Un ballet nacional al TNC

El president del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Joan Francesc Marco, fa un temps que està il·lusionat amb la idea de crear una companyia nacional de dansa amb seu en aquest gran equipament de les Glòries i està fermament decidit a dur-la a terme. Es tractaria, comentava de manera informal a l’inici de la temporada actual, d’una formació estable de dansa contemporània d’uns 12 o 16 ballarins i amb coreògrafs al capdavant que s’anirien succeint cada uns quants anys. Marcos Morau, de La Veronal, encapçalava la llista de creadors que tenia al cap l’exdirector de l’ Inaem i del Liceu.

Ara ha transcendit la notícia que el Govern treballa perquè en el contracte programa 2027-2030 del TNC –que s’hauria d’aprovar a finals d’aquest any– s’inclogui la idea de fundar aquesta companyia nacional, tal com va avançar El Periódico. Això ha generat enrenou entre agents i artistes del sector, que veuen com és d’excepcional l’aposta per a aquesta Catalunya tan espartana amb la dansa.

Marco ha declinat fer declaracions i la Conselleria de Cultura, que diu que està en converses amb la comunitat dansística, s’ha afanyat a matisar que “de moment no hi ha res negre sobre blanc, però el projecte s’acabarà fent”. A més a més, ha corregut a redactar un informe sobre el seu compromís amb la dansa detallant el suport que ja hi dedica. L’informe reconeix el Mercat de les Flors com l’“equipament na­cional de referència de la dansa”, que facilita la circulació de les seves produccions pels municipis del país.

Part del món de la dansa hauria entès més bé un projecte així al Liceu o al Mercat de les Flors

Cal recordar que no hi ha hagut mai una companyia pública de dansa a Catalunya, a excepció del projecte pedagògic de postgrau de l’ Institut del Teatre, IT Dansa, que finança la Diputació de Barcelona i que ha dirigit des del començament, fa tres dècades, Catherine Allard. El més a prop que s’ha estat d’aconseguir un ballet nacional va ser amb Santi Vila com a conseller de Cultura i amb l’ara conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que van creure en el projecte de Leo Sorribes i Elías García.

“Vam tenir diverses reunionsal Parlament per crear un consorci amb la Fundació del Ballet de Catalunya, la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa. Però la companyia justament es posava en marxa... l’1- O. Quan va caure el Govern vaig haver de decidir si tirava endavant o no. I vaig con­tinuar pel meu propi peu”, diu Sorribes. En aquests deu anys, el Ballet de Catalunya ha sumat només “20.000 euros d’ajuts de l’Institut Ramon Llull per a gires internacionals”. Efectivament, a Catalunya les companyies professionals són privades i inde­pendents, o associades ocasionalment a centres com el Mercat. I amb sort tenen alguna subvenció.

D’altra banda, recuperar el Ballet que el Liceu va perdre el 1988 quan el teatre havia anat reduint el seu pressupost i canviant l’orientació artística no ha estat una prioritat. El Ballet depenia de la taquilla i de la iniciativa privada, i es va dissoldre per la progressiva falta de significació i suport institucional.

“La companyia necessitarà un coreògraf que dissenyi la companyia en l’ètic, l’estètic i l’artístic”

L’actual director general del coliseu líric, Valentí Oviedo, visualitzava per al projecte de Liceu Mar la creació d’una companyia pròpia que obrés amb la mateixa excel·lència que s’espera de l’orquestra o el cor del teatre. Però ha vist com Marco se li anticipava des del TNC. Això suposa una pèrdua d’oportunitat per recuperar el que sí que tenen la majoria de cases d’òpera europees? Tindria més possibilitats de perdurar el projecte de companyia nacional sota el paraigua del Liceu i sense dependre del cicle polític?

“Com a institució i instrument cultural de país, el Liceu sempre es posarà al servei d’iniciatives que afavoreixin el sector de la dansa i el seu desenvolupament de públics –es limita a respondre Oviedo–. Aquest teatre sempre estarà al costat de les polítiques culturals proposades pel depar­tament i treballades amb el sector”, afegeix.

És molt clar que Catalunya necessita des de fa dècades una estructura pública de producció estable comparable a la d’altres països d’Europa. Algunes veus del món dansístic haurien entès més bé que la inversió de la Generalitat es dediqués a una companyia del Liceu preparada per servir tots els estils i repertoris, una decisió que creuen que hauria estat incontestable, mentre que la relació del TNC amb la dansa ha estat sobretot la dansa-teatre (Pina Bausch, Peeping Tom, La Veronal). I també creuen que es podria haver potenciat aquesta possibilitat al Mercat de les Flors.

La Conselleria de Cultura matisa que “de moment no hi ha res negre sobre blanc, però es farà”

En aquest sentit, en quina posició deixa la nova companyia el Mercat, la casa de la dansa barcelonina? I quin efecte pot tenir sobre el teixit existent? L’ Associació de Professionals de la Dansa no ha emès cap comunicat, però alguns gestors alerten que “aquesta nova estructura ha de sumar finançament i oportu­nitats, no substituir línies de suport a companyies consolidades, festivals o circuits”.

De fet, Àngels Margarit, ante­rior directora del Mercat, va idear el projecte Cèl·lula de produc­cions de gran format com a alternativa a una companyia. “Era –raona– un intent de companyia pública rotatòria, ja que no hi ha tradició de companyies públiques en aquest país. Que cada quatre o sis anys es renovessinels ballarins i els coreògrafs as­sociats. Però cap institució no va decidir invertir ni afavorir les condicions, de manera que només vam aconseguir fer produccions, i no sense suar, a causa que administrativament és difícilcrear un consorci amb l’Ajuntament sense ser fundació”.

El recomanable per al projecte del TNC, proposa Margarit, és “un director artístic/coreògraf que dissenyi el funcionament artístic, ètic i estètic, alhora que crea i proposa coreògrafs associats. Una companyia forta, versàtil i capaç ha de forjar els seus ballarins sota una identitat determinada, com fa Marina Mascarell al Danish Dance Theater”.