Hamàs accepta desarmar-se per fases

Dos anys després que l’ofensiva israeliana sobre Gaza sumís la regió en una de les crisis humanitàries més greus de les últimes dècades, Hamàs ha anunciat que accepta un pla per desarmar-se per fases i per cedir el control de les seves armes a un nou organisme palestí d’administració civil. L’anunci, formalitzat dijous a la nit pel president dels Estats Units, Donald Trump, marca en teoria un punt d’inflexió en el conflicte, tot i que els dubtes sobre la seva viabilitat són gairebé tan nombrosos com les esperances que ha despertat.

El marc de l’acord va ser dissenyat després de setmanes de negociacions al Caire, impulsades pels tres països mediadors– Egipte, Qatar i Turquia–, que van exercir una forta pressió sobre la cúpula de Hamàs, tant dins de Gaza com a l’estranger. El pla forma part del full de ruta de 15 punts elaborat per Nikolai Mladenov, responsable de la Junta de Pau impulsada per Washington, que desenvolupa el projecte més ampli de 20 punts que Trump va presentar a l’octubre.

El grup islamista condiciona el pacte a la retirada de les tropes israelianes de la franja de Gaza

Segons el que s’ha pactat, Hamàs té 14 dies des de l’acceptació formal de totes les parts per elaborar un inventari del seu arsenal. Un Comitè Nacional Palestí, sense que Hamàs hi participi, serà l’únic organisme autoritzat per posseir, emmagatzemar o controlar armament a la franja, amb la supervisió d’una comissió internacional de verificació i una nova força d’estabilització internacional. Cap arma no serà lliurada a Israel ni a tercers aliens a l’Administració palestina. El procés de desarmament se centrarà inicialment en l’armament pesant, els centres de producció militar, els dipòsits i l’extensa xarxa de túnels, i es calcula que la desmilitarització com­pleta podria durar entre 200 i 300 dies.

El president nord-americà no ha amagat la satisfacció per l’anunci, que presenta com una gran victòria diplomàtica del seu mandat. Durant una reunió de Gabinet, Trump va assegurar que Israel dona suport a l’acord: “Israel n’està molt content. Israel ens ha ajudat, i han estat molt bons”. Quan li van preguntar si Washington compta amb garanties israelianes que es complirà el pactat, va respondre: “Tenim una entesa amb Israel”.

El mandatari va reconèixer, a més, la magnitud del repte que suposa aquest procés: “La majoria deia que seria un acord impossible d’aconseguir. És un gran avenç. Ningú no s’hauria pensat que fos possible desarmar Hamàs”. Trump també va vincular aquest èxit a la pressió exercida sobre l’ Iran els últims mesos: “Això demostra l’èxit que tenim amb l’ Iran, perquè fa cinc mesos, un acord així hauria estat impossible”.

Quan li van preguntar a qui lliurarà Hamàs les armes, Trump va ser taxatiu: a la Junta de Pau. Tot i això, la lletra petita de l’acord matisa aquesta afirmació: l’armament ha de passar formalment al Comitè Nacional per a l’ Administració de Gaza, el nou govern tecnòcrata palestí que actuarà sota la supervisió de la mateixa Junta de Pau.

A diferència de l’eufòria mostrada per Trump, el primer ­ministre israelià, Benjamin Netanyahu, no s’ha pronunciat públicament sobre el pacte. Aquest silenci contrasta amb unes declaracions atribuïdes a un alt funcionari israelià no identificat, segons les quals Israel no accepta la proposta ni durà a terme les retirades militars que l’acord exigeix. L’ambigüitat de Jerusalem alimenta els dubtes sobre si el procés s’arribarà a implementar tal com va ser anunciat a Washington.

Des del bàndol palestí, Ghazi Hamad, membre de la delegació negociadora de Hamàs, va condicionar de manera explícita l’aplicació del pacte al compliment israelià: “ Hamàs no aplicarà cap pas de l’acord de pau de Gaza si les forces d’ocupació israelianes no compleixen les seves obligacions sota l’acord”. Hamad va insistir que Israel no intervindrà en el procés de desarmament, que correspondrà en exclusiva al comitè nacional palestí.

El pla reserva un paper central a la Junta de Pau, un organisme liderat per Washington i presidit, segons els estatuts, de manera vitalícia pel mateix Trump. Sota la seva protecció s’hi situen un Consell Executiu Fundacional –encapçalat per l’ ex primer ministre britànic Tony Blair, a juntament amb figures com Jared Kushner o el secretari d’Estat Marco Rubio–, un Consell Executiu de Gaza encarregat de la reconstrucció, el Comitè Nacional per a l’ Administració de Gaza i una Força Internacional d’ Estabilització que, de moment, amb prou feines suma uns centenars de militars desplegats a prop del pas de Rafah.

Aquesta estructura ha creat recel entre bona part de la comunitat internacional. Diversos països europeus, entre els quals França, Espanya i Noruega, han rebutjat afegir-se a la Junta de Pau per por que el seu mandat s’estengui més enllà de Gaza i acabi erosionant el paper de les Nacions Unides a la regió.

L’anunci arriba en un context de profunda desconfiança palestina cap a Israel, alimentada per l’incompliment reiterat d’acords anteriors.