Defineixi’s.
Nen preguntaire.
Amb respostes?
El que ens envolta, tot, és la resposta.
Quina era la pregunta?
Com hem arribat aquí, i així?
Així comença la ciència, oi?
La ciència és el camí de recerca infinita.
L’humà, és accidental o necessari?
Accidental.
Ah, sí?
Una cadena de meravellosos accidents ens va fer. Una cadena encara no ben coneguda de causes amb els seus efectes.
No soc necessari? Oh.
L’univers és indiferent, ho vaig aprendre de Jacques Monod. “L’univers és mut”, deia Albert Camus. No li importes gens.
Però l’ésser humà és singular.
Una criatura de gran cervell i elevada longevitat. Una cosa va amb l’altra.
Ens ha esculpit la selecció natural.
Més aviat contra la selecció natural.
Expliqui-m’ho.
El tret que és específicament humà és la solidaritat entre membres del teu clan, la fraternitat grupal.
Som fills de la solidaritat?
Sí! En el gènere Homo hi ha traça fòssil que l’ajuda mútua va possibilitar que individus malalts o accidentats sobrevisquessin: la selecció natural els hauria eliminat!
Em fa sentir bé.
Ens hem de sentir legítimament orgullosos d’aquest assoliment.
Però... continuem matant-nos!
Sense ser aquell “simi assassí” que algú va sentenciar que érem. Mates pel teu grup, clan, la teva identitat, la teva bandera...
El teu club.
De futbol. O la teva nació. Perquè sapiens és un animal simbòlic: t’identifiques amb uns colors, uns senyals... i mates per defensar-los: aquest atavisme que va ser un avantatge adaptatiu en el passat prehistòric... avui pot perjudicar-nos molt.
De nosaltres depèn, doncs.
Condemnats a la llibertat. Som lliures per naturalesa!
Alegrem-nos-en, no?
Alegrem-nos que existim en comptes de no existir. Alegra’t que hi ha alguna cosa en comptes de no haver-hi res. Però si no hi hagués res, també hi hauria queixes!
“El món és meravellós perquè hi ha de tot”, va dir Cesare Pavese.
La Terra té 4.000 milions d’anys i és a la meitat de la seva vida: les plantes van sorgir fa 500 milions d’anys, els homínids fa sis milions...
Coneixem ja l’origen de la vida?
No, però el sabrem.
Me n’alegro.
Ja sabem que hi ha molècules prebiòtiques, precursores de la vida, que viatgen per l’univers en cometes (com Bennu): la vida no és una raresa còsmica! Els aminoàcids són a tot arreu.
I quin primer salt ens va portar del simi a l’humà?
La postura dreta. I de seguida la mà.
Per llançar pedres.
També. Perquè no evolucionem integralment, sinó per parts. Però... sí que hem protagonitzat una revolució: la del cervell simbòlic i la del llenguatge.
I així vam deixar enrere el neandertal?
Sí, perquè tenim una capacitat única: intercomunicar-nos. Amb tota la nostra espècie. Per això les nostres tecnologies: Facebook, WhatsApp, Instagram, xarxes...
És veritat, necessitem interconnectar-nos... i inventem aquestes tecnologies.
Les xarxes no te les imposa ningú: les tries tu. I si ho fas és perquè... són tecnologies filles de la teva naturalesa!
I les utilitzem amb ganes.
Utilitzem les màquines en el nostre benefici, “excepte la bicicleta”, deia el meu sogre, “que és un engany, perquè la màquina s’aprofita de tu”. Ell no va pedalar mai.
Fins que hem completat l’invent amb la bicicleta elèctrica.
Passa amb les sèries de televisió o qualsevol història: el cervell humà és àvid d’històries!, des d’una xafarderia.
Per què?
T’hi va la vida! Distingir els bons dels dolents és imprescindible per sobreviure en la vida grupal, quan és el grup tan complex i volàtil.
Deixarem algun dia de matar-nos?
Sí, ho dic perquè he vist el que va passar a Sud-àfrica. De l’odi i el apartheid a la fraternitat. Miri un partit de rugbi sud-africà! Tots junts, ètnies, religions, colors... L’any que ve a Jerusalem!
Tant de bo.
Defujo tot nacionalisme, començant per l’enològic o el gastronòmic.
Per acabar, què ens salva?
L’humor.
Què ens guia?
La bellesa.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.