Síria confirma negociacions amb Israel per a un pacte de seguretat “com a porta a la pau”

Damasc negocia en l'ombra un acord de seguretat amb Israel. Així ho va revelar aquest diumenge el mateix president sirià, Ahmed el Sharaa, en una entrevista exclusiva concedida la cadena qatariana Al-Jazira, en la qual va confirmar que el seu Govern treballa activament en aquell pacte, amb la participació de diversos països. 

El mandatari va expressar el seu desig que serveixi com a porta d'entrada cap a una pau integral, i va assegurar que un acord d'aquest tipus no comprometria el dret de Síria sobre els Alts del Golan. Segons va explicar, Síria evita qualsevol enfrontament amb Israel, i un arranjament de seguretat podria obrir el camí cap a una resolució més àmplia de la crisi.

Un dia després, les Forces de Defensa d'Israel (IDF) van informar que dos ciutadans israelians havien travessat la frontera cap a territori sirià a la zona de la muntanya Hermón, abans de ser localitzats i aturats: “Un contingent de les IDF, que va acudir ràpidament al lloc, va localitzar els ciutadans, va gestionar el seu retorn el país i els detuvo”. 

“Els detinguts seran lliurats a la policia d'Israel per al seu processament”, va informar l'Exèrcit en un comunicat, en el qual va definir l'esdeveniment com “una greu interrupció de l'activitat operativa i un perill per a la seguretat” de les seves tropes als Alts del Golan i part de l'Hermón, territoris ocupats per Israel des del 1967 i considerats il·legals segons el dret internacional.

No és un fet aïllat. A començaments d'aquest mes, l'Exèrcit israelià ja havia arrestat desenes de civils pertanyents al grup Pioneros de Basán, que busca colonitzar Síria amb assentaments jueus, quan intentaven travessar la frontera cap al país veí. El col·lectiu, el nom del qual remet a una regió fèrtil citada a la Bíblia a l'est del mar de Galilea, promou l'assentament d'israelians a Síria i reivindica el suposat caràcter hebreu de diverses zones del país esmentades en els textos sagrats.

Aquestes tensions es produeixen en un context d'expansió del control israelià al sud de Síria des de la caiguda del règim de Bashar a l'Asad, el desembre del 2024. Després del col·lapse de l'Exèrcit sirià, les forces israelianes es van fer amb la zona de separació pactada el 1974 i van avançar sobre posicions addicionals a Quneitra i Daraa.

El Sharaa va abordar també, en la mateixa entrevista, la situació al veí Líban, i va confirmar que Síria no té intenció de dur a terme cap intervenció militar en el país, malgrat els reiterats rumors al respecte. El seu Govern, va assenyalar, discuteix actualment amb les autoritats libaneses fórmules per ajudar el país a superar la seva crisi actual. 

El sud del Líban es troba ocupat per Israel des de fa mesos enmig dels combats entre Hizbul·lah i les forces israelianes, mentre l'Estat libanès busca recuperar aquells territoris i concentrar a les seves mans el monopoli de totes les armes del país.

El president sirià va declarar el ferm suport de Damasc a què les decisions sobre armes, guerra i pau recaiguin exclusivament en l'Estat libanès, i va advertir que una eventual caiguda en el caos del Líban tindria repercussions directes sobre Síria, igual com una possible ampliació de la guerra entre els Estats Units, Israel i l'Iran a la regió.

Al terreny intern i econòmic, el Sharaa va afirmar que l'aixecament de les sancions imposades al seu país pels Estats Units i altres nacions no seria efectiu si Síria no és retirada també de la llista d'Estats patrocinadors del terrorisme. Sobre l'acord amb les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), l'aliança de grups armats kurds i àrabs que controla parts del nord i l'est del país, el president va reconèixer un retard en la seva aplicació, encara que va assegurar que el Govern continua compromès amb el pacte.

El Sharaa va anunciar, a més, la creació d'un comitè especial per gestionar la qüestió de les persones desaparegudes durant la guerra a Síria, entre 2011 i 2024. Nacions Unides calcula que unes 100.000 persones van ser víctimes de desaparició forçada durant el conflicte, mentre que la Comissió Nacional siriana per a les Persones Desaparegudes eleva aquella xifra fins als 300.000. El comitè, segons el mandatari, operarà conforme als estàndards internacionals i en col·laboració amb països amb experiència especialitzada en la matèria.