L’atur cau per sota el 10%, el mínim des del 2008, i amb rècord d’ocupació

El segon trimestre de l’any és la primavera de l’ ocupació. En una economia tan subjecta a l’estacionalitat com l’espanyola, de l’abril al juny el mercat laboral es recupera de la factura de l’ arrencada de l’any per aconseguir bones dades amb l’impuls de la Setmana Santa i els preparatius de l’estiu. Aquest 2026 també ha seguit aquesta línia, però sense arribar al nivell aconseguit en els mateixos mesos de l’any passat.

Les dades són bones, amb creació de 486.000 nous llocs de treball i una reducció de 213.000 en el nombre d’aturats, però en tots dos casos queden lleugerament per sota del que es va assolir en el mateix període de l’any passat. El que sí que s’aconsegueix és que la taxa d’atur quedi per sota del 10%, cosa que la situa en el nivell més baix des del 2008. Ja havia quedat per sota d’aquest llistó l’últim trimestre de l’any passat, però els primers tres mesos del 2026 va tornar a augmentar. Ara ha quedat fixada en el 9,87% segons les dades de l’ Enquesta de Població Activa (EPA) publicada ahir.

L’hostaleria és el sector que aporta el 40% dels nous llocs de treball en aquest període

Al gràfic adjunt s’aprecia l’evolució d’aquesta taxa d’atur. Des del 9,6% abans de la crisi financera, fins a la seva escalada amb pics de gairebé el 27%, per després anar descendint gradualment, però amb gran lentitud i amb el repunt de la pandèmia. Només des del 2023 descendeix a entorns de l’11% i ara, finalment, per sota del llistó simbòlic del 10%.

La reducció de la taxa té més valor en comprovar-se que es registra quan la població activa, la que està en disposició de treballar, està en màxims. Ha augmentat en 272.000 persones els últims tres mesos, fins a quedar en un total de 25,27 milions, cosa que suposa un rècord. Un efecte lògic d’atracció de població activa en èpoques de creixement del mercat laboral.

D’aquesta manera, el nombre total d’aturats queda per sota dels 2,5 milions de persones. La reducció s’ha aconseguit per la caiguda de l’atur de 213.000 persones, una disminució contundent, però una mica per sota de la que hi va haver en el mateix període d’anys anteriors.

Respecte a la creació de llocs de treball, al segon trimestre de l’any s’han sumat 486.000 ocupats nous, una xifra contundent, com correspon a un període bo per a l’ ocupació, tot i que, aquí també, queda lleugerament per sota de l’any anterior, quan es va superar el mig milió de nous ocupats. Tanmateix, se situa a la zona alta dels últims exercicis.

Amb aquestes dades, el nombre total d’ocupats queda en els 22,78 milions de persones, la xifra més alta registrada fins ara.

El protagonisme de la creació d’ocupació se l’emporta en exclusiva el sector privat, amb mig milió de nous ocupats, mentre que l’àrea pública en perd 15.600. A més, amb referència al sector públic, el sindicat CSIF fa notar que la temporalitat es manté en nivells molt alts, el 27%, molt per sobre del sector privat, que està en menys de la meitat.

Si s’examina per sectors, és l’hostaleria la que acumula l’augment de l’ocupació, com és lògic en l’època prèvia a l’estiu, de gran activitat en aquesta àrea. Suma 192.000 nous llocs de treball, el 40% del total de l’augment del trimestre. La segueixen, però a gran distància, la construcció i el comerç.

Un element negatiu de les dades publicades ahir és la caiguda del nombre d’autònoms, amb una reducció de 42.900 en el trimestre. És una xifra que des de la Uatae, l’associació dels treballadors per compte propi lligada a CC.OO., associen amb el fenomen dels falsos autònoms. L’argument parteix de la discrepància entre la caiguda d’autònoms de l’EPA amb l’augment que marquen els últims mesos l’afiliació d’aquests treballadors. La interpretació de la Uatae és que, com que l’EPA és una enquesta, una persona que administrativament cotitza com a autònom pot aparèixer a l’EPA com a assalariat si la seva activitat respon, a la pràctica, a una relació laboral d’aquesta naturalesa. “L’afiliació ens diu quantes persones estan inscrites al RETA, però no sempre ens diu com treballen realment”, afegeixen.

En conclusió, en examinar el conjunt de les dades d’aquesta EPA se subratlla altre cop la resiliència del mercat laboral espanyol. Tenint en compte, esclar, que el segon trimestre de l’any, el que acabem de deixar enrere, és el que sol marcar els millors registres.