El cop de les nostres vides

“De què se m’acusa?”, pregunta el protagonista de El procés. “Senyor K, no deu pretendre dir que és innocent?”, li contesten. Encara no sabem de què és culpable Pedro Sánchez i potser no ho sabrem mai, quan passats uns anys surti de la presó, i no sé qui quedarà lliure per anar-lo a buscar, potser Salvador Illa, en un cotxe elèctric fabricat a Singapur. Haurà complert pena ell, la seva dona, tot déu. Penes desmesurades, hiperbòliques, càstigs exercits sobre les intencions, els propòsits i els projectes, a més de les ac­cions punibles i corrupteles sotmeses a l’habitual dopatge judicial.

Quan jo era petit, hi havia un xaval que, si em veia durant el pati, m’apallissava. Una vegada i una altra. Sense cap raó. Un dia li vaig preguntar per què ho feia. “Perquè puc”, em va contestar. El que està passant -al món, al nostre país-, el desmantellament de drets i normes de conducta i actuació, el fet d’activar –electrificats i patrioters– uns marcs en els quals l’altre és un zombi –terrorista, emigrant, activista– a abatre, ho estan fent perquè poden. Poden i ja no es volen esperar més. Si a tot el món tenen el seu mascle, nosaltres volem el nostre. Estem impacients. L’hem avisat massa vegades, Senyor K. Ara ja és tard.

L’extrema dreta és una manera violenta d’accedir al poder: ho fa perquè pot

Recordeu quan no enteníem com no es va poder frenar Hitler per vies democràtiques al poder? O com és que no es va poder defensar la República espanyola? Com és que no es va fer res amb els pogroms a Rússia i a l’Alemanya de l’Est? Ara ho entenem millor sense que això sigui una resposta. Ells poden, ho fan i nosaltres no sabem com aturar-los. Abans i ara. Estem enlluernats pels focus al mig de la carretera i no sabem com vam poder arribar a això, però el cert és que aquell camió ens envestirà i continuem discutint, pensant, reunint-nos i sostenint Pereira.

L’extrema dreta és una manera vio­lenta d’accedir al poder. Tan senzill com això. Ho fa perquè pot i mentre pugui. Per això, quan s’explica, ho fa malament i amb presses perquè fins i tot als seus votants els argumentaris els avorreixen. Volen les conseqüències ara mateix, com més aviat millor. Encara que després diran que no ho sabien, que no s’ho esperaven, que no haurien pensat mai que. Però això també és senzill. Si els votes, fas que passi el que passarà. O és que pretens dir, senyor K., que seràs innocent?