El canvi climàtic va multiplicar per 20 les condicions propícies per als incendis del centre peninsular

El canvi climàtic provocat per l'ésser humà va multiplicar per 20 les condicions propícies per als incendis del centre peninsular. Dit d'una altra manera va fer que les condicions meteorològiques extremes que van alimentar els recents incendis forestals del centre d'Espanya fossin 20 vegades més probables que en un món preindustrial. sense escalfament. I en cas del sud-oest de França, fuetejat també pels focs, el canvi climàtic causat per les activitats humanes, va fer que sinistres d'aquesta magnitud fossin dues vegades més probables.

L'estudi ha estat elaborat pel grup de científics internacional World Weather Attribution (WWA), que analitza els vincles entre el canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems. 

El setembre del 2025 aquest mateix equip d'investigadors va constatar que el canvi climàtic havia agreujat els incendis forestals de l'any passat a Espanya i Portugal.

L'equip va analitzar observacions meteorològiques històriques i va utilitzar l'indicador d'Índice de Gravetat Diària (DSR), que incorpora condicions de calor, sequera i vent, i reflecteix la dificultat per extingir un incendi. Els investigadors van examinar el període de set dies amb l'índex en el nivell més alt en el centre peninsular i al sud-oest de França i el centre d'Espanya, on es van produir els incendis, i ho van comparar amb simulacions d'un clima preindustrial. El conjunt de dades que conformen l'índex estima la gravetat probable d'un incendi forestal en cas d'ignició.

La principal conclusió d'aquesta feina és que el canvi climàtic provocat per l'ésser humà ha multiplicat per 20, com a mínim, la probabilitat que es donin les condicions propícies per als incendis com les registrades en el centre d'Espanya, i per dos, com a mínim, al sud-oest de França. Els científics assenyalen que es tracta d'estimacions conservadores.

A les dues regions d'estudi, les observacions mostren fortes tendències d'augment de la probabilitat i la severitat d'un escalfament global.

Un món que és 1,4ºC més càlid

“En el clima actual, es preveu que es produeixin fenòmens d'aquesta intensitat una vegada cada sis anys en el centre d'Espanya i una vegada cada 20 anys al sud-oest de França”, diu David García-García, professor del Departament de Matemàtiques Aplicades de la Universitat d'Alacant, un dels autors de l'estudi.

“En un món 1,4ºC més fred, que és el que tindríem si no haguéssim estat emetent gasos d'efecte hivernacle, a Espanya les condicions meteorològiques serien 20 vegades menys probables; i l'esdeveniment es donaria, en lloc d'una vegada cada sis anys, una vegada cada 120 anys, com poc, perquè a l'informe surt una xifra majors”, afegeix aquest professor.

Els hiverns plujosos, un perill

Els hiverns humits seguits de primaveres seques s'estan convertint en un factor clau del risc d'incendis forestals a les regions afectades, s'afegeix. Contribueixen al creixement de la vegetació, que posteriorment s'asseca i es converteix en combustible per als incendis.

Les precipitacions hivernals superiors a la mitjana van provocar en aquestes dues regions d'Europa una alta humitat del terra i van afavorir el creixement de la vegetació. Això ho van seguir condicions anormalment seques i càlides que van esgotar la humitat del terra, especialment a la superfície, que és fonamental per a l'assecatge de pastures i altres combustibles fins.

A més, la sequedat i la calor van augmentar l'estrès hídric en la vegetació autòctona, inclosos arbustos i pins. En conjunt, aquestes condicions van exacerbar la probabilitat d'ignició i propagació ràpida del foc al proporcionar combustible més fàcilment disponible.

L'informe ressalta que la transició d'hivern humit a primavera seca és un factor cada vegada més determinant en el risc d'incendis forestals a Europa occidental. Un estudi d'atribució recent ja ha demostrat que el canvi climàtic està augmentant la probabilitat de sequera severa d'humitat del terra a causa d'una demanda més gran d'evaporació atmosfèrica. De la mateixa manera, la seqüència de precipitacions hivernals superiors a la mitjana, seguida d'una sequera excepcional a la primavera, es va identificar com un factor clau en els incendis forestals ibèrics del 2025.

Després de les onades de calor

Les setmanes prèvies als incendis es van caracteritzar per una successió d'onades de calor extremes i escasses precipitacions en gran part d'Europa Occidental, malgrat que encara era relativament una etapa primerenc en la temporada. Estudis recents han demostrat que el canvi climàtic antropogènic va augmentar la probabilitat que s'anticipin aquestes condicions càlides i seques, essencials per al desenvolupament del clima extrem propici per a incendis.

Els incendis van alliberar quantitats molt grans de contaminants. A França, la matèria particulada en la proximitats ciutat de Bordeus va superar en un factor 20 el nivell considerat “acceptable” per a la qualitat de l'aire mentre que les condicions extremadament dolentes es van deixar sentir fins i tot a 400 quilòmetres de distància. Això va portar a l'alliberament i distribució de la reserva estratègica nacional de mascaretes FFP2 a les farmàcies locals. Aquesta perillosa contaminació de l'aire contribueix a l'acumulació de condicions perjudicials per a una població ja durament colpejada per repetides onades de calor des de maig.