteris d'exclusió s'aplicaven correctament a Catalunya

Aquí no està clar què va succeir i la mateixa Generalitat ha obert diligències per determinar les causes i les responsabilitats. En aquesta cronologia falta per saber qui era responsable de verificar que els criteris d'exclusió s'aplicaven correctament a Catalunya. Tampoc no es coneixen els controls que exerceix el ministeri sobre les mostres ampliades de les comunitats autònomes. En tot cas, de moment, ningú no ha assumit la responsabilitat política o tècnica d'aquesta situació.

Aparentment, des del seu origen, no hi va haver un acompanyament adequat als 51 centres educatius escollits per a la mostra i no van saltar cap de les alarmes després, malgrat que l'OCDE exigeix un gran rigor en el procediment amb la participació de molts agents que han de superar la seva acreditació.

Falten dades, però pot observar-se que van fallar alertes desde  gener del 2025 en què els centres elaboren la llista d'alumnes fins al març del 2026 en què la Generalitat és informada de la invalidesa de la mostra.

Gener-març 2025

Segons el departament, l'origen està en una exempció important d'alumnes, principalment per raons d'algun tipus de discapacitat, que no es corresponia amb els criteris de l'OCDE. Aquesta organització treballa amb l'objectiu d'avaluar el sistema educatiu en el seu conjunt amb tots els alumnes (centres públics, concertats i privats, urbans i rurals, d'alta o baixa complexitat). En aquest mirall, només exclou els casos de més gravetat que corresponen a un 5% del sistema.

L'OCDE proposa una mostra de 51 centres que valida la Generalitat, i adjunta una sèrie de criteris per a l'exempció d'alumnes. Els centres elaboren, el gener del 2025, la relació completa d'alumnes, l'Institut Nacional d'Estadístiques d'Educació (INEE), com a centre nacional per a l'OCDE, revisa la mostra i els possibles casos d'exclusió. També té un paper clau la inspecció educativa. Això ocorre entre febrer i març del 2025. Després es realitzen les proves amb el control del Consell d'Avaluació (març-abril)

Tot apunta que els criteris d'exclusió no es van aplicar conforme als protocols establerts o, si es va detectar la desviació, no es va corregir abans del tancament de la mostra. La investigació oberta per la Generalitat haurà de determinar en quina fase es va produir la fallada. En tot cas el que sí que està comprovat és que van fer l'examen només el 70% del grup mostra (23% per discapacitat i un 7% que no es van presentar aquell dia).

Qui intervé?

En aquest període intervenen el departament, la inspecció educativa que acompanya i supervisa als centres, així com l'empresa contratada pel Ministeri d'Educació i acreditada per l'OCDE per a l'aplicació d'aquestes proves. Es tracta de l'empresa asturiana 2E Estudis i Avaluacions que és l'“única responsable de l'aplicació de proves, anàlisi de dades i elaboració d'informes de centre i de grup de centres del projecte a Espanya”.

Una vegada fets els exàmens, si s'ha vist que hi ha hagut absència d'alumnes seleccionats, o alumnes que han estat rebutjats sense raó, existeix la possibilitat de realitzar sessions de recuperació. Òbviament, aquesta possibilitat no es va utilitzar per corregir la desviació.

L'empresa acreditada per l'OCDE s'encarrega de l'administració de les proves i de diverses tasques tècniques associades al projecte PISA a Espanya. Tot i això, encara no està clar quin va ser exactament el seu paper en la validació de les exclusions d'alumnes a Catalunya. Reporta al centre nacional encarregat de l'elaboració de la prova, l'INEE.  La Generalitat afirma que la comunicació amb l'OCDE es va intensificar el març del 2026, però encara no s'ha explicat quan va ser informat l'INEE ni quines actuacions va dur a terme des d'aquell moment.

El Consell Superior d'Avaluació

Per part de la Generalitat han desaparegut les persones amb alguna responsabilitat en la supervisió. Durant bona part del procés el Consell Superior d'Avaluació passava un període de transició institucional, sense una presidència estable, mentre es preparava la creació de la nova Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació.

El Consell Superior d'Avaluació era l'encarregat d'acompanyar, al costat de la inspecció educativa, a les direccions de centre escollides, realitzant reunions informatives i en les quals es firma la confidencialitat de les dades. Se'ls explica el procediment i els criteris de la prova. El Consell estava en crisi el 2025 i escapçat. El setembre del 2024 assumeix les funcions de responsabilitat la directora de currículum, Mercè Andreu, que depèn de la secretària de Millora Educativa, Josefina Beltrán. Cap de les dues no està ara en el departament. Totes dues el van deixar l'octubre del 2025, sis mesos després de la realització de les proves.

Durant el seu mandat, Andreu i Beltran, van haver de fer front a la crisi de la fusió de les ciències en primer de batxillerat i la reducció de la nota del treball de retanca, mesures que entren en vigor aquest mes de setembre. Aquests canvis, obligats per requeriments del ministeri, van generar una forta polèmica.

L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació va iniciar la seva activitat el 7 de juliol del 2025, és a dir, posteriorment a la gestió i aplicació de PISA 2025 a Catalunya. En un comunicat publicat divendres es desmarca de la responsabilitat de l'ocorregut i garanteix els estàndards de qualitat que s'han aplicat a les proves que s'ha realitzat des de la seva creació.

Reacció de directors

Els directors de centres públics, associats en AXIA, han emès també un comunicat en el que ressenyen que les decisions determinants sobre la mostra i les exclusions es concentren durant els primers mesos del 2025. “Per tant, no es tracta d'un error sobtat ni d'un incident inevitable el dia de la prova. És el resultat d'un procés que disposava de controls, terminis i responsables”.

Afirmen que davant un fet d'aquesta magnitud “no és suficient amb lamentar-ho”. És necessari explicar què ha passat, identificar les causes, assumir les responsabilitats que corresponguin i, sobretot, garantir que no es repetirà. “La rendició de comptes no consisteix a buscar culpables per satisfer l'opinió pública. Consisteix a preservar la credibilitat de les institucions. Perquè un país que renuncia a avaluar-se amb rigor és un país que acaba governant a cegues. I una societat que deixa de mirar-se al mirall difícilment pot saber cap a on va”.

Més enllà de l'impacte reputacional que suposa quedar fora del principal estudi internacional sobre educació, l'episodi deixa obertes preguntes essencials sobre el funcionament dels mecanismes de supervisió de les avaluacions externes i sobre qui havia de garantir que els protocols de l'OCDE s'aplicaven correctament. Són incògnites que la investigació oberta per la Generalitat i les explicacions que puguin oferir el Ministeri d'Educació i la mateixa OCDE hauran de resoldre.