La Gran Migració, al divan

El bramul de centenars de nyus anticipa l’estampida. A l’altre costat del riu, els líders del ramat vencen la por mil·límetre a mil·límetre i acosten les peülles a la vora del precipici. De sobte, es llancen al buit: desenes d’exemplars es precipiten cap a l’aigua i travessen desbocats el riu Mara entre un núvol de pols. A l’altre costat, una trentena de vehicles agafen posicions, carregats de turistes bocabadats i amb les càmeres al rest. N’hi ha per a això i per a molt més. La Gran Migració a Tanzània i Kenya, en què uns dos milions de nyus, zebres i gaseles segueixen les pluges a les planes del Serengueti i el Massai Mara, és un dels espectacles més grans de la natura, especialment quan els animals creuen els rius infestats de cocodrils. Tot i això, la puresa d’aquest tresor està en perill: fa un any, el guia sud-africà Nick Kleer va publicar unes imatges vergonyoses en què es veien desenes de turistes fora dels cotxes, una cosa prohibida, davant una barrera de 150 vehicles que bloquejava el pas dels animals. L’escàndol, que va portar l’ Autoritat de Parcs Nacionals de Tanzània ( Tanapa, per les sigles en anglès) a imposar una sanció d’un any sense treballar a sis guies per “violació de l’ètica professional” i causar “confusió i pànic entre els animals”, ha generat una profunda reflexió en el sector del turisme a Tanzània per evitar la repetició tant de les males praxis com de les imatges de massificació.

Després de l’incident, Tanapa i la principal associació tanzana de turoperadors, la TATO, es van reunir amb guies, agències de viatges i altres actors del sector per establir compromisos de protecció de la Gran Migració i per assegurar el respecte a la fauna salvatge. A més de reforçar la vigilància, les autoritats han elaborat una nova guia de normes en 11 idiomes per fixar el comportament dels guies als 16 punts principals de pas dels rius dels animals, que limita aspectes com el nombre de cotxes màxim en cada zona, la distància mínima fins al riu o la velocitat dels vehicles quan el ramat es comença a moure.

“Guies, autoritats, clients..., tots som responsables que aquest lloc continuï sent un tresor”, diu Gomis, de Watatu

Per Filbert Jacob, guia professional d’A&K Sanctuary, amb 12 anys d’experiència, el creixement del turisme a Tanzània ha portat al sector guies sense experiència que no saben o que incompleixen les normes empesos pels clients, que els prometen una bona propina. Per això en Filbert creu que el secret és la formació. “Tenir guies formats, que sàpiguen la importància de respectar la fauna i siguin compromesos amb la conservació de la zona és indispensable”, explica. Des de la TATO, asseguren que l’incident de l’any passat els va fer moure fitxa amb celeritat i van proporcionar formació a més de mil guies tanzans.

Malgrat que el negoci del turisme a Tanzània és un motor irreemplaçable –segons xifres del Ministeri de Turisme, el sector contribueix al 17% del PIB–, alguns dels actors implicats advoquen per una aproximació responsable a la natura i evitar un excés de visitants que perjudiqui l’experiència. Fer congeniar aquesta visió amb l’interès econòmic és el quid de la qüestió: si el 2025 el país va rebre 2,29 milions de visites internacionals, el govern tanzà vol arribar als 8 milions el 2030.

Guillem Gomis, fundador de Watatu, la principal agència de viatges de Tanzània a Espanya, confia que el que ha passat sigui un abans i un després. “Aquell dia es va travessar una línia vermella. Que alguns guies deixessin baixar dels cotxes els clients era una cosa que no s’havia vist abans aquí i crec que ha provocat una reacció positiva. Que no es torni a repetir no només és una responsabilitat dels guies o les autoritats, també hem d’explicar als clients que és important respectar distàncies o tenir paciència. Tots som els responsables que aquest lloc continuï sent un tresor; l’hem de protegir”, opina.

Observar la natura amb un focus més ampli també ajudaria a combatre la massificació. Per Pablo Moraga, guia professional de vida salvatge i resident a l’est de l’ Àfrica des de fa més d’una dècada, la clau és no reduir la Gran Migració a clixés o moments concrets que afavoreixen les aglomeracions. “Molta gent vol veure com els nyus creuen el riu Mara, i és espectacular, però té lloc en un territori reduït. Per això és important entendre que la migració també és un ramat de milers d’exemplars pasturant a les planes verdes o la bandada de lleons que segueix els nyus per alimentar-se. És un fenomen natural extraordinari i molt interessant que mereix descobrir-lo sense massificacions”.