El ‘Balandrau’ rus

La muntanya Elbrús, amb 5.642 metres sobre el nivell del mar, et pot matar quan menys t’ho esperes, quan creus que la suau però llarga pujada està dominada, quan estàs convençut que la natura salvatge ja és amiga teva. El pic més alt d’Europa, al Caucas rus, va causar les últimes víctimes el cap de setmana. Cinc alpinistes bosnians no van tornar amb vida després de l’aventura, i hores després es va fer pública la mort d’un altre expedicionari rus.

El grup de set alpinistes ­bosnians es va quedar encallat a una altitud de 5.100 metres dissabte. L’oficina de la Fiscalia local va explicar que un ­havia aconseguit descendir aquell dia de la muntanya i havia donat l’avís d’alarma. “Dos membres del grup estaven malalts” i el grup no podia descendir pels seus propis mitjans. L’esquadró de recerca i rescat d’alta muntanya del Ministeri d’ Emergències de Rússia va enviar vuit rescatadors a ajudar-los.

Però no hi van arribar a temps. Cinc dels expedicionaris havien mort i només van aconseguir rescatar-ne un. Els dos supervivents després van haver de ser hospitalitzats per rebre assistència mèdica.

La muntanya Elbrús, que s’eleva imponent just al nord de la frontera de Rússia amb Geòrgia, és coneguda pels sobtats canvis meteorològics, cosa que de vegades dificulta enormement unes condicions d’escalada que sobre el paper semblen relativament fàcils. Això és perquè l’ascensió no exigeix una gran experiència ni inclou rutes d’escalada difícils. Tot i això, la pujada pot durar moltes hores i no hi ha cap possibilitat de fer servir campaments per prendre alè.

A causa d’aquesta aparent facilitat, l’ Elbrús, que és a l’oest de la serralada del ­Caucas, a la república russa de Kabardino-Balkària, és una destinació popular dels alpinistes (amb més de 10.000 visitants anuals) i forma part de la ruta dels set cims (els pics més alts de cada continent). Però aquesta falsa facilitat fa que sigui un dels cims amb més víctimes mortals. Es ­calcula que cada any moren en aquesta muntanya entre 15 i 30 persones.

La facilitat d’escalada és enganyosa perquè els canvis de temps són fatals: de 15 a 30 morts a l’any

Els guies locals han explicat que al principi les condicions climàtiques per a l’ascens amb què es va trobar l’expedició procedent de Bòsnia i Hercegovina eren relativament favorables. Però la velocitat del vent es va anar incrementant a mesura que ells pujaven, va arribar primer als 45 quilòmetres per hora, i diumenge al matí va arribar als 70. Segons els experts, un vent amb aquesta intensitat es considera crític per intentar l’assalt del cim.

Aleksandr Iakovenko, que presideix la comissió d’alpinisme clàssic de la Federació Russa de Muntanyisme, creu que els motius d’aquesta tragèdia són que a l’equip bosnià li va faltar una planificació adequada i una resposta correcta. Segons va dir a l’agència Tass, no van valorar correctament el pronòstic negatiu del temps i el fred els va agafar per sorpresa.

Aquest diagnòstic sembla que el confirma un dels supervivents, Haris Adilovitx. Segons va explicar el diari Izvéstia , la tragèdia es va deure a un pronòstic meteorològic incorrecte, i no pas a la falta de capacitació del grup. L’equip estava ben entrenat, però no portava guia i les condicions naturals van ser més serioses del que s’esperaven, va assegurar.

Els alpinistes es van trobar amb dificultats des del començament de l’escalada. De fet, a l’etapa inicial un dels participants es va començar a congelar, de manera que un primer grup va decidir tornar. “Va continuar un segon grup, però després d’uns 100 o 150 metres també vam decidir abandonar l’escalada, perquè vam veure que més amunt la si­tuació era encara pitjor”, va explicar.

Després de l’impacte de la tragèdia, se’n va saber una altra diumenge al vespre. Dues persones acabaven de demanar ajuda quan eren a 5.300 metres d’altitud. Quan l’equip de socors hi va arribar, un dels alpinistes ja havia mort per hipotèrmia. El seu company va ser rescatat. Tots dos eren ciutadans russos.

Les condicions meteorològiques també dificulten el ­rescat dels cossos que s’emporta la natura. Diumenge van poder baixar només dos dels bosnians morts. Els altres tres i el ciutadà rus han d’esperar fins que el temps doni una ­treva en aquesta traïdora muntanya.