L’intercanvi de mamarratxades entre polítics piròmans ha durat poc. Deuen haver-se adonat que els confinats, els evacuats i els familiars de les víctimes també voten i que, quan arribi el dia, no oblidaran aquest espectacle irresponsable. Àvila, Toledo, Madrid, Castelló i, nord enllà, Bordeus acumulen focs que, en molts casos, són provocats per “causes no naturals”. És la manera elegant de referir-se als criminals i de convidar-nos a preguntar-nos si les condemnes als piròmans no haurien de tenir molt més ressò mediàtic per intentar dissuadir els delinqüents.
Gabriel Rufián (ERC) va ser entrevistat per José Yélamo ( Xplica , La Sexta) seguint l’estil Évole de començar la conversa al carrer i acabar-la en un context més proper. En els últims anys, Rufián ha evolucionat cap a un sentit comú i un coratge que contradiu gairebé tot el que deia i el que feia quan era un aprenent de bruixot de les tertúlies i del parlamentarisme de postureig i d’incontinència tuitaire. Sense perdre la prosòdia fatxenda que tant celebren els seus imitadors, ara demana perdó pels pecats comesos i reclama el respecte pels adversaris que, per narcisisme o per ignorància, abans no va tenir.
La cooperació exemplar hauria de ser la gran referència mediàtica
Entre el cinisme i la desesperació, Rufián apel·la a una unitat que ha estat persistentment sabotejada per l’esquerra. També ens avisa del verí que la dreta expandeix a través del poder digital. L’univers digital és on Rufián se sent més còmode, potser perquè, com que és un territori propens a la frivolitat, en domina els codis amb un virtuosisme que sempre s’adapta a les intencions, sovint malèvoles, dels seus interlocutors.
Els votants d’esquerra, mentrestant, tenim dret a preguntar-nos si els partits i els governs de l’esquerra federal o independentista han malbaratat la pròpia credibilitat a) sent incapaços de ferfuncionar els trens, l’educació, la justícia o el mercat immobiliari, b) apostantmonotemàticament per un procésque ara paguem en forma de col·lapse transversal, c) imposant dogmes deconducta privada sense tenir autoritat pública, d) confonent tolerància amb impunitat o e) perdent el poder digital.I en el dilema trampós entre biblioteques i TikTok, Rufián ens recordaque ha publicat dos llibres i que nodescarta, ai, escriure’n un tercer.
L’acarnissament contra l’emoció de la presidenta Isabel Díaz Ayuso (PP) certifica la salut, pletòrica, de la crueltat de sofà. Els documentals de Félix Rodríguez de la Fuente ja ens explicaven la rellevància dels paràsits damunt dels nyus, i les xarxes socials actuen amb un vigor similar. Un vigor que, per excés, invisibilitza el protagonisme dels pobres nyus. El cicle natural de cooperació entre espècies, que està sent exemplar en l’àmbit de la protecció civil i l’atenció als afectats, perd tot el sentit si donem massa importància als mamarratxos i als que, en nom d’una fugaç rendibilitat tertuliana, perpetuen la discòrdia parasitària.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.