Més que clubs de lectura

Diu la llegenda que el primer club de lectura el van fundar, a l’Anglaterra del segle XIX, un grup de dones que van decidir reunir-se i, al marge d’interferències masculines, comentar i llegir llibres que les convidessin a parlar d’altres coses. Això explica que actualment les instigadores, usuàries i prosèlites de la lectura en grup siguin més les dones que els homes. És més: hi ha qui sospita que els homes addictes als clubs de lectura no sempre tenen intencions literàries. Aquestes intencions no són forçosament criticables. Que una activitat tan íntima i solitària com la lectura necessiti ser compartida pot ser el símptoma d’un legítim desig de socialització o de rebel·lió contra les inèrcies de solitud que tant promou la vida moderna.

Amb l’expansió dels mitjans de comunicació de masses i d’internet, la lectura compartida va viure una esplendor inimaginable. El cas més conegut és el del club de lectura d’Oprah Winfrey, a la televisió, que assegurava als autors prescrits pel programa de Winfrey l’accés a l’Olimp dels més venuts, llegits i comentats. Els països que, a diferència del nostre, no han desprestigiat rabiosament la lectura, no es limiten als clubs i permeten als autors connectar amb els lectors, multiplicar els circuits de vendes i signatures i enfortir la pròpia economia amb lectures en públic per les quals cobren entrada.

Les instigadores i usuàries dels clubs de lectura són més les dones que els homes

Aquí el més semblant és quan una biblioteca, una llibreria o una associació convida un autor a un club de lectura. En principi, se li agraeix la presència amb uns honoraris que, massa sovint, funcionen com la xarxa de Rodalies (una dada: aquest any he participat en quatre clubs de lectura i només me n’han pagat un). Fa uns dies, un conegut que viatja regularment als EUA m’explicava que, amb dos mesos d’antelació, havia comprat les entrades per assistir a una lectura de l’autor de best-sellers Daniel Silva organitzada amb la logística d’una gira de grup de rock. Els preus oscil·len entre els 36 dòlars (mínim) i els 68 (entrada vip amb dret a un exemplar signat i una salutació personal de l’autor). A Catalunya, les llibreries i les biblioteques mantenen unes xarxes de militància més pròpies d’un circuit de supervivència que de plenitud. Les bones intencions i els principis compensen les tragicòmiques inèrcies burocràtiques i les ineptituds del sistema. Aquest espai d’entusiasme permet que, a més dels clubs de lectura amb majoria de dones, emergeixi una nova variant: els gabinets de lectura. Aquí els autors o els especialistes convidats cobren uns honoraris (modestos però segurs) i, a més a més, els assistents (majoritàriament dones) paguen una quota d’inscripció (un abonament per cinc sessions, 75 euros). ¿És el símptoma d’un canvi per progressar o la confirmació del fracàs del sistema anterior?