L’Orquestra de Bayreuth surt del fossat per actuar al Palau

Al Turó Verd, on se celebra el Festival de Bayreuth dedicat des de fa 150 anys al compositor Richard Wagner, l’orquestra queda tancada sota una tarima i el so només surt per una escletxa. És per això que els músics que s’hi apleguen, especialitzats en Wagner i provinents de les millors orquestres del món, estan molt contents de poder sortir del forat i fer una gira per Espanya, que comença a Barcelona, al Palau de la Música Catalana, el 29 d’agost.

La interpretació de fragments de la tetralogia L’anell la faran 95 músics sota la direcció de Pablo Heras-Casado, vinculat des de fa uns anys al festival de la ciutat bavaresa, i tres solistes: Catherine Foster, Klaus Florian Vogt i Nicholas Brownlee, “tots vinculats a Bayreuth”, com recorda Oriol Aguilà, director artístic del Festival de Peralada, que és qui produeix aquest concert excepcional amb el Palau i Bayreuth.

“L’orquestra no pot fer aquesta gira fins a final d’agost o principi de setembre, que és quan ja s’ha acabat el seu festival i els músics encara no s’incorporen a les respectives orquestres”, explica a Barcelona la directora artís­tica del Festival de Bayreuth, Katha­rina Wagner, besneta del compositor. “L’orquestra té ganes de fer aquesta gira, perquè saben que a Barcelona hi ha una gran tradició wagneriana”, afegeix.

La gira passarà pel Festival Internacional de Santander (31 d’agost), la Maestranza de Sevilla (2 de setembre), el Real de Madrid (3 de setembre) –on només queden 40 entrades, explica el seu director artístic, Joan Matabosch– i el Palau de la Música de València (6 de setembre), a la sala de concerts que aquest any fa 40 anys. Precisament els mateixos que celebra el festival de Peralada, i per això fa quatre anys, en un entreacte a Bayreuth, Oriol Aguilà va dir a Katharina Wagner: “Per què no torneu a casa nostra?”. I ella li va respondre: “Quan vulgueu”. El 2026 coincideixen els dos aniversaris i és la data adient. “No ha pogut ser a Peralada, perquè no gaudeix de l’auditori, i per això ho fem al Palau”, aclareix Aguilà.

Les dues anteriors vegades que van visitar Barcelona va ser el 1955, “però llavors va ser amb la companyia de Bayreuth, perquè era a la primavera i l’orquestra encara no s’havia reunit”, detalla Matabosch, i la segona va ser el 2012, amb l’òpera Lohengrin, totes dues vegades al Liceu.

Ara l’escenari no és el Liceu perquè, segons Aguilà, “no és cap secret la relació que tenim amb tots els equipaments i ens feia molta il·lusió que es fes al Palau. A més, el Liceu llavors estarà en pausa tècnica. A Peralada no hi ha la mateixa tradició wagneriana, però nosaltres considerem que el nostre festival és una extensió d’aquesta Catalunya ciutat que és Barcelona”.

Sobre el futur del festival bavarès, Katharina Wagner manifesta: “A Bayreuth no ens cal lluitar per la llibertat artística, però sí pels diners. Hem decidit tenir dues noves produccions l’any que ve, perquè hem vist que el públic hi té més interès que en les reposicions. Tindrem, doncs, un nou Lohengrin i un nou Parsifal ”. I afegeix: “També hi ha molta feina a fer amb els joves i infants. Volem estendre el programa educatiu per acostar l’òpera, no només Wagner, a les noves generacions”.

El director del Palau, Joan Oller, també va recordar les referències wagnerianes de l’edifici de Domènech i Montaner, com les valquíries de l’escenari o el bust de Wagner que hi ha a la façana, que està acompanyat dels de Palestrina, Bach i Beethoven.