Van matar l’home que donava felicitat

No he anat mai a Gaza.

Ni abans d’aquesta guerra desproporcionada ni ara, amb la franja arrasada pels míssils is­raelians o els drons israelians, que són el mateix, és a dir, el mateix artefacte covard i assassí.

El futbol és la vida, ho és durant unes hores en aquest campament gazià, fins que un dron ho mutila tot

No he anat mai a Gaza, però em puc imaginar com és ara: n’hi ha prou observant les imatges que recorrien les xarxes fa un parell de setmanes, quan s’hi havia obert una diminuta finestreta de felicitat.

Aquesta és la diminuta finestreta de felicitat: és la Copa del Món de futbol i es juga l’Argentina- Egipte i milers de gazians pugen a la muntanya de runa del camp de refugiats de Nusseirat i, junts com a germans, contemplen aquest encreuament de vuitens en una pantalla gran.

Durant un parell d’hores hi ha una pausa d’hidratació en la guerra: futbol a la pantalla gran! En la treva, els gazians canten, criden, admiren el gran Mo Salah, celebren els gols d’ Ibrahim i Ziko i ploren més tard, quan els seguidors de Messi es refan com el fènix i remunten el partit, i després tot s’oblida i tot es perdona, el futbol ho supera tot.

– Football is life ! –cridava el gran Dani Rojas a Ted Lasso mentre driblava a la gespa de l’ AFC Richmond.

El futbol és la vida, ho és durant unes hores en aquest camp de refugiats, i la vida l’ha regalada Muhammad al- Wahidi, el treballador humanitari palestí que ha liderat la instal·lació d’aquesta pantalla gran i moltes d’altres a la franja.

Però mira per on.

Quan tot s’ha acabat i els gazians encara assaboreixen les emocions del futbol i tornen a casa, o a les tendes de campanya, o al que els quedi, una notícia recorre la franja.

Resulta que, una hora abans del partit, un míssil israelià o un dron israelià, que són el mateix, és a dir, el mateix artefacte covard i assassí, ha destrossat el taxi que portava Muhammad al- Wahidi a banda i banda. Mor ell, l’home que havia obert una diminuta finestreta de felicitat a la franja, i moren dues criatures gazianes i també el taxista, i els israelians admeten l’error, es disculpen, diuen que van confondre Al-Wahidi amb un terrorista i bon vent i barca nova.

 “Football is life” , el futbol continua a la franja, i hi ha més retransmissions els dies suc­cessius, i les contemplen els refugiats, junts com a germans, però ara, mentre canten, criden i aplaudeixen, a estones miren cap al cel, perquè no se’n refien, no saben en quin moment apareixerà un míssil o un dron, tant és el que sigui, per arrabassar-los les poques coses que els queden, que és el no-res, ja que la Copa del Món s’ha acabat i ara ja no s’hi obren di­minutes finestretes de felicitat , només hi queda ­runa.