El Govern ultima una pròrroga del límit de rendes en gran part de municipis

El Govern ultima la pròrroga de la declaració de zona de mercat residencial tensat en gran part dels municipis regulats, amb la qual cosa el límit als lloguers s’estendrà un any més, fins al 2028.

Actualment hi ha 271 localitats amb límit de rendes, on viu el 90% de la població de Catalunya. Aquesta xifra agrupa un primer bloc de 140 ciutats, on la regulació es va activar el març del 2024, i una ampliació posterior de 131 municipis l’octubre del mateix any. Queden 676 municipis més sense la limitació de preus, ubicats sobretot en zones rurals o de menys pressió demogràfica.

La Generalitat avança que hi haurà entrades i sortides entre les 271 ciutats afectades avui dia

Segons la llei estatal d’Habitatge, la declaració de zona tensada té una vigència de tres anys, prorrogable anualment sempre que es donin dos supòsits. Aquests són que les llars ­ destinin més del 30% dels ingressos mitjans a pagar rendes­ i subministraments o que els preus hagin pujat tres punts percentuals per sobre de l’IPC en l’acumulat dels últims cinc anys.

Les dades analitzades per la Generalitat mostren que moltes ciutats hauran de mantenir aquesta consideració, va avançar la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, ahir durant una entrevista al canal 3Cat. En tot cas, hi haurà entrades i sortides en funció de la situació de cada localitat.

La també portaveu del Govern va reivindicar els efectes que ha tingut la limitació, amb una contenció de les rendes. L’objectiu de la limitació de preus és frenar les pujades abusives del lloguer de manera temporal i extraordinària en moments d’escassetat d’oferta i alta demanda d’habitatge.

L’última informació facilitada per l’ Agència de l’Habitatge mostra que els preus han evolucionat per sota de la inflació general a les zones tensades, amb un descens de l’1,3% al conjunt de zones tensades des del primer trimestre del 2024 fins al mateix període del 2026, davant un creixement del 5,3% de l’IPC a Catalunya. Les rendes es van situar de mitjana en 876,56 euros mensuals entre el gener i el març d’aquest any. En canvi, a les zones sense regulació les rendes van pujar un 9,5%. En tot cas, els problemes d’accés es mantenen i l’oferta de lloguer escasseja fins al punt que les immobiliàries amb prou feines publiquen anuncis perquè treballen amb llargues llistes d’espera.

La confirmació de la pròrroga dels lloguers ha estat ben rebuda pels col·lectius en defensa de l’habitatge, mentre que el sector del mercat de l’habitatge demana una anàlisi més assossegada i centrar els esforços en l’augment d’oferta. Juan Ramón Manso, director de l’ Àrea Jurídica dels API de Catalunya, considera que l’avaluació per decidir la renovació dels límits ha d’analitzar “no només l’evolució de les rendes, sinó també la disponibilitat d’habitatge, la contractació i la seguretat jurídica”.

Per la seva part, Jaime Palomera, investigador de l’institut IDRA, defensa la necessitat de prorrogar la regulació com a “mecanisme de protecció de les famílies”. La mesura –afegeix– s’ha d’acompanyar tambéd’un augment del sistema d’habitatge “protegit, públic i de lucre limitat”.