La Reserva Federal manté els tipus d'interès malgrat les pressions oposades de Trump i la inflació

Les pressions inflacionàries produïdes pel boom de la intel·ligència artificial i perpetuació de la guerra a l'Iran, on es va produir ahir una nova escalada després de cinc dies de pausa en les hostilitats, no han convençut el comitè de la Reserva Federal sobre la necessitat de pujar els tipus d'interès per tenir a ratlla la inflació. Aquest dimecres, el banc central dels Estats Units ha anunciat que manté de nou el preu del diner en el rang entre el 3,5% i el 3,75%, evitant el que hauria estat la primera pujada en tres anys, que temien els inversors hores abans de l'anunci.

Tot i això, a Wall Street cada vegada més veus donen per fet que la Fed –presidida per l'aliat de Donald Trump, Kevin Warsh, que avui ha presidit la seva segona reunió després de la sortida de Jerome Powell– es veurà obligada a pujar de nou els tipus abans de finalitzar l'any, després de la seva pròxima reunió, el 16 de setembre. Aquesta hipotètica pujada permetria a Wash apaivagar dubtes sobre la seva independència sobre el president, entossudit en reduir els costos de finançament, alhora que treballar en l'objectiu de l'estabilitat de preus. Tot i això, a diferència del seu predecessor, Warsh es caracteritza per no donar pistes als inversors amb temps sobre les futures decisions de la Fed.

La inflació, que es va situar el juny en el 3,5% interanual, porta més de cinc anys per sobre del 2%, l'objectiu fixat pel banc central. L'estimulació de l'economia després de la pandèmia de Coronavirus, així com l'augment del preu del petroli després de la invasió russa d'Ucraïna, va portar la Fed a unes pujades històriques entre 2022 i 2023, que van deixar els tipus en el rengo del 5,25% -5,50%. El 2025, ja amb Trump en el poder, es va relaxar la inflació, la qual cosa va motivar tres retallades, que van deixar el preu del diner en el 3,5% -3,75% actual.

Però el conflicte a l'Orient Mitjà iniciat el febrer d'aquest any en una campanya militar lliga entre els EUA i Israel contra l'Iran ha posat contra les cordes la Fed, pressionada per Trump perquè baixi els tipus. Malgrat que la pausa en les hostilitats va motivar al juny una baixada de la inflació, el nou bloqueig de Teheran sobre estret d'Ormuz, així com el recent bloqueig de les milícies huthis sobre el cru de l'Aràbia Saudita, han contribuït aquest dimecres a un nou ascens del 6,6% preu del barril de Brent, que ara se situa al voltant dels 90 dòlars, un 20% per sobre de febrer.

A més, també està causant una gran influència l'augment de la demanda energètica per part de les empreses d'intel·ligència artificial, el que la Fed ja va avisar el mes passat que “manté una pressió a l'alça sobre els preus dels productes tecnològics i de l'electricitat”. El president de la Reserva Federal de Nova York, John Williams, així com membres d'altres bancs regionals, han advertit que aquesta és la seva principal preocupació i que només es podrà alleujar mitjançant una nova pujada de tipus.

El president dels Estats Units, Trump, va iniciar l'any passat una forta campanya de pressió contra l'expresident de la Fed, Powell, perquè baixés els tipus d'interès i el va culpar que l'economia no estigués prou estimulada. Tot i això, ha limitat les crítiques al seu successor, Warsh, malgrat que aquest no ha anunciat cap baixada de tipus i ha promès prendre acció “amb fermesa” contra la inflació.

Al seu lloc, Trump l'ha pres contra els membres de la junta de la Fed. “Kevin és fantàstic, però té una junta directiva, i els membres d'aquella junta són molt polítics”, va dir el president dilluns a bord de l'avió presidencial Air Force One. “Ell vol fer el correcte. Sé el que vol fer. Però necessita el consentiment d'algunes persones que potser tinguin males intencions. Els tipus d'interès haurien de baixar”, va sentenciar.

En realitat, les decisions de la Fed no les pren la seva “junta”, sinó 12 dels 19 membres amb dret a vot del Comitè Federal de Mercat Obert, entre els que també s'inclouen tots els membres de la Junta de Governadors. Són decisions basades en l'estat de l'economia, i tenen per objectiu mantenir una inflació baixa i la plena ocupació, encara que Warsh, com a president, té cert marge per influir en els seus companys. Trump va provar de destituir la governadora Lisa Cook, però no ho va aconseguir perquè el Tribunal Suprem va bloquejar l'acomiadament al·legant que el seu càrrec és independent. Des d'aleshores, el president no ha atacat pel nom a cap altre membre, només a la junta en el seu conjunt.