Sobren conills i falten mans

Catalunya ha entrat en guerra amb el conill silvestre, segons els termes de la declaració de Montblanc, solemne i potser històrica. Allà, dilluns, el conseller d’Agricultura va prometre “de manera urgent” posar fi a la sobrepoblació de conills que porta els pagesos pel camí de l’amargura.

Sobren conills i falten mans per donar el càstig merescut a aquests animals de vida sexual activa que destrueixen cultius, impedeixen plantacions d’oliveres i campen al seu aire a les comarques de Lleida. D’aquí “el pla de xoc” anunciat pel conseller Òscar Ordeig, a qui no li tremola el pols per liderar dues guerres simultànies en ple estiu.

En termes col·loquials, cal carregar-se senglars i conills del territori –darrerament, a Catalunya l’anomenen “el territori”, com si fos el far west – tal com reclamaven els pagesos, es posin com es posin els nens i nenes que sempre troben molt bufones aquestes bèsties. Jo també mirava els dibuixos animats de Bugs Bunny i guaita com m’he de veure, donant la raó a guerres i pagesos, que pateixen una sobrepoblació a l’alça i estan lligats de mans per regulacions, protocols i aquelles ocurrències de la gent que no ha trepitjat el camp en sa vida i pensa que tot animal ha nascut per ser mascota i és millor persona que l’home.

La Generalitat declara una altra guerra animal, ara contra els conills, vermutaires i lascius

Naturalment, el llenguatge inclusiu impedeix parlar de guerra al conill i maquilla que l’objectiu del “pla de xoc” és carregar-se com més exemplars i en menys temps, millor. No m’imagino, per exemple, el president Salvador Illa i tot el Govern formant una quadrilla, amb sarró, escopeta a l’espatlla i gorra de visera ciclista, tirant trets per donar exemple i obrir un telenotícies d’agost o posant per a les càmeres, al final de la batuda, amb les peces als peus.

Fa temps que els pagesos alerten d’una sobrepoblació de conills que estan com a cal sogre, viuen de la rifeta, procreen i picotegen perquè, a diferència dels senglars, són una espècie vermutaire, amb instint gurmet i del morro fi.

Prou incendis ens donen els boscos, com per tolerar tants animalets fent malbé les collites. El conill, amb arròs i a la cassola.