Records d’un supervivent del letal torb

De vegades els plans es torcen i toca improvisar. Els alpinistes saben molt bé que una renúncia a temps pot marcar la diferència entre la vida i la mort. Assumir que la muntanya és terreny incert és un valuós comodí. El veterà Lluís Tripiana suma moltes escalades darrere seu però, encara que sigui de manera inconscient, tornar als paisatges del Gra de Fajol, del coll de la Marrana i del Balandrau potser li remou sentiments del passat. Aquí van perdre la vida el 30 de desembre del 2000 nou persones. El pic triat per pujar amb Tripiana era les Borregues, un dels menys sol·licitats d’aquesta zona del Ripollès, però el dimecres 22, quan ja en vam albirar la silueta, va considerar que aquest no era el seu dia, que les fortes ràfegues de vent que bufaven a primeres hores del matí li impedien ascendir amb comoditat i gaudir de la sortida. Així doncs, sobre la marxa vam perpetrar un petit canvi i en lloc de coronar les Borregues ens vam quedar a la veïna Coma de l’Orri, que també es va erigir en trampa mortal pel torb ja fa 26 anys.

Sortim a les 9 d’un dels pàrquings pròxims a l’estació d’esquí de Vallter 2000 per dirigir-nos al refugi d’ Ulldeter, on prenem el GR-11 en direcció al coll de la Marrana. En Lluís s’atura davant del Gra de Fajol petit (2.567 m) per mostrar la canal que va escalar aquell 30 de desembre amb el seu company de cordada, Enric Llàtser. “Havíem planificat la sortida com a entrenament per anar unes setmanes després a l’ Aconcagua. Feia bon temps i quan vam acabar la via d’escalada, en lloc de tornar a Ulldeter, vam continuar fins al cim del Gra de Fajol, el gran, de 2.714 metres, on vam coincidir amb una parella, la Marta i en Marc, i després ens vam dirigir cap al coll de la Marrana”, explica mentre avancem lentament quan s’intensifica el vendaval. “Avui no porto el mesurador, però calculo que bufen ratxes que ronden els 50 km/hora; el matí del torb es va arribar a velocitats de fins a 130”, afegeix.

Comencem la ruta i en Lluís mostra la canal del Gra de Fajol que va pujar abans que irrompés el torb

De sobte, en Lluís i l’ Enric es veuen atrapats pel torb, continuen com poden i més endavant es retroben amb en Marc i la Marta. El torb , aquest vent extrem que arrossega i aixeca neu que limita la visibilitat, és tan fort que s’estiren a terra i avancen arrossegant-se sense poder comunicar-se pel soroll eixordador. “La nostra intenció era tornar a Ulldeter, però més tard ens adonem que anem en direcció contrària”, continua explicant.

A les 14.30 hores van saltar totes les alarmes a casa d’en Lluís. “La meva dona aleshores, la Isabel, va veure a l’informatiu l’alerta pel torb al Pirineu i va trucar al guarda del refugi per saber si ens havia vist. Ell va avisar els bombers”. Les següents hores van ser un suplici i en Lluís era conscient que podia morir.

“Al coll de la Marrana vam perdre l’ Enric, vam cridar i cridar sense tenir resposta; afortunadament, l’endemà al matí dos esquiadors el van trobar amb vida”, detalla. Ja s’havia fet fosc i es van adonar que no havien pres la ruta que pensaven. “ Vam baixar el coll i vam comprovar que érem a l’altre costat, al de la Coma del Fresser, de manera que vam continuar en direcció a un altre refugi, el de Coma de Vaca”. A la llunyania van albirar una providencial llum que sortia de la llanterna frontal d’una de les persones que pernoctaven a Coma de Vaca, on van arribar de nit. Diumenge un helicòpter dels bombers els va rescatar. “Jo tenia congelacions als dits i quan ja era a l’hospital ens vam adonar que m’havia trencat el sacre en una de les caigudes que havia patit”. Casualment, a la nostra sortida de la setmana passada també va patir una ensopegada sense més conseqüències.

El meteoròleg Jordi Cruz recull els tristos successos d’aquell 30 de desembre al seu 3 nits de torb i 1 Cap d’Any , llibre que ha inspirat la pel·lícula Balanbrau, vent salvatge . El torb va derivar en set morts al Balandrau, dos a la Coma de l’Orri i tres més en altres punts del Pirineu.

A la nostra recent sortida, després del coll de la Marrana vam girar a l’esquerra i vam prendre un sender marcat amb fites de pedra. En Lluís insisteix que aquest no és el seu dia i que vol tornar com més aviat millor. Veiem a prop les Borregues, però ens quedem en un cim de la Coma de l’Orri que marca una altitud de 2.655 metres. Des d’aquí gaudim d’un magnífic panorama de les muntanyes del Ripollès. Del Balandrau al Bastiments, els pics de l’ Infern, del Fresser i de la Dona, el Torreneules, el Puigmal, el Gra de Fajol... Tornem a Ulldeter després de gairebé cinc hores de ruta, incloent-hi parades, vuit quilòmetres de recorregut i al voltant de 600 metres de desnivell positiu.

Algunes de les persones que van sobreviure al torb es retrobaran la setmana que ve en una excursió de Queralbs a Coma de Vaca. Aquest fet va deixar moltes lliçons i en Lluís en va prendre bona nota. “Encara que surti per fer una excursió matinal, sempre porto una llanterna frontal a la motxilla, manta tèrmica i barretes energètiques, i poso l’aigua en bosses d’hidratació que es poden col·locar tocant el cos perquè no es congeli”, explica mentre ens refresquem a Ulldeter.

Jubilat des de l’any passat després de tota una vida treballant en un registre de la propietat, continua escapant-se cada setmana a la muntanya.