La guerra esquitxa Polònia

El flanc oriental de l’OTAN torna a estar en tensió.

Si el cap de setmana Romania va haver d’abatre tres drons russos que havien violat el seu espai aeri, ahir Polònia es va veure obligada a activar les alertes després que un míssil s’endinsés al seu territori coincidint amb un atac massiu de Moscou sobre Ucraïna.

El projectil es va detectar cap a les 3.40 h, hora local. Un caça F-16 polonès va sortir a buscar-lo, però l’artefacte va desaparèixer del radar abans que pogués ser interceptat. Al final es va acabar estavellant a prop de la localitat de Tarnawa-Kolonia, a l’est del país, a uns 90 quilòmetres de la frontera ucraïnesa. El projectil va impactar en una zona de camp deshabitada, de manera que no va causar víctimes. El que sí que va deixar és una empremta ben visible al paisatge: un cràter d’uns deu metres de diàmetre i cinc de profunditat.

La presència del míssil va fer sonar les sirenes antiaèries a la principal ciutat de la regió, Lublin, que, casualment, just el dia abans havia acollit una cimera entre el primer ministre polonès, Donald Tusk, i el president ucraïnès­, Volodímir Zelenski. Les sirenes van sonar uns quants minuts, però van sobresaltar els residents de la localitat, la majoria dels quals dormien a aquella hora. Diversos vídeos publicats a les xarxes socials mostren escenes de pànic: ningú no sabia què passava.

Com va reconèixer el ministre de Defensa polonès, Wladyslaw Kosiniak-Kamysz, la nit va ser “extremament difícil”. Les forces armades del país es van haver de posar en guàrdia davant una possible ofensiva enemiga.

Tot apunta que el projectil estavellat era un míssil de creuer Kh-101. És una de les armes més letals de l’exèrcit rus. Amb un rang operatiu de 3.500 quilòmetres, pot transportar fins a 400 quilos d’explosius. Si un míssil d’aquest tipus cau en una zona densament poblada, la matança està garantida.

Segons les autoritats poloneses, Rússia va llançar ahir una vintena de Kh-101 durant l’atac contra Ucraïna –que va causar almenys vuit morts–, i dos es van identificar com una amenaça directa per a Polònia. Al final un va acabar tornant a l’espai aeri ucraïnès i l’altre és el que es creu que va impactar a Tarnawa-Kolonia.

Donald Tusk, que es va traslladar d’urgència a Lublin, va qualificar d’“incident greu” la caiguda del míssil, però alhora va assegurar que “no hi ha motius per creure que Polònia era un objectiu”. Així doncs, tot hauria estat un accident desafortunat: potser al projectil li va fallar el sistema de navegació. Varsòvia ha obert una investigació per fer llum sobre aquesta qüestió.

Fos un accident o no, l’OTAN de seguida va voler deixar clar que “continuarà prenent totes les mesures necessàries” per defensar el seu territori, com va afirmar el comandant suprem aliat a Europa, el general Alexus G. Grynkewich, que va mantenir converses amb el Govern polonès per definir una resposta a la crisi.

La UE també va sortir ­ràpidament en defensa: tant el president del Consell Europeu, António Costa, com la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, es van solidaritzar amb el seu soci i van condemnar l’episodi. “L’agressió de Rússia suposa una amenaça per a la seguretat d’Europa en conjunt”, va advertir el primer. “Una altra violació inacceptable del nostre espai aeri”, va dir la segona.

En efecte, plou sobre mullat. L’episodi d’ahir recorda el que va passar el setembre de l’any passat, quan Polònia va haver de fer front a la incursió de més d’una desena de drons russos al seu cel. Aquella vegada, a més d’activar les defenses antiaèries, Varsòvia va mobilitzar els seus aliats de l’OTAN, que hi van enviar caces per interceptar les aeronaus invasores.

Arran d’aquest incident, l’ Aliança Atlàntica va posar en marxa l’anomenada operació Sentinella Oriental , destinada a reforçar la seva presència a l’est d’Europa. Aquest desplegament no va impedir que els mesos següents es continuessin succeint les incursions amb segell rus en territori OTAN. La llista de països afectats és llarga: Estònia, Lituània, Dinamarca, Noruega, Alemanya... Fins i tot França, que al desembre va veure com diversos drons sobrevolaven una base estratègica de submarins nuclears.

Aquesta suma d’agressions convida a pensar que Moscou posa a prova la capacitat de reacció de l’OTAN, amb vista a un futur enfrontament directe. De fet, el mateix Vladímir Putin ha alimentat aquesta hipòtesi: al juny, durant un discurs davant de graduats militars, el president rus va acusar de manera directa els membres de l’Aliança d’“executar preparatius per a una guerra oberta” contra el seu país. Pocs dies després Moscou va denunciar que els estats bàltics donen suport a Ucraïna en els seus atacs amb drons.

Europa, en canvi, creu que és el Kremlin qui juga amb foc. Sense anar gaire lluny, ahir el canceller alemany, Friedrich Merz, va dir que l’episodi del míssil demostra “la voluntat d’escalada” del Kremlin. En termes semblants es va expressar el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, que va parlar d’“acte temerari” rus.

I, mentrestant, Ucraïna aprofita la situació per exigir més suport militar: segons Kíiv, l’enfortiment de les seves defenses és la principal garantia per a la protecció d’Europa. Un missatge que espera que transcendeixi, ja que el seu exèrcit s’està quedant sense interceptors de míssils, cosa que facilita ofensives com la d’ahir.