La crisi de Ceuta enfronta Sánchez amb els seus socis europeus per la immigració

El retorn al Marroc de “pràcticament tots” els que havien entrat irregularment a Ceuta, segons va remarcar el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, no va aconseguir rebaixar la tensió política que ha provocat a Europa aquesta crisi migratòria. El que va començar dijous a la nit com una reacció impulsiva del Govern de Giorgia Meloni es va acabar convertint en una ofensiva política contra Espanya amb el suport de diversos executius europeus, cosa que va provocar una contundent resposta de Pedro Sánchez, que ahir va visitar Ceuta i va denunciar “la violació i l’atac a la integritat territorial d’ Espanya”.

Tot i això, no va impedir que diversos governs, especialment conservadors, reclamessin a Madrid un enduriment de la política migratòria, amb què són tradicionalment crítics.

A la posició de Meloni s’hi van anar afegint ahir Polònia, Finlàndia, Àustria, la República Txeca i Dinamarca. La mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va advertir: “No podem permetre que ningú entri a la nostra Unió sense respectar les nostres normes”.

Davant aquest bloc, el francès Emmanuel Macron va mantenir una conversa telefònica amb Sánchez per transmetre-li solidaritat, malgrat que França va decidir mantenir reforçats els controls a les fronteres –ja vigilades per la cimera del G-7–. Un suport més explícit va arribar del president del Consell Europeu, António Costa.

I, era previsible, també va intervenir Washington. “Nosaltres també tindrem una invasió com la de Ceuta si guanyen els demòcrates”, va afirmar el president Donald Trump.

Itàlia va anunciar finalment la suspensió del tractat de Schengen amb Espanya i, a mesura que creixia la pressió que exigia a Espanya una gestió més dura de les fronteres, Sánchez va replicar amb contundència: “La solidaritat i l’empatia són opcionals. El respecte als tractats europeus i a les dades, no”. I va esgrimir les xifres d’entrades irregulars registrades per la Frontex entre el 2021 i el 2026: 478.600 per Itàlia, 340.600 per la ruta dels Balcans occidentals, 259.800 per Grècia, 234.760 per Espanya i 48.000 per la frontera oriental. “No és moment de dividir-nos. És moment de continuar construint una UE forta i unida”, va avisar.

El

Ja a la tarda, la determinació italiana sobre les fronteres amb Espanya es va anar relaxant. “No afectarà el turisme”, es va afanyar a aclarir l’ Executiu italià, després de la inquietud generada entre milers de viatgers en plena temporada estival.

L’objectiu de Meloni és convertir el pols en una iniciativa d’abast europeu. I en aquest context s’emmarca la conversa telefònica que ahir va mantenir amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen.

Albares també hi va respondre: “La integritat de l’espai de Schengen està absolutament garantida. Ja n’hi ha prou de confusió interessada”, va replicar.

“No és una invasió”, van advertir a la Moncloa. Més aviat ho van assimilar a un dia de festa estudiantil, amb una improvisada explosió de joia encoratjada per les xarxes socials i unes màfies que van expandir la falsedat–basada en una decisió del Tribunal Suprem– que es podia travessar a Espanya i hi hauria papers per a tothom. Però amb la tràgica conseqüència de 57 de morts.

Esvaït el somni de les prop de 50.000 persones, majoritàriament joves només armats amb un mòbil, que dijous s’havien afegit a l’aventura, més de 48.300 havien tornat al Marroc ahir a mitja tarda, segons Inte­rior.

El PP i Vox sí que van coincidir a denunciar una “invasió” de què van culpar Sánchez i la seva regularització d’immigrants com a efecte crida. Fins i tot alguns dirigents ultres van instar a la “ caça” de l’immigrant.

El president del Govern central denuncia “la violació i l’atac a la integritat territorial d’Espanya”

L’ambient, per tant, ja estava molt carregat quan Sánchez va arribar a Ceuta amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. La majoria dels comerços estaven tancats i barrats, igual que molts veïns a casa seva, que asseguraven que tenien por. Milers de nois marroquins rondaven les places sense res a fer i tenien gana després d’haver dormit al ras mentre se’ls eixugava la roba.

Sánchez i Marlaska es van reunir amb els comandaments dels cossos i forces de seguretat al Tarajal, epicentre d’aquesta crisi migratòria, i després van anar al palau de l’ Assemblea, on els esperava el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas. Un grup de ciutadans els va rebre amb insults: “Sánchez, dimissió!”. El cap de l’ Executiu va comparèixer llavors per fer una declaració sense Vivas, que va rebutjar la compareixença conjunta que estava inicialment prevista.

“L’ Estat és aquí. Defensem la seguretat i la convivència a Ceuta com la defensaríem al perí­metre de l’M-30 a Madrid. Som tots un”, va afirmar Sánchez. I va condemnar “la violació i atac a la integritat territorial d’ Espanya”.

“Ceuta és una ciutat espa­nyola, i el que ha passat mereix tot el nostre retret i tota la nostra condemna, en el nivell més enèrgic possible de rebuig”, va remarcar.

“El Govern central utilitzarà tots els recursos de l’ Estat per garantir la seguretat i també la convivència a la ciutat autònoma”, va prometre.

I va atribuir la crisi a una “lectura interessada que les màfies que trafiquen amb éssers humans han fet d’una sentència del Tribunal Suprem que diu que no té encaix en les repatriacions en frontera les d’aquelles persones que entrin nedant, pel mar, per considerar que no hi ha una frontera física, com sí que existeix per terra”. Es va obrir a estudiar reformes legals si calen, però com a solució conjuntural va anunciar que es desplegaran boies al Tarajal, com a “barrera de contenció física”, perquè no s’impedeixi la repatriació en frontera dels immigrants irregulars.

Vivas retreu una “resposta tardana i insuficient” al cap de l’Executiu, amb qui evita comparèixer

Tot i això, Sánchez va dibuixar aquesta crisi com un episodi aïllat, ja que va destacar la dinàmica de reducció de fluxos d’immigració irregular a Espanya els últims anys, amb una caiguda del 36% el 2026.

El president va agrair la cooperació del Marroc per agilitar “com més aviat millor” les re­patriacions. “Les autoritats marroquines estan disposades a cooperar”, va remarcar. “Hem d’agilitar i donar una resposta molt més contundent al que ha passat, però la interlocució amb les autoritats marroquines és constant, fluida i molt raonable, a diferència del que va passar el 2021”, va admetre, en al·lusió a la crisi migratòria conseqüència llavors del disgust de Rabat davant l’hospitalització a Logronyo del líder del Front Polisario, Brahim Gali.

Vivas, en canvi, va denunciar la “manipulació del Marroc de la població amb finalitats partidistes”, i va criticar l’actuació del Govern: “Ha estat una resposta tardana i insuficient”.