La batalla per la prescripció literària

La lectura és al zenit. Un 70% dels espanyols de més de 14 anys llegeixen llibres. I un 66,2% trien llegir-ne per lleure, segons l’últim Baròmetre d’ hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya del Ministeri de Cultura. Un interès que s’evidencia a les xarxes socials, en què els continguts sobre llibres s’han multiplicat. El format més habitual ja són les videoressenyes de novetats editorials, amb el juvenil romantasy com el gènere més popular, amb dos milions de mencions a Instagram i TikTok: crítiques creades per perfils que no necessàriament pertanyen a literats, sinó a ciutadans corrents –en general, dones joves– que comparteixen els últims títols que les han entusiasmades.

Aquest fenomen no ha passat inadvertit per als llibreters, que sovint es troben clients que els mostren a la pantalla del telèfon novel·les que han descobert a les xarxes. “Busquen una segona opinió”, comenta Anna Arranz, al capdavant, juntament amb Maria F. Serra i Asier Heredia, de Casa Usher, una petita llibreria ubicada a la zona alta de Barcelona. Les xarxes s’han afegit a les tradicionals recomanacions de diaris. “Però no és res de nou. Sempre hi ha hagut una doble prescripció de lectura”, afirma Sergio Vila-Sanjuán, redactor cap del suplement Cultura| s de La Vanguardia . “Una via més literària, més cultural, la dels suplements, i una altra per a públics amplis. Al seu dia van ser certs programes de televisió o de ràdio i ara són les xarxes, que tenen un efecte positiu i que han ajudat a rellançar obres que estaven relegades al fons de l’armari, com Tan poca vida , de Hanya Yanagihara”.

Que una novel·la es recomani una vegada i una altra a les xarxes pot crear expectatives molt altes, opina Tijerín

Els anomenats bookstagramers i booktokers també han impulsat la venda de títols més recents, com Han cantado bingo , de Lana Corujo; Comerás flore s, de Lucía Solla, i Las gratitudes , de Delphine de Vigan. “Lectures amb una forta càrrega emocional, histò­ries d’iniciació o relats amb girs sorprenents fàcils de recomanar en vídeos d’un minut”, opina Ana S. Pareja, llibretera a Bartleby & Co, a Berlín. “En canvi, opcions difícils de condensar en un format breu tenen menys presència”.

Ángel Tijerín, al timó de la llibreria barcelonina On the Road, creu que és positiu que aquests llibres es recomanin simultàniament en molts perfils: “A mi m’han agradat molt. I, al cap i a la fi, ajuda a vendre”. Tot i això, també considera que compartir-los en excés pot ser una arma de doble tall. “Es creen expectatives i n’hi ha que s’han emportat la sensació que no n’hi ha per a tant”. L’homogeneïtzació de les eleccions literàries dels usuaris és un altre inconvenient que no només perceben els llibreters. “Els creadors de contingut ­moltes vegades acabem recomanant el mateix”, admet Laia Santís, la mestra catalana que hi ha darrere del perfil d’ Instagram @vidaentrellibres. Una conseqüència que creu que s’explica perquè bona part d’aquests prescriptors ressenyen llibres que els envien les editorials. Tot i això, insisteix que a ella no la pressionen per publicar el que li envien; en el seu cas, uns 20 títols setmanals. “Si una novel·la d’una editorial no em fascina, ho puc dir amb tota llibertat. M’he trobat situa­cions més incòmodes quan han estat els mateixos autors qui m’han fet arribar les seves obres”.

