Dinamita per als Grammy

Els grans premis amb ambició global que als EUA s’atorguen a la música i el cinema tenen unes normes molt clares, que aquests dies s’estan qüestionant per la sonada rebel·lia del grup de K-pop BTS –el més escoltat del món–, que ha optat per retirar-se dels Grammy amb gran escàndol. Està justificada una desbandada d’aquest abast perquè no els permeten presentar-se a les categories de K-pop amb els seus temes cantats en anglès? Dit així, sona evidentment a discriminació lingüística. Però, abans de condemnar precipitadament l’Acadèmia de l’Enregistrament –la institució que atorga els cobejats gramòfons–, repassem el mecanisme d’aquesta mena de premis.

Comencem pel cinema, que tothom està més familiaritzat amb el seu funcionament. Una producció cinematogràfica rodada a qualsevol lloc del món, en qualsevol idioma, pot optar a l’Oscar a millor pel·lícula, amb l’únic requisit d’haver estat estrenada en un cinema de Los Angeles durant set dies consecutius, així com en altres zones dels EUA. Això vol dir que tots opten a la principal estatueta en igualtat de condicions? No, perquè en tota la història del premi (és a dir, des del 1929) les estadístiques ens diuen que només un film rodat en una altra llengua diferent de l’anglès l’ha aconseguit: la sud-coreana Paràsits, el febrer del 2020. 

El grup de K-pop més escoltat del món vol participar en les categories de K-pop amb temes cantats en anglès

Té sentit, doncs, que s’atorgui també l’Oscar a millor pel·lícula en llengua no anglesa, on els requisits són que més del 50% dels diàlegs han de ser en una llengua diferent de l’anglès. Ningú no ha protestat mai per això. Així, si Isabel Coixet roda en anglès, opta a tots els grans premis però no al de pel·lícula en llengua no anglesa.

Si, com pretén BTS, als Grammy llatins o de K-pop es poguessin premiar temes cantats íntegrament en anglès acabaria passant el que ja passa a Eurovisió, que, malgrat la diversitat idiomàtica del continent, l’anglès s’imposa: només aquest any, 16 cançons van ser íntegrament en la llengua de Shakespeare (o dels Beatles) i 5 en part, un total de 21 davant les 14 en altres llengües. Tindria sentit una categoria als Grammy que acabés premiant cançons i àlbums en anglès en estils tan propis de les seves zones? (El reglament, és més, ja permet fins a un 49,99% de la lletra en anglès sense cap problema). BTS, si renuncia al coreà, pot optar a qualsevol dels premis generals.

Segurament els Grammy poden ser criticats en diversos aspectes, com la submissió en alguns dels apartats a la lògica comercial-empresarial més que a l’artística, però no per una norma que, tímidament i lògicament, intenta protegir la riquesa lingüística de les nostres músiques.