La FIFA era un dels pocs organismes de pes mundial que s’escapaven del control dels EUA. Ja no és així”. Aquesta reflexió d’un ex influencer del futbol mundial, feta fa quatre anys, s’està complint al peu de la lletra amb la presidència d’ Infantino. La FIFA va trair els Estats Units el 2 de desembre del 2010 elegint Qatar com a seu del Mundial 2022 i la revenja ha estat implacable i metòdica. Washington ja controla la FIFA i és per fer una cosa que fan molt bé els nord-americans: guanyar diners. Com més, millor.
La FIFA s’està venent la seva ànima al diable amb el projecte de crear laFIFA Forward Enterprise (21% en mans de fons inversors) per treure més pasta als Mundials? L’ànima es pot vendre una vegada però no dues i la FIFA ja se la va vendre –a un alt preu però fent un mal negoci– aquell 2 de desembre del 2010, quan un grapat dels seus patricis, que se sentien impunes, va modificar el vot a última hora i va trencar el pacte d’atorgar el Mundial 2018 a la Rússia de Putin i el del 2022 als Estats Units. Sense aquest compromís, tot un expresident com Bill Clinton no hauria anat a Zúric per presenciar com la FIFA atorgava el Mundial a... Qatar.
La FIFA no es pot vendre l’ànima del futbol ni als EUA ni a ningú: ja fa anys que se la va vendre
La revenja s’ha consumat i ha acabat traslladant el control europeu i sud-americà de la FIFA a un titella dels Estats Units, l’inefable Gianni Infantino, que ha prestat la seva nacionalitat helvètica per blanquejar l’assalt dels Estats Units.
La traïció va sortir molt de cara als conspiradors: dels 22 electors de la FIFA que van elegir Qatar i no els Estats Units (14 vots contra 8), 16 van ser processats o empresonats. Van aparèixer draps bruts per tot arreu –gentilesa dels EUA– i les carreres d’ Ángel María Villar, Joseph Blatter o Michel Platini, entre d’altres, van acabar per sempre. Platini, successor in pectore de Blatter a la FIFA, es va deixar convèncer pel president Nicolas Sarkozy i va votar per Qatar (a canvi, França va tenir un gran contracte armamentístic, d’aquí la pressió de l’ Elisi).
Ja ho va resumir Joseph Blatter, president de la FIFA entre 1998 i 2015, amb dues frases lúcides, un cop descavalcat: “Els Estats Units tenen mal perdre” i “L’elecció de Qatar va ser un error”.
Els Estats Units continuen tenint poders que la Xina no tindrà mai, com la capacitat d’aconseguir la FIFA després de la cobdícia desmesurada dels seus antics lords. Acusar els Estats Units de vendre’s l’ànima del futbol no deixa de ser un sarcasme. N’hi ha prou amb repassar el futbol espanyol dels últims anys i l’enfilall de decisions infligides als aficionats, l’ànima del futbol. Ànima de càntir.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.