Els agreujants judicials són les circumstàncies que augmenten la responsabilitat criminal d’un acusat i serveixen per aplicar una pena més alta. Estem acostumats a la traïdoria, l’acarnissament i la reincidència. Emiliano García-Page, president de la Junta de Castella-la Manxa, i pedra a la sabata del PSOE, actua com a jutge i part contra Pedro Sánchez i aplica l’“ agosticitat” per condemnar qualsevol decisió del Govern espanyol. “Cal tenir barra”, afirma, per pretendre tramitar la reforma del finançament amb agosticitat; la mateixa que atribueix a la decisió del Consell de Ministres d’indultar parcialment Laura Borràs i tres condemnats més per delictes relacionats amb la corrupció.
El verb esmolat de Page serveix per alinear-lo amb el PP i dona més importància al relat que a les obligacions de l’ Executiu. D’una banda, el sistema de finançament està pendent de reforma des del 2014 i la proposta del Govern central està formalment sobre la taula de les autonomies des del gener sense que ningú no hagi plantejat més alternativa que la desqualificació. D’altra banda, entre la condemna a Borràs, sobre qui el TSJC recomanava l’indult, i la decisió del Govern espanyol han passat més de tres anys, quan l’habitual és no superar-ne un. Més que agosticitat, es podria denunciar desídia administrativa. No és gestió, són necessitats polítiques i van amb retard: complir amb un soci lleial d’investidura com ERC amb el finançament i ventilar l’apartat incòmode dels ordres del dia del Consell de Ministres que recull decisions pendents.
L’operació de l’àtic té molts agreujants: reincidència, abús de superioritat...
Erren al Govern Sánchez i el PP els que veuen en l’indult a Borràs una mà estesa a Junts. La desafecció cap a qui va ser la seva presidenta era prèvia a la condemna i, amb els fets provats a la sentència –falsedat i prevaricació–, li van ensenyar la porta de sortida. “No són delictes polítics, són delictes comuns”, li va etzibar la veterana Magda Oranich. Borràs no va mesurar mai les seves forces dins de Junts i va confondre la política amb els aplaudiments tuitaires.
L’indult parcial a Borràs arriba alhora que el projecte de llei d’ Integritat Pública. Una norma anunciada fa un any per “donar resposta a tot el cicle de la corrupció” i que requereix 18 reformes legals, sis de les quals, lleis orgàniques. Un totum que, tret d’un miracle parlamentari, caducarà al final de la legislatura. El que importa són els gestos i el PP replica: presentarà al setembre el seu pla contra la degradació institucional.
El pla d’Alberto Núñez Feijóo és una esmena a la totalitat al pla anticorrupció del PSOE i no disposa de memòria històrica. Respon als pactes de Sánchez amb els independentistes: reintrodueix al Codi Penal les penes per malversació que es van eliminar per un acord amb ERC i modifica la llei de l’indult –del 1870– per impedir que es perdonin delictes de corrupció o atacs a la integritat territorial de l’ Estat.
Page lamentava l’indult a Borràs i dos excàrrecs socialistes “amb aquest panorama” sobre el PSOE. Des que els socialistes van arribar al Govern espanyol només s’havia acordat un indult de delictes relacionats amb la corrupció i va ser per al denunciant de la Gürtel. L’ indultòmetre obliga a retrocedir fins al 2013, amb Alberto Ruiz-Gallardón al Ministeri de Justícia per trobar vuit indults en casos de corrupció que van dels artificis urbanístics malaguenys al cas Treball en plena col·laboració amb CiU.
Tot i això, el PP ha mogut el punt de mira i dispara menys contra Catalunya i més amb la corrupció. Vol auditories públiques sobre rescats com el de Plus Ultra, i destituir els alts càrrecs sotmesos a investigació judicial. Adeu a la presumpció d’innocència i víctors als jutges que admeten denúncies patrocinades per organitzacions amb agenda pròpia basades en titulars de publicacions en línia. La regeneració institucional no dependria de la gestió eficient, sinó de la desfilada contínua de càrrecs als seus llocs.
L’estiu pot ajudar a diluir l’impacte de decisions incòmodes del Govern central i despropòsits a les files del PP, incloent-hi la compra d’un àtic per a “reunions” de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Una operació amb molts agreujants: reincidència, abús de superioritat i... agosticitat.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.