Es crea ocupació

Espanya està creant ocupació, una notícia molt positiva. El segon semestre de l’any es van generar 486.000 llocs de treball, gairebé la meitat ocupats per població estrangera. En termes anuals, s’han creat més de mig milió de llocs de treball, tant al sector privat com al públic, aquest últim impulsat amb una força especial per la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques. Aquestes xifres contrasten amb la notable caiguda de l’ ocupació autònoma, que va perdre 42.900 llocs i es va veure especialment afectada pel fort augment dels seus costos.

Gràcies al bon moment del mercat laboral, la taxa d’atur ha caigut per sota del llindar psicològic del 10%, fins a situar-se en el 9,8%. Això suposa 213.300 aturats menys i deixa el total d’aturats en prop dels 2,5 milions.

Espanya és el país europeu amb més taxa d’atur malgrat que creix el doble

Com s’esperava, aquestes xifres han estat aprofitades pel president del Govern espanyol i, especialment, per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. Han servit com a cirereta per presentar un balanç de l’exercici que, segons el Govern espanyol, ha estat molt positiu. Caldria, però, ser més prudent abans de llançar les campanes al vol si es té en compte que la taxa d’atur a Espanya duplica la mitjana de l’OCDE i és molt lluny del 5,9% de la UE. No s’hauria d’oblidar que Espanya és el país europeu amb més taxa d’atur malgrat que creix el doble que els països del seu entorn.

Una altra dada significativa és que el 40% de l’ ocupació creada es concentra al sector serveis i l’hostaleria, impulsat per la Setmana Santa i la proximitat de les vacances d’estiu. També s’han generat llocs en sectors com el sanitari i el tecnològic, com calia esperar, però la majoria dels nous llocs de treball són de baix valor afegit. Això ajuda a explicar que la productivitat continuï sent molt baixa i estigui pràcticament estancada. Per tant, aquestes dades s’han d’analitzar també en vista de la regularització extraordinària d’immigrants, que afecta 1,2 milions de persones.

Sentint els responsables governamentals, podria semblar que Espanya avança pel bon camí, i que aquesta és la senda que s’ha de mantenir en el futur. En canvi, res no és més lluny de la realitat. La bona evolució del mercat laboral no respon a un model de creixement sòlid, sinó a una inèrcia que comença a esgotar-se. Els tres principals motors mostren clars signes de desgast: l’arribada massiva d’immigrants, a la qual s’atribueix al voltant del 60% del creixement del PIB, es veu frenada per la falta d’habitatge i els elevats preus del lloguer; els ajuts milionaris procedents de la UE ja s’han esgotat; i el turisme, amb cent milions de visitants a l’any, s’enfronta a riscos creixents per les onades de calor i la massificació.

Es tracta, en definitiva, d’un model de creixement econòmic poc sostenible que s’haurà de replantejar després de les eleccions generals.