Que et deixin tirat

Les vacances són una font d’anècdotes que, durant l’any, animen les sobretaules i les trobades a la màquina de cafè. Curiosament, tenen més suc les anècdotes de desgràcies que no l’ostentació de luxes compartits. Una gastroenteritis salvatge cotitza més que les fotos de submarinisme paradisíac. El robatori d’una cartera a Tailàndia o al passeig de Gràcia interessa més que la visita a les piràmides o el vídeo d’una nit boja de karaoke.

En la categoria de les adversitats, hi ha un gènere que no falla i que, narrativament, creix al voltant d’una afirmació prometedora: “Ens van deixar tirats”. La casuística de l’“ens van deixar tirats” ofereix una diversitat de matisos gairebé infinita. Hi ha els que se cenyeixen a un “quedar-se tirats” d’aeroport, amb línies aèries abusives que, tot i que tinguis tancat el bitllet, t’abandonen a la intempèrie i, en el millor dels casos, t’ofereixen un hotel per passar la matinada.

Ningú no s’ha de sentir culpable de poder gaudir d’unes bones vacances

Si et quedes tirat en grup, tens més possibilitats de supervivència. Als grups sempre hi ha un expert en reclamacions que sap activar la maquinària per aconseguir una compensació. Que et deixi tirat un hotel incomplidor és més complicat. La imatge de viatgers vagant per ciutats remotes després d’haver sigut estafats per un hotel que no els ha respectat la reserva alimenta relats en què la contrarietat es barreja amb l’humor i, de ve­gades, amb una inesperada història d’amor.

Tots aquests moments de supervivència sobrevinguda, però, sempre tenen una dimensió amable, de problema de primer món. Evi­dentment, ningú no s’ha de sentir culpable de poder gaudir d’unes bones vacances i uns bons viatges. Però veient els marroquins que, massivament, intenten creuar les fronteres de Ceuta i Melilla, la condició de “quedar-se tirat” adquireix una dimensió monstruosa. Induïts per les màfies, atrapats per la nul·la perspectiva de futur o jugant a la ruleta russa amb les escletxes d’un sistema col·lapsat, els marroquins saben que la possibilitat de “quedar-se tirat” és estadísticament la més probable. I que, comparat amb les desenes de morts condemnats per la cobdícia de les màfies, la desesperació i la ignorància, quedar-se tirat és, malgrat tot, una sortida.