Infantino, un símptoma

Gianni Infantino (56) es mou entre les ombres.

Tot i això, el veiem.

El veiem perquè es deixa veure. Surt a les grans llotges dels grans estadis. Es foto­grafia amb prohoms i atén els mitjans en pomposes rodesde premsa al quarter general que ell presideix, la FIFA, a Zúric. Lliura trofeus i somriu sovint. S’asseu amb Donald Trump. S’inventa un reco­neixement de pa sucat amb oli per al president republicà i s’inventa el premi per la Pau de la FIFA. Riu les gràcies a Trump i l’adverteix com a un nen petit:

– Retiri’s de la fotografia, president, que ara només s’han de fotografiar els campions del món –diu al president dels Estats Units en el transcurs del lliurament del títol als espanyols.

Trump és Trump, i per això no li fa ni cas: es planta alcostat de la roja , espera que Rodri aixequi la copa, d’això se’n diu photobomb , i rebenta la imatge. Trump es vol fotografiar amb els campions, i ho aconseguirà civilment o criminalment.

En contraprestació i en pagament just pels seus serveis , Trump promociona Infantino, ja que, al cap i a la fi, el buròcrata suís és l’home que aposta per les pauses d’hidratació per treure més suc a la publicitat, és qui aixeca la sanció al san­cionat Balogun perquè jugui contra Bèlgica, és qui eleva a 48 la xifra de seleccions a la Copa del Món, és qui aspira a arribar a 64 països el 2030, és qui pretén privatitzar la FIFA, convertir-la en una societat valorada en 20.000 milions de dòlars i lliurar una part de la direcció al ventall d’empreses que s’encarregarien de bus­car-li finançament, incloent-hi Jared Kushner, el gendre de Trump.

En pagament just, Trump es planteja la possibilitat de proposar Infantino com a secretari general de l’ONU.

La UEFA prepara una reunió d’urgència per contrarestar Infantino: “Traspassa una línia que no es pot traspassar”

Sí, Infantino es mou entre les ombres, però el veiem a venir.

El veuen a venir el ventall d’organismes, entitats i federacions, incloent-hi la UEFA, que es mou al perímetre de la FIFA.

Totes van aparèixer ahir en escena, totes van dir de tot a Infantino, li van dir de tot, però res de bo.

Mentre prepara una reunió d’urgència per contrarestar la privatització d’ Infantino (informava ahir la BBC), la UEFA va escriure:

– Això traspassa una línia que les institucions rectores del futbol no haurien de traspassar mai. Cap de nosaltres no és propietari del futbol. La FIFA no es pot vendre.

I la Confederació de Fede­racions d’ Amèrica del Nord, l’ Amèrica Central i el Carib ( Concacaf):

–Compartim la decepció de molts a la nostra regió. Com a líders dins del futbol, som els custodis del joc. Cada decisió que prenguem ha d’estar guiada per una bona governança, processos sòlids i una gestió a llarg termini.

El líder de la FIFA pretén privatitzar l’entitat i lliurar part de la direcció a un ventall d’empreses

I Sepp Blatter, l’anterior president de la FIFA, a través de les xarxes socials:

– L’estreta relació entre el president de la FIFA i el president dels Estats Units ha arribat a una dimensió financera que perjudica profundament el futbol. Ningú no té dret a vendre el nostre esport.

Van sorgir més crítics, més entitats que es van pronunciar en termes semblants. Al llarg del dia van anar saltant la Federació Anglesa, la Federació Francesa, la Federació Danesa, la Federació Txeca i la Confederació Asiàtica.

Javier Tebas, president de LaLiga, també va aparèixer en escena:

– Les competicions i els drets comercials de la FIFA no són propietat personal de Gianni Infantino. Qui barregi política, disciplina, diners i poder sense transparència no està capacitat per liderar res. Infantino no és la solució als problemes de governança de la FIFA.

(...)

I, mentrestant, Infantino va guardar silenci, es va continuar movent entre les ombres, potser aferrant-se a les declaracions que havia emès en la vigília, quan encara cap gran buròcrata no s’havia pronunciat en contra seu.

“Qui barregi política, disciplina, diners i poder sense transparència no pot liderar res”, es lamenta Javier Tebas

Dimarts Infantino escrivia a les xarxes socials:

–A tots els que s’han perdut la bellesa del nostre esport, les emocions, les celebracions, el riure, el plor, la decepció i el gaudi, lamento que estiguessin tan consumits per l’odi i les crítiques i que s’ho perdessin tot.