Iran i els EUA tornen a les hostilitats després de cinc dies de pausa i arrosseguen l'Aràbia Saudita

El mateix dia que el primer ministre israelià, Beniamin Netanyahu, es reunia amb Donald Trump a Washington, l'Iran va aprofitar dimarts per atacar bases dels Estats Units a Jordània i una sèrie de vaixells petroliers, encara que tots els míssils van ser interceptats per les defenses antiaèries. 

Alhora, per primera vegada des que va començar la guerra fa cinc mesos, l'Aràbia Saudita va coordinar un atac conjunt contra objectius vinculats a l'Iran a l'Iraq, matant vint militants de les anomenades Forces de Mobilització Popular, una agrupació de milícies xiïtes formades el 2014 per combatre a Estat Islàmic.

Els atacs posen fi als cinc dies de pausa en les hostilitats, després de dues intenses setmanes de bombardejos diaris aquest mes, i frustren l'esperança expressada per Trump d'un nou avenç en les negociacions. L'alto el foc, plasmat en un memoràndum d'enteniment firmat el mes passat, continua en vigor però a la pràctica ja no té cap vigència.

El president dels EUA, Trump, ha promès que respondrà als últims atacs de l'Iran “amb duresa”. El Comando Central dels Estats Units ha qualificat els bombardejos frustrats –es van enderrocar els cinc míssils llançats en el bombardeig reivindicat per l'Iran– com un “intent d'atac sorpresa” al mateix país en el qual al principi de mes van morir dos soldats dels Estats Units, fet que va propiciar l'última onada d'atacs, durant 13 dies consecutius, dels EUA contra l'Iran.

La implicació de l'Aràbia Saudita en l'atac contra milícies proiranianes obre un nou front de batalla, que podria arrossegar a Riad a un conflicte que fa mesos que prova d'evitar tant sí com no. La seva agressió, coordinada amb Washington i produïda en múltiples bases de les FMP a l'Iraq, va ser una resposta als intents d'aquestes milícies d'atacar amb drons instal·lacions petrolieres al país en els últims tres dies, encara que aquestes han negat la seva autoria i l'han qualificat d'una “greu escalada”.

En el seu comunicat, l'Aràbia Saudita afirma que no busca una escalada, però s'ha vist obligat a reaccionar i “respondrà a qualsevol agressió que pateixi”. Riad ha insistit que els drons van ser “llançats des de territori iraquià”, per “milícies terroristes alineades amb l'Iran” i van ser “interceptats i destruït”. D'aquesta manera, l'Aràbia Saudita passa a una posició d'alerta davant futurs atacs contra la seva infraestructura petroliera, el motor econòmic del país.

L'Aràbia Saudita assegura que no busca una escalada, però “respondrà a qualsevol agressió que pateixi”

Per la seva part, el Ministeri d'Exteriors iranià va condemnar els atacs coordinats com un intent d'ampliar el conflicte a nivell regional. Des que va col·lapsar l'alto el foc entre Washington i Teheran, altres països s'han vist arrossegats a la guerra, especialment l'Aràbia Saudita, l'Iraq i Jordània.

L'entrada de Riad en el conflicte implica un risc enorme per a la principal potència sunnita de la regió. Per la seva posició geopolítica, enfronta amenaces a tres fronts –Iran i els seus grups aliats a l'Iraq i el Iemen–, els combatents dels quals, inclosos els huthis, es caracteritzen per una certa imprevisibilitat. A més, compta amb un territori immens i amb llargues costes per protegir, així com amb una infraestructura petroliera molt dispersa.

El seu subsol té el 20% de les reserves mundials de cru, la qual cosa el va convertir abans de la guerra en el primer exportador mundial d'aquesta matèria primera. Però la indústria petroliera de l'Aràbia Saudita s'ha vist molt afectada pel conflicte, especialment pel bloqueig de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran. Encara que, a diferència de toros països del Golf, compta amb una alternativa a aquest coll d'ampolla, l'exportació pel mar Roig, allà també enfronten l'amenaça dels huthis, que podria incrementar-se si finalment Riad es veu arrossegat al conflicte total.