El Marroc llueix el seu poder

La relació entre Espanya i el Marroc s’ha caracteritzat sempre per la seva complexitat. En mitjans diplomàtics s’utilitza l’expressió “matalàs d’interessos”, que significa l’assumpció per les dues parts que no els queda cap altra alternativa que entendre’s, més enllà dels problemes o tensions que es puguin suscitar. El Marroc ha desafiat més d’una vegada Espanya al llarg de la història, des de la marxa verda al final del franquisme fins a la permissivitat quan li ha convingut per enviar migrants a la Península. No ajuda gens la fragilitat geogràfica de Ceuta i Melilla, com s’ha vist aquests dies. Dos enclavaments al nord de l’ Àfrica que separen dos continents amb una simple tanca de seguretat.

És possible que aquesta nova crisi no tingui res a veure amb la del 2021, quan l’ambaixadora marroquina, Karima Benyaich, va afirmar que “hi ha actes que tenen conseqüències”. Aleshores el règim alauita estava indignat per la decisió del Govern espanyol d’acollir en un hospital de Logronyo el líder del Front Polisario, Brahim Gali, i per això va facilitar la incursió d’immigrants a Ceuta. En el cas actual, el Govern del Marroc no reconeix la seva passivitat en el control, però és evident que més de 50.000 joves no poden entrar a la ciutat autònoma de manera tan còmoda.

La invasió és un missatge clar del Marroc a Espanya. Més enllà de les bones paraules, Rabat demostra que té el domini de la situació. Que en qualsevol moment pot propiciar una allau com la viscuda ahir, i els mitjans amb què compta Espanya són molt limitats per frenar-la. L’espurna de tot el que ha passat ha estat una sentència del Tribunal Suprem, que va resoldre el 8 de juliol que no es podien per­metre les “devolucions en calent” dels migrants interceptats al mar que intentessin entrar nedant a Ceuta o Melilla. Les xarxes socials van fer la resta i milers de joves es van apuntar a l’aventura.

Fins i tot Donald Trump va reaccionar ahir per dir que el seu país estarà com Ceuta “d’aquí tres anys” si guanyen els demòcrates. La seva invectiva va animar les teories de la conspiració sobre si els Estats Units sabien el que passaria a Ceuta. El que és segur és que el Marroc farà tot el que pugui per tenir la final de la Copa del Món del 2030.