La llei 13/2022 General de Comunicació Audiovisual –popularment coneguda com a l lei d’ influencers– obliga a assenyalar de manera clara quan una publicació, un vídeo o una història és ­publicitat o conté una col·laboració pagada. Als comptes consultats s’indica amb les etiquetes #publi, #regal o #enviamente­ditorial. Tot i això, per norma general, els continguts nascuts de col·laboracions conviuen amb publicacions més orgàniques. Kenya Stéphanie, una autora i bookstagrammer malaguenya amb més de 200.000 seguidors, explica que ha rebutjat col·laboracions perquè desentonaven amb la classe de literatura que li agrada. Tampoc no publica novel·les sense haver-les llegides abans. “No tindria sentit. L’ob­jectiu original, compartir i col·lectivitzar les experiències lectores, es desdibuixaria per convertir-se en un engany. Si fingim que llegim, què ens queda? Com ens volem relacionar amb la literatura?”.

La periodista i creadora de contingut sevillana Irene Ramírez (@irxxnxx a Instagram) també assegura que llegeix, ressenya i recomana només el que li agrada, des de clàssics fins a novel·les contemporànies, assajos i poesia. Justament són les inclinacions de cadascuna les que atorguen personalitat als seus perfils, per crear comunitats de lectors afins a les seves preferències. “He rebut missatges de gent que m’ha seguit perquè no recomano el mateix que la resta, encara que també llegeixi llibres de moda o clàssics”, afegeix Ramírez. Santís, per la seva banda, va ser de les primeres prescriptores de literatura catalana a les plataformes. “Avui la cosa ha canviat. Hi ha més influencers centrats en aquest camp”.

Malgrat que moltes recomanacions es poden repetir, la comunitat lectora coincideix que les xarxes són una finestra a la literatura. “La meva primera opció és deixar-me aconsellar per la llibreria, però segueixo creadores com María Gajas (@allegir_lij a Instagram) per conèixer novetats de llibres infantils”, explica Laia Martínez, una mestra de 29 anys. També n’hi ha que valoren que l’algoritme s’emmotlli a les seves inclinacions literàries. És el cas de Cristina Sanchis, de 28 anys: “M’ensenya lectures del meu interès, des de feminismes fins a autores sud-americanes, que ara viuen un boom, com també històries que no hauria triat mai, i m’encanta. També llibres de moda d’idil·lis i fantasia, com la saga Acotar , que seria com el Crepuscle d’ara”.

 Empíreo i Academia Bloodwing són altres sèries exitoses compreses al subgènere romantasy , especialment popular a TikTok. A diferència de la fantasia tradi­cional, en què la història d’amor és secundària, aquí l’idil·li és el motor principal de la trama. “L’algoritme sembla que afavoreix aquestes novel·les categoritzades en el young adult ”, expressa Sonia Jiménez, una altra lectora de 29 anys. “Històries molt lineals de noi coneix noia amb escenes sexuals explícites, fàcils de consumir i que apunten als clixés”. Les editorials han entès que és un contingut atractiu per als joves i, a més d’ampliar-ne l’oferta, llancen edicions que criden l’atenció, amb els cantells pintats, avalades per potents campanyes de màrqueting. “Al final, els números han de sortir a final d’any. I la realitat és que els supervendesmantenen altres segells més petits del grup”, apunta Iñaki Lucía, de la llegendària llibreria madrilenya Rafael Alberti.

Però la majoria dels agents literaris coincideixen que, lluny que uns excloguin els altres, les seves figures es poden complementar. “Tot el que sigui impulsar les ganes de llegir és bo per a les llibreries i el sector editorial”, comenta Arranz. Hi coincideix Lucía, que afegeix que el llibreter té la ca­pacitat d’ampliar les recomanacions que el lector rep a través de les xarxes. “Podem donar opcions a partir dels gustos de les persones. Proposar novetats fora del radar”. Tejerín, en canvi, incideix que també han d’ocupar l’espai virtual: “O almenys explorar-lo. No cal ser cap crac. Els llibreters tenim informació privilegiada que va més enllà del resum que fan molts influencers”, apunta.

Al cap i a la fi, les xarxes són un espai en què la conversa literària es produeix. “No només impulsen aquesta conversa, sinó que també s’han convertit en un punt clau perquè els joves llegim més”, conclou Stéphanie.