Avergonyir-se de la normalitat

Hi havia un temps, no tan llunyà, en què un pare podia encendre una cigarreta al cotxe mentre viatjava, amb les finestretes tancades, durant hores amb tota la família dins. Ningú se’n sorprenia massa. Tampoc resultava estrany fumar al llit abans d’adormir-se; per no parlar del metge que ens rebia, mentre ens atenia, fumant a la consulta.

Avui contemplem aquelles escenes com si pertanyessin a una societat remota. No sols ens semblen insalubres, ens semblen inconcebibles, gairebé distòpiques. Costa d’entendre que aquesta conducta pogués formar part de la passada normalitat quotidiana.

L’interessant no és únicament que hàgim deixat de fumar en determinats espais. El més revelador és que, alguns, hem deixat de comprendre com vam poder fer-ho. Fins i tot alguns fumadors, avui, ho entenen. La transformació profunda d’una societat es produeix quan un hàbit no sols desapareix, sinó que deixa de semblar-nos raonable.

Durant dècades, el tabac va estar asso­ciat a la llibertat, la sofisticació, la maduresa i fins i tot l’èxit professional. Els actors fumaven, els polítics fumaven, els metges fumaven, perquè el cigarret era un complement narratiu: servia per pensar, se­duir o tancar un acord. La indústria no venia nicotina, venia identitat.

La transformació profunda d’una societat es produeix quan un hàbit desapareix i deixa de semblar-nos raonable

Després van arribar l’evidència científica, els impostos, la regulació i les campanyes de conscienciació. Els nascuts després de tot això avui no aconsegueixen comprendre que la societat pogués tolerar-ho. Res tan contundent com néixer després d’un canvi cultural, per a aquests éssers humans tan sols és la simple normalitat. La llei va expulsar el fum dels restaurants; la societat, després de mesos de tensió i anys de controvèrsia, va acabar expulsant-lo de l’imaginari de l’acceptable.

El tabac serveix, per tant, com a exemple. Ens obliga a preguntar-nos quins comportaments actuals seran observats d’aquí a trenta anys amb la mateixa incredulitat amb que avui percebem l’acte de fumar. Potser la nostra relació amb el mòbil, l’alimentació ultraprocessada, el desaprofitament energètic o la incapacitat de desconnectar de la feina.

Cada època es creu més raonable que les anteriors perquè jutja els seus hàbits des d’un nou marc que li permet transformar­ la societat. La perspectiva arriba després. Llavors descobrim que allò que anomenàvem normalitat era, a vegades, simple inconsciència. En definitiva, una societat canvia de veritat quan comença a avergonyir-se no d’haver prohibit un costum, sinó d’haver-lo considerat normal.