Wagner Moura se sotmet en el Lliure a un judici públic com a ‘enemic del poble’

A l’actor brasiler Wagner Moura (El agente secreto, Narcos), l’entusiasma l’obra d’ Henrik Ibsen Un enemic del poble , en la qual un doctor s’enfronta a la seva ciutat al descobrir que les aigües del balneari que és motor de l’economia local estan contaminades. I, com Moura volia treballar amb la seva compatriota Christiane Jatahy, li va proposar de muntar-la junts. Però a la directora escènica no li interessa fer un clàssic, encara que es tracti d’una peça amb temes de rabiosa actualitat com el medi ambient i el turisme. Ara bé, com Jatahy també volia treballar amb Moura, li va proposar de muntar un judici, Um julgamento, amb el públic com a jurat perquè, amb el seu punt de vista del 2026, jutgés el doctor Thomas Stockmann, l’enemic del poble del clàssic del dramaturg noruec.

Dit i fet, aquesta primavera van estrenar l’obra i ja ha girat per unes quantes ciutats del Brasil i d’Europa, on ha estat rebuda de maneres diferents. Ara arriben al Grec, un somni per a tots dos, per ser a Barcelona, diu ell, i per participar en el festival, diu ella, que va viure un temps a la capital catalana.

Els 11 jurats voluntaris que són a l’escenari i el públic en general poden fer preguntes a l’acusat

 Um julgamento compta amb la dramatúrgia de tots dos més Lucas Paraizo, i a l’escenari del Teatre Lliure de Montjuïc, aquest dijous i divendres, a Moura l’acompanyen Julia Bernat i Danilo Grangheia i s’hi afegeix una actriu local, que en aquest cas és Sílvia Ferrando, que actuarà en català, més 11 persones del públic. El jurat popular és escollit per sorteig entre els espectadors voluntaris, i romandrà durant tota l’obra a l’escenari.

Una opció que comporta un element d’improvisació, ja que poden formular preguntes a l’acusat. També ho pot fer el públic des de les butaques. Durant la gira han passat per Avinyó, Viena, Venècia i Atenes, i en alguns dels festivals el públic ha arribat a increpar-se entre ells. “A Avinyó, un espectador en va fer callar un altre. Tot el públic se sent dins d’una àgora”, refereix Jatahy. “El text d’ Ibsen continua qüestionant-nos moltes coses. I a l’obra vaig molt amb compte que es produeixi l’imprevist perquè tot funcioni”, subratlla.

Moura afegeix: “Els jurats es fiquen molt en el paper, tant si coneixen l’obra d’ Ibsen com si no, i em fan preguntes molt rumiades. I pràcticament totes les respostes les trobo a l’obra d’ Ibsen”. I confessa: “Hi ha una sensació de perill constant a l’escenari. Jo també pregunto coses al públic i la gent es manifesta. Això m’encanta. Intentem marcar unes pautes perquè tots estiguem en la mateixa línia i la cosa no es dispersi. En les votacions no hi ha mai unanimitat i varia molt. No direm què acostuma a guanyar per no condicionar el públic”.

Els muntatges de Jatahy, Lleó d’ Or de teatre a la Biennal de Venècia, contenen sempre cinema. En aquest cas, “les imatges expliquen la vida passada dels personatges; el present és l’escenari”, declara. “La ficció que hem creat és que el doctor Stcokmann pugui anar pel món i tenir un judici de persones que no es vegin afectades per la seva decisió, un judici just”, conclou.