Els manters canvien d’estratègia: grups reduïts i presència al matí

Noves estratègies estiuenques del top manta a Barcelona per eludir la pressió de la Guàrdia Urbana. Aquests dies aquests venedors ambulants sense permís de productes falsificats s’estan posant principalment als costats Besòs i Llobregat de la plaça Catalunya i també al passeig de Gràcia, davant la botiga d’Apple, la Pedrera, la casa Batlló... I sobretot durant les hores del matí.

A la Rambla, com que està en obres, és molt complicat provar de fugir cames ajudeu-me

Els estius anteriors, i també aquest últim Nadal, aquests venedors ambulants sense permís acostumaven a desplegar la manta més aviat al litoral de la ciutat, al Moll de la Fusta, la passarel·la de fusta del Maremagnum i els voltants del Museu d’Història de Catalunya, principalment mentre es feia fosc, quan la ciutat començava a refrescar i els canvis de torn de la policia portuària els donaven una estona de treva.

Les samarretes de Lamine Yamal són el souvenir estrella i low cost preferit per molts turistes

A més a més, aquest estiu aquests venedors ambulants s’estan movent sobretot en parelles, i no pas en grups demés o menys mitja dotzena, tal com feien els últims anys, amb l’objectiu d’entorpir les con­fiscacions de la Guàrdia Urbana. En parelles els manters no poden fer front als policies municipals, però la fugida sembla més senzilla i menys aparatosa.

A més, aquest any aquests venedors prefereixen moure’s per parelles en lloc d’en grups més grans

La qüestió sempre ha estat desplaçar-se de la manera més ràpida possible. I la Rambla, com que està en obres, ara és molt mal lloc per posar-se a córrer. D’un quant temps ençà, alguns d’aquests venedors opten fins i tot per anar sols, sense cap altre company que elspugui acompanyar. És el que passa, per exemple, als pas­sadissos de l’estació de metro de Sants, on aquest estiu noés gaire complicat trobar samarretes de la selecció espanyola de Lamine Yamal per tot just 15 euros. L’equipament d’ Espanya és el producte estrella d’aquestes setmanes, especialment durant la celebració del Mundial, i més després que la roja guanyés el títol.Es tracta d’un souvenir low cost que amb prou feines ocupa espai a les maletes dels turistes.

Un dels objectius prioritaris del govern municipal de l’alcalde Jaume Collboni i del seu pla Endreça és posar fi a totes les manifestacions de la venda ambulant sense permís a l’espai públic barceloní. La seva posició no té res a veure ambla de la seva predecessora, Ada Colau. L’actual executiu so­cialista entén que, a més de perjudicar els comerciantsde la ciutat, aquestes activitats irregulars desllueixen els carrers i les places i, a sobre,produeixen un efecte crida que alimenta l’incivisme, la sensació que a Barcelona tot s’hi val.

Aquestes últimes setmanes la presència de venedors ambulants de mojitos i de llaunes de cervesa a les platges de Barcelona també és molt inferiora la dels últims estius, si mésno fins ara. A més a més, ja fa uns quants estius que la presència de bicitaxis resulta més aviat anecdòtica. Aquests dies tampoc no abunden pel litoral tants venedors de pareos com altres anys. Sí que s’està in­crementant, en canvi, la presència dels que lloguen para-sols molt atrotinats, sobretot a la platja de Sant Sebastià. Aquests dies tan calorosos el sol sembla més agressiu que mai.