L’esfondrament de Vallbona provoca la mort de peixos al Rec Comtal

Una de les primeres decisions que es van prendre quan hi va haver l’esfondrament de Vallbona dimecres va ser el tall i la desviació del Rec Comtal. El curs d’aigua que proveïa Barcelona des de l’època dels romans s’estava infiltrant al gran esvoranc que s’havia obert vora les vies del tren i es va optar per aquesta solució d’emergència per obstruir l’entrada i evitar mals pitjors.

L’efecte col·lateral d’aquesta decisió va ser la mort de molts peixos que vivien al Rec Comtal i que es van quedar sense aigua per sobreviure. Els cadàvers van quedar flotant als pocs racons on es mantenia una mica d’aigua els dies següents, com van recollir les càmeres de Betevé. De fet, els agents rurals han certificat la mort de desenes de peixos.

L’Ajuntament demana responsabilitats a Adif, però els Mossos descarten el delicte ambiental

L’escena va provocar la queixa dels veïns de Vallbona, cosa que va fer reaccionar l’Ajuntament de Barcelona, que els últims anys ha invertit uns quants milions a dur a terme actuacions de millora de l’entorn natural per posar en relleu aquest espai. El govern municipal va reclamar a l’Administrador d’ Infraestructures Ferroviàries (Adif) l’assumpció de responsabilitats pels danys ambientals que pugui provocar la situació, però la divisió de medi ambient dels Mossos va treballar sobre el terreny per valorar si hi havia delicte ambiental i ho va descartar.

Dissabte al migdia, una vegada es va donar per estabilitzat el gran esvoranc després d’omplir-lo amb el formigó i el morter que van aportar més de 300 camions, Adif va restituir el corrent d’aigua i el Rec Comtal es va començar a omplir altre cop. Mentre tots els focus estaven posats en el forat vora les vies, diversos tècnics del Consorci del Besòs, l’ Agència Catalana de l’ Aigua (ACA) i Adif van treballar en l’operació ambiental el cap de setmana, com divendres, quan van retirar els peixos morts i van traslladar els pocs que quedaven vius als trams del Rec Comtal on encara hi havia aigua.

La presència de peixos en aquestes aigües s’ha considerat els últims anys com un indicador de la recuperada bona salut d’aquesta canalització que travessava bona part de Barcelona. Fotografies antigues, que es remunten a fa un segle, mostren com en diverses èpoques la pesca era una pràctica habitual entre els veïns d’alguns dels barris per on passava el Rec Comtal, ja no només a la frontera actual entre els municipis de Montcada i Reixac i Barcelona, sinó també en zones de la capital catalana, com l’actual passeig Torres i Bages, on el traçat va quedar ocult.

Malgrat la rapidesa en la restitució, entre els veïns hi ha por que l’espai natural no torni a ser igual després de tot això. No només pel tall d’aigua d’aquests dies, sinó també pels perills que pot comportar el fet que s’hagi enterrat com si res una grua de grans dimensions amb tots els materials contaminants allà on corria l’aigua freàtica. El combustible i tots els olis implicats en la força hidràulica de la màquina enterrada han quedat segellats sota terra amb la màquina.

El vicepresident del Col·legi de geòlegs de Catalunya, Joan Martínez-Bofill, ho defineix com “un pou segellat de formigó que al final es converteix en una roca amb un curiós fòssil a dins”, però alerta que aquesta gran massa de formigó incorporada de sobte al terreny “pot tenir afectacions sobre l’aqüífer”.

També cal veure com afectarà tot això el projecte del soterrament de Montcada. “Adif aprofundirà les anàlisis amb l’objectiu d’articular un conjunt de mesures tècniques o complementàries per garantir les condicions de seguretat”, insisteixen al gestor d’infraestructures responsable del desgavell.