La falta de suports força el Govern central a endarrerir el paquet d’habitatge al setembre

La mesura estrella amb què el Govern central esperava tancar el curs polític, el reial decret llei per afrontar el que anomenen emergència d’habitatge , haurà d’esperar fins després de l’estiu. L’ Executiu ha decidit ajornar aquesta norma que incloïa la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer fins al 2028, una mesura a què el Consell de Ministres havia de donar avui el vistiplau. La pròrroga només era una de les novetats perquè el ventall de temes era ampli, des del control del lloguer temporal i les bonificacions als propietaris fins a la modificació de la llei del Sòl. Un espectre d’iniciatives amb què el Govern espanyol esperava poder superar les reticències dels socis.

Després de l’anunci de la mesura la setmana passada, precipitat per Sumar, i el lliurament de l’esborrany als grups parlamentaris, va arribar un cap de setmana de contactes intensos, fins que el Govern central va comprovar que no sumava prou suports i, per això, ahir va decidir endarrerir-ne l’aprovació fins al setembre per guanyar temps per negociar.

Malgrat el contratemps, al Ministeri d’Habitatge veuen opcions per aconseguir l’acord i afegeixen que “la responsabilitat i la generositat de tots els grups ha fet que l’acord sigui més a prop que en qualsevol altre moment de la legislatura”. Argumenten que “la pressa al calendari pot ser un obstacle per a l’acord, atesa la complexitat del text”.

Junts demana d’abaixar impostos, desgravar lloguers i hipoteques i construir habitatge públic

És complex. L’esborrany que es va passar als grups parlamentaris té 69 pàgines i inclou una gran quantitat de temes. I també és polèmic. Prou polèmic perquè forces polítiques com Junts i Podem tornessin a expressar ahir discrepàncies amb alguns punts. Amb Junts es va intentar acostar posicions amb les bonificacions fiscals als propietaris de pisos (ja veurem més endavant si n’hi ha prou), i amb Podem el gran problema és la modificació de la llei del Sòl. Una norma que es vol canviar per agilitar els processos, però que aquesta formació tem que elimini drets dels ciutadans.

Quan es va saber la decisió d’endarrerir la mesura, aquests dos grups van ser els primers que hi van reaccionar. Junts va demanar a l’Executiu un canvi d’estratègia, “fet amb rigor i sense improvisacions”, per recordar que fa mesos van registrar un paquet de mesures que funcionen a Europa, “per sortir del fons del pou” i que consisteixen a abaixar impostos, desgravar tant lloguers i hipoteques com comptes d’estalvis per a l’habitatge i invertir “de debò” en habitatge públic.

I el portaveu de Podem, Pablo Fernández, va definir el decret llei com una “amnistia urbanística per als grans pelotazos”, referint-se als canvis en la llei del Sòl.

Podem s’oposa rotundament a modificar la llei del Sòl perquè seria “amnistia urbanística”

Si passem a analitzar el reial decret d’habitatge, un dels punts bàsics, i polèmics, és una nova pròrroga extraordinària de fins a dos anys dels contractes de lloguer que podran sol·licitar els inquilins amb contractes que vencen fins al 30 de juny del 2028. D’aquesta manera s’amplia a gairebé un milió de persones les potencials beneficiàries de la mesura. Fins a quatre milions de beneficiaris, segons els càlculs de Sumar, la formació que ha impulsat més aquesta mesura.

També inclou la regulació dels lloguers de temporada i d’habitacions, i bonificacions en l’IRPF per als propietaris que abaixin o mantinguin el preu del lloguer. Un altre objectiu del decret és mobilitzar habitatge assequible, per a la qual cosa preveu l’increment de l’IVA al 21% per als pisos turístics i mesures d’agilitat administrativa­, a més de la reforma de la llei del Sòl. També inclou mesures per protegir les famílies en situació de vulnerabilitat, amb l’objectiu d’evitar els desnonaments sense alternativa residencial.

L’esborrany de decret inclou propostes dels diferents grups parlamentaris: des de la pròrroga dels contractes de lloguer encapçalada per Sumar fins a la reforma de la llei del Sòl que demanaven el PSOE i el PNB, les bonificacions fiscals de Junts i la suspensió de desnonaments de Podem. Per la seva banda, el PNB vol una modificació de la llei del Sòl que respongui a les necessitats dels gestors municipals, una regulació del lloguer de temporada que eviti el frau i el diferenciï del turístic i una delimitació clara de les competències autonòmiques que eviti una recentralització de les polítiques d’habitatge.

La norma incloïa pròrroga de lloguers, control de l’arrendament temporal i bonificacions fiscals

El Govern central ja va aprovar al març un reial decret que prorrogava de manera extraordinària els lloguers d’habitatge habitual una vegada s’acabi la durada per terminis anuals, i fins a un màxim de dos anys addicionals, sempre que el contracte fos entre el 22 de març del 2026 i el 31 de desembre del 2027. Tot i això, el vot en contra de Junts i l’abstenció del PNB van tombar la norma.

Ara, la pilota passa al setembre, després de comprovar que serà molt difícil aconseguir els suports de partits que reclamen mesures no només diverses, sinó de vegades també contradictòries. L’ofensiva del juliol del Govern espanyol no va aconseguir acostar prou les posicions i ara queda pendent per a després de l’estiu.