Sánchez defensa impulsar l'agenda reformista, malgrat haver de posposar el decret d'habitatge

“El Govern no està paralitzat”, adverteixen en la Moncloa, en resposta a un Alberto Núñez Feijóo que fa temps que denuncia que aquest mandat està completament esgotat, sense alè per aprovar uns nous pressupostos de l'Estat des de fa tres anys i només en espera, al seu judici, de la dissolució de les Corts i de la convocatòria de les pròximes eleccions generals. “No estem paralitzats”, insisteixen no obstant això en l'Executiu. I el ratifiquen amb les 74 iniciatives legislatives aprovades, i ja publicades en aquesta legislatura al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i el 86% de votacions que el Govern guanya en el Congrés. Encara que la notícia solgui ser el 14% restant que perd.

Pedro Sánchez compareix aquest dimarts al migdia en la Moncloa, després de l'última reunió del Consell de Ministres abans de les vacances, per fer balanç d'aquest curs polític –tan “agitat” com ell mateix reconeix que està sent tota la legislatura- i presentar el ja tradicional informe de rendició de comptes i compliment del pla normatiu de l'Executiu. I per provar de demostrar, a més, que prolongar la legislatura fins i tot el 2027, malgrat l'“embolic” de causes judicials per corrupció que afecten al Govern i al PSOE i la precarietat dels seus suports parlamentaris, no és un simple exercici de resistència numantina, sinó una aposta decidida per continuar avançant en reformes progressistes de pes.

El president del Govern, no obstant això, no ha pogut tancar aquest curs polític, com estava inicialment previst, amb l'aprovació en aquest últim Consell de Ministres del decret llei amb una àmplia bateria d'iniciatives per provar de fer front a la crisi de l'habitatge, que totes les enquestes assenyalen com la primera preocupació dels espanyols. L'objectiu, precisament, era demostrar que l'Executiu no estava bloquejat i continuava impulsant reformes socials i econòmiques de pes. L'acord segellat entre el PSOE i Sumar al si del Govern va donar pas a noves negociacions amb els grups parlamentaris de la majoria de la investidura. Unes converses que, accelerades el cap de setmana passat, van convidar finalment l'Executiu a no precipitar-se i deixar l'aprovació del decret llei sobre habitatge, en principi, ja per al setembre.

Provar d'alinear les molt contraposades posicions de Junts i de Podemos, per poder garantir la posterior convalidació de la norma, ha tornat a ser, almenys ara per ara, impossible. Encara que en la Moncloa i a Ferraz continuen sense tirar la tovallola: “Acabarà sortint al setembre, ha de sortir”, confien.

Una de freda i una de calenta, en tot cas. Després del Consell de Ministres d'aquest dimarts –que, una vegada posposat el decret llei d'habitatge, prioritzarà la lluita contra els incendis forestals que insisteixen que són conseqüència del canvi climàtic-, el Govern reunirà dimecres a totes les comunitats autònomes del règim comú en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), per validar el nou model de finançament autonòmic pactat amb Catalunya. I, contra tot pronòstic, l'Executiu central ha aconseguit per endavant un altre vot favorable gràcies a l'acord assolit amb el govern canari de Fernando Clavijo. Quan el nou sistema es voti en el Congrés com a reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes continuarà topant amb el mateix mur infranquejable del PP i Vox... però almenys d'aquest bloc del no ja ha sortit, ara per ara, Coalició Canària.

“Encara queda molta feina per davant, però tenim els objectius i els principis molt clars”, assegura Sánchez tres anys després de les últimes eleccions generals

El propi Pedro Sánchez, que dijous passat va celebrar el tercer aniversari de les últimes eleccions generals del 2023, ja va fer un compendi dels “assoliments” de la seva agenda progressista en aquesta legislatura. Entre ells, liderar el creixement econòmic d'Europa, crear 1,6 milions de nous llocs de treball, augmentar la renda real de les llars un 6% per sobre de la inflació, revaloritzar la pensió mitjana amb 2.470 euros addicionals a l'any, tenir una electricitat tres vegades mes barata que Itàlia i la meitat que Alemanya, ampliar en tres setmanes més els permisos de maternitat i paternitat, habilitar 235.000 noves places d'educació pública de 0 a 3 anys i Formació Professional o convertir Espanya en “un referent mundial de tolerància, pau i coherència moral”. “Encara queda molta feina per davant, però tenim els objectius i els principis molt clars”, va assegurar el president del Govern